crucúju , nm, agt Definitzione
basca cun umidore meda de s'ària; nau de s'aera, chi est annuada, ammontada / fai c. = su si cobèrriri de s'ària cun nuis ma sentza de pròiri
Sinònimos e contràrios
calammu,
camallóina
Frases
s'atóngiu portat undas de umidori e dis serradas de crucuju chi acorrat sa luxi adhia de issu
2.
oi su celu est crucuju
Tradutziones
Frantzesu
chaleur étouffante
Ingresu
sultriness
Ispagnolu
bochorno
Italianu
afa
Tedescu
Schwüle.
cruculèu craculèu
cruculiósu , agt: crucuriosu Definitzione
nau de s'aera, de sa die, chi est iscurosa de s'annuamentu
Sinònimos e contràrios
annuadu,
crucujosu,
crucuriatzu,
inghelatu,
iscuricosu,
naposu
Frases
oi est una dí crucuriosa: su soli no si bit nudha
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
assombri
Ingresu
dimmed
Ispagnolu
ofuscado
Italianu
offuscato
Tedescu
verdunkelt.
crucullèu craculèu
crucúllu , agt Definitzione chi est matucu Frases est nàsciu bellu crucullu su pipiu! ◊ portu is ogus crucullus ca funt unfraus!
crucúri carcúri
crucuriàtzu , agt Definitzione nau de s'aera, chi est annuada Sinònimos e contràrios cruculiosu Ètimu srd.
crucuríca, crucuríga colcorígia
crucuriósu cruculiósu
crucúriu carcúri
crucurxòni crucugiòne
crucúsu , nm Definitzione
sustàntzia alimentare energética chi si agatat meda in natura, ma fintzes fatu in indústria
Frases
su turrone suo est bonu, no portat crucusu e mancu de cussu mele batiu de Continente chi mancu s'ischit comente est fatu
Tradutziones
Frantzesu
glucose
Ingresu
glucose
Ispagnolu
glucosa
Italianu
glucòsio
Tedescu
Glukose.
crucuvichínu , agt Definitzione de curcuvica, chi tenet sabore de crucuriga (es. síndria), isciaboriau Ètimu srd.
crucuzòne , nm Definitzione cugigone, tretu apartau, mescamente tra duos muros o àteru, nau de logu piticu (de domo) o fintzes mannu (de campu, de montes, de àteru) Sinònimos e contràrios angrone, arranconi, chizolu, chizone*, corroncone, cruju, currungioni, furringoni Frases malos bi ndhe at in dogni crucuzone, ma onestos puru! ◊ ant fatu su presépiu in d-unu crucuzone de cughina.
crudína, crudíne, crudínu crodína
crúdinu , agt Definitzione nau de ccn. po su naturale, chi no est tanti fàcile a cumbínchere Sinònimos e contràrios córdinu, coteu, testarrudu.
crudónzu , agt: cruonzu,
cudronzu Definitzione
nau de cosa posta a còere o de frutu, chi no est cotu bene
Sinònimos e contràrios
arbau,
cruànciu,
cruàxini,
cruinciolu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
un peu cru,
un peu vert
Ingresu
a little cooked (unripe)
Ispagnolu
un poco crudo
Italianu
crudetto
Tedescu
etwas roh.
crúdu crú
cruécu cobécu
cruèli , agt Definitzione chi no tenet làstima o piedade Sinònimos e contràrios bàrbaru, disapiadau, incaniadu, isferitzadu, lunzinu | ctr. piadosu.