A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cróu cólvu

cróu 1 cróbu 1

cróu 2 , nm Definitzione cofu fungudu in is paules.

crovécu cobécu

crovijólu , nm Definitzione istrégiu de iscaria de tantas mannàrias Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

crovósu cravósu

croxíu , agt, nm Definitzione chi portat corgiolu tostau, nau de animaledhos de mare chentza ossu ma cun sa pedhe tostada coment'e unga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crustacés Ingresu crustacean Ispagnolu crustáceo Italianu crostàceo Tedescu Krebstier.

croxó corgiólu

croxolàtzu , agt Definitzione chi portat corgiolu grussu / arrisu c. = arrisu po sa cumpraxéntzia, unu pagu fartzu, a finta Sinònimos e contràrios corzudu Frases martzu croxolatzu in sa cara est beniu po mi nai chi beranu est in s'enna (F.Onnis) Ètimu srd.

croxólu corgiólu

cróxu cógliu

croxúdu corzúdu

croxuèta coxuèta

croxusàntu , nm Definitzione genia de linna chi faet a matighedha Terminologia iscientìfica mt, Rhamnus purshiana Tradutziones Frantzesu cascara Ingresu cascara Ispagnolu cáscara Italianu càscara Tedescu Kaskarillbaum.

crú, crúa , agt, nm: crudu, cruo, cruu, cudru Definitzione nau de cosa de còere, chi no est cotu, chi sa cotura no dh'at ammodhigau; nau segundhu su frutu chi càmbiat colore, chi no est lómpiu, no est ancora bonu de papare; sabore aghedu, de cosa crua; nau de terra, chi no est trebballada, no est prena Sinònimos e contràrios chélviu, cruatzinu | ctr. cotu, fatu, lómpidu Maneras de nàrrere csn: crú pisai = crú deretu, cotu in nudha; crudu mamale, enali = argu, cherfu, chi no est lómpidu; pedhe crua = chi no est contzada; binu crú = chi no li ant dadu incubonadura, chi est fatu e cracau; terra, terrenu crua = chentza triballadu, annigrinu; mata crua = candho no est frutendhe, in tempus de pasu, irfozada Frases sa ua crua est agra ◊ sa figu crua est su crabione ◊ cussu péssiu est crua ◊ is cruguxonis cruus assentadhus in sa crobedha!◊ no apu digeriu cussa tuninedha crua ◊ custu cogone fit cudru a intro e tostu a fora ◊ de pellitzas bi ndhe aiat cotas e cudras ◊ custa cosa est prus crua chi no cota 2. segundu is mexinas bollint ghetadas a mata crua, candu sa mata est sciollara ◊ càstia custas terras totu trabballadas, e anch'e nosu giai totu terra crua! 3. custu binu tenet su crú ca no li ant dadu incubonadura Sambenados e Provèrbios smb: Crudu Ètimu ltn. crudus Tradutziones Frantzesu cru, vert Ingresu uncooked, harsh Ispagnolu crudo, verde Italianu crudo, acèrbo Tedescu roh, unreif.

cruabédhu coarbédhu

cruài , vrb: crubai, crubare Definitzione abbasciare sa conca, tròchere s'ischina a denanti coment'e trebballandho sa terra Sinònimos e contràrios ancrucare, imbasciai, incrinire, incruai, incrunai, ingruxare Ètimu ltn. curvare.

cruàmene , nm Definitzione crabone pagu fatu, malu (bogat fumu candho dhi ponent fogu) Sinònimos e contràrios arrebbàscia.

cruàncinu, cruànciu, cruàngiu, cruàntzinu, cruàntzu , agt Definitzione nau de frutuàriu, chi est pagu cotu Sinònimos e contràrios cruatzu, cruàxini, crudonzu, cruinciolu / cdh. crudànciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu un peu vert (pas mûr) Ingresu a little harsh Ispagnolu un poco verde Italianu acerbétto Tedescu etwas unreif.

cruatzínu , agt Definitzione chi no est cotu, no est lómpiu, nau de frutuàriu Sinònimos e contràrios chélviu, crú | ctr. cotu, fatu, lómpidu Ètimu srd.