A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crogorísta chichirísta

crógu cròca

cròi , vrb: cròiri Definitzione fàere su croimentu, s'arcu de is gennas acabbandhodhu cun sa crae po mantènnere bene is pedras e àteru pesu in pitzu / petzu de croi = sa crae de unu muru, de un'arcali (sa craincroa) Ètimu ctl. croar Tradutziones Frantzesu croiser Ingresu to interlace Ispagnolu voltear Italianu incrocicchiare Tedescu kreuzweise verschlingen.

cróida , nf Definitzione sa boghe de is crobos, de is corrogas Sinònimos e contràrios cro Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu croassement Ingresu croak Ispagnolu graznido Italianu gràcchio Tedescu Krächzen.

croidàre , vrb Definitzione istare a cróidas, nau de crobos e corrogas Sinònimos e contràrios carcagliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu croasser Ingresu to crake Ispagnolu graznar Italianu gracchiare Tedescu krächzen.

croiméntu , nm Definitzione in is fàbbricos, su tretu de su muru in pitzu de un'apertura, mescamente si est fatu a arcu Sinònimos e contràrios arcali, incroamentu, travone Ètimu srd.

cròiri cròi

crollài, crollàre , vrb Definitzione nau de fàbbricos, orrúere o calare a terra, bènnere mancu a isciusciadura a sola Sinònimos e contràrios falare, isciarrocai, rúchere.

cròma , nf Definitzione coma, sida chi si ponet po ammontare is barracos a punta.

cromadòre , nm Definitzione chie faet sa cromadura.

cromadúra , nf Definitzione su pònnere su cromo, trebballu (eletrólisi) po pònnere unu pígiu de cromo a un'àteru materiale Tradutziones Frantzesu chromage Ingresu chroming Ispagnolu cromado Italianu cromatura Tedescu Verchromung.

cromàle coromàlu

cromàre , vrb Definitzione pònnere unu pígiu de cromo po ammontu de àteros metallos Tradutziones Frantzesu chromer Ingresu to chrome Ispagnolu cromar Italianu cromare Tedescu verchromen.

cròmo , nm: cromu Definitzione metallu, elementu chímicu de símbulu Cr, númeru atómicu 24, pesu atómicu 52: s'impreat po pònnere unu pígiu de ammontu a un'àteru metallu po àere prus dura, o fintzes ammesturandhodhu po dhi giare prus fortilesa Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu chrome Ingresu chromium Ispagnolu cromo Italianu cròmo Tedescu Chrom.

cromosòma , nm Definitzione elementu de una céllula chi portat su DNA cun su patrimóniu genéticu de un’organísimu: in sa céllula somàtica est a loba portandho deosi su patrimóniu genéticu de ambos organísimos, mascu e fémina, chi ant ingenerau sa céllula somàtica cumenciandho s’organísimu/èssere nou.

cròmpere còmprere

crompídu comprídu

crompiméntu , nm: crumpimentu, cumprimentu, giompimentu, lompimentu Definitzione su cumprire de is cosas, su crèschere e lòmpere a su puntu giustu, bonas de serbire, nau fintzes de personas, de òperas e de fatos de sa vida; si narat fintzes po brindhu, su cumprire a un'istràngiu, a un'amigu, donu chi si giaet, giare o nàrrere cosa chi dhi podet fàere praxere Sinònimos e contràrios cumpridura, dimprimentu 2. a su cumprimentu de s'annu a su pobidhu sa fiuda dhi at fatu su cocòi ◊ - a su crompimentu! - Deus cherzat! ◊ mancu l'ischiabamus chi fizis ammorandhe: a su crumpimentu! ◊ a su crumpimentu: a lu bierezas mannu e birtudosu, su pitzinnu! ◊ a su crumpimentu potant arribbare! 3. su binu pro su cumprimentu no at a mancare! ◊ su cumprimentu cheret fatu: ca s'est cojuau, Chírigu depet tènnere un'arregodu de su nonnu! 4. totu si frimmaiant a li fàghere sos cumprimentos ca aiat dadu sos ixàminos ◊ de carchi parente petzi ndhe at tentu malos cumprimentos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accomplissement Ingresu fulfilment Ispagnolu realización Italianu compiménto, realizzazióne Tedescu Durchführung.

crompíre , vrb: crumpire, cumplire, cumpliri, cumprire, cumpriri Definitzione nau de cosas chi creschent, bènnere o batire a puntu giustu, bonas de pòdere serbire; fàere bonu a cara a unu, mescamente cun chie si tenet calecunu óbbrigu; fàere un'óbbrigu, unu dovere, atèndhere, mantènnere una promissa / cumprire unu disizu, una promissa Sinònimos e contràrios abbasolare, abberare, achiare, ammadurae, còchere, ciòmpere*, còmprere, demprire, impertiae, ingranire, lòmpere Frases sos àrbores crumpint su frutu ◊ cust'àrbure si bàrriat de frutu meda ma no lu cumprit ◊ su trigu fit crómpiu e de messare ◊ femu piciochedhu de doxi o trexi annus apena cumprius ◊ como apo crómpitu vinti annos 2. già l'ischiat deghí su tempus meu si cumpriat ◊ eo su tempus meu l'apo cumpridu! ◊ ant comintzadu una galleria ch'in tota sa vida mia no l'apo a bídere cumprida! 3. menzus cumprire a tardu chi no mai ◊ peruna fémina lu cheriat a cojare, ma totu lu cumpriant ◊ timendhe fis a mi cumprire sos amigos, chi no as abbertu sa gianna?! ◊ cudhu at cojadu una fiza, cudh'àteru at tentu dannu e a totugantos amus cumpridu ◊ za cumprit a totu, su pitzinnu: no ndhe lassat unu chentza saludadu! ◊ andhat a missa ma no cumprit a su pretzetu! ◊ a su mortu, cun megus cumprendhe bi fit su cumpanzu meu ◊ candho si est laureada za l'ant cumprida totu: parentes, amigos e connoschentes! Tradutziones Frantzesu mûrir Ingresu to ripe Ispagnolu madurar, cumplir Italianu maturare, adempire Tedescu reifen, erfüllen.

crómpitu, crómpiu , pps, agt: crúmpiu Definitzione de cròmpere / ómine crómpiu = ómine fatu Sinònimos e contràrios assupridu, lómpidu Frases crómpios a su cubile, tziu Missente deretu cumintzat a mi dare sas primas letziones ◊ ch'est crómpiu coitandhe a una vidha Tradutziones Frantzesu arrivé Ingresu arrived Ispagnolu cumplido Italianu arrivato Tedescu angekommen.