A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cubòne 1 , nm: cuvone Definitzione una genia de barracu a punta, ammontau cun canna de trigu o sida Sinònimos e contràrios pennetu Frases fia legendhe a lughe de fogu subra sas pedras de unu cubone (A.Palita)◊ dechidu petiruju, a su cubone intra, no istes frimmu in sa giannita! ◊ teniat sa mandra acurtzu a su cubone.

cubòni cubòne

cubúdhu crucúdhu

cubulàre , vrb Definitzione cabulare, passare; fintzes arregòllere Frases est cubulendhe un'àtera die 2. est impudhile: su die est cubulendhe néula in ossos, ammentos in coro.

cubutóngiu, cubutzóngiu , nm Definitzione totu su chi serbit po ammontare, mescamente in letu Sinònimos e contràrios acavannu, assacarru, coberta, coguzu, cucutzura, cugutzadorza, cugutzóngiu Ètimu srd.

cúca , nf Definitzione tretu de sa conca a parte e àtera, a pitzu de is origas; su fossighedhu modhe chi portaus a costau de su concale de s'ogu; si narat fintzes de totu sa conca; donniuna de is duas intacas de su giuale a parte e àtera Sinònimos e contràrios cúcara, mammórias, meragna Maneras de nàrrere csn: bòi a cucas artas = chi zughet su batile a murudhu e li setzit male su zuale; su soli tocat is cucas = pistidhit a conca; passai a c. furriada = zirare sa cara a un'àtera parte pro no saludare o bídere a ccn. Frases intendia unu murighíngiu fatu de pampas timendi chi mi ndi artziànt fintzas a cucas ◊ castiaidhu a su fronti e a is cucas: est lintu e pintu su babbu ◊ fiat un'ómini iscucau, ma cun d-una carrera de pius longus in sa cuca ◊ oi ti callentu is cucas a bussinadas! Sambenados e Provèrbios smb: Cucca Terminologia iscientìfica crn Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu tempe Ingresu temple Ispagnolu sien Italianu tèmpia Tedescu Schläfe.

cúca 1 , nf Definitzione erba de chentu nodos, coa de cadhu Sinònimos e contràrios síntzurru, survache Frases candho bi at de li dare un'iservada, isse no timet s'erva mustatzuda, ne molas de fenàile o de cuca Terminologia iscientìfica rba, Equisetum palustre.

cucacúca , nf Definitzione una genia de erba totu nodos, coment'e pastudrèmini Sinònimos e contràrios acuca, coiatu, pilini, scariola Terminologia iscientìfica rba, Phalaris bulbosa.

cucacúca 1 , nf Definitzione una genia de erba (de mola, de cucos) Sinònimos e contràrios erbabiluda Terminologia iscientìfica rba, Holcus lanatus Tradutziones Frantzesu houlque laineuse Ingresu creeping soft grass Ispagnolu heno blanco, holco Italianu bambagióna Tedescu Honiggras.

cucadíta , nf Sinònimos e contràrios acucadita, atapadita, piatarita Terminologia iscientìfica pzn.

cucàgna , nf: cucànnia Definitzione logu de bundhàntzia, de istare bene meda, cosa bundhante meda / s'àrbure de sa c. = istrandali, pinnone, puntellu untu a ozuseu chi ponent cun cosa apicada in punta a chie resessit a si ndhe la falare Frases fit pro sos Piemontesos sa Sardigna una cucagna (F.I.Mannu)◊ Europa cucagna de industriales, fortuna de grossistas 2. su piciochedhu est ampulau a s'àrburi de sa cucànnia Tradutziones Frantzesu cocagne Ingresu abundance Ispagnolu cucaña Italianu cuccagna Tedescu Scharaffenland.

cucài , vrb Definitzione sodigare, agatare a unu faendho calecuna cosa (dannu, fura o àteru) Sinònimos e contràrios segudare, sichire, sodigai Frases chistiona a pagu: lah ca chi t'intendint cucant a tui e a mei puru!

cucajòne , nm Definitzione genia de petenadura de is pilos chi abbarrant coment'e imbodhigaos a tedile tundhu in sa sedha de su cúcuru (unu pagu a cara a daesegus) Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocojoni, cucale, cuchedha, cucurinu, mogno, picioce Ètimu srd.

cucàle , nm Definitzione genia de petenadura de fémina cun is pilos imbodhigaos a corredhu in is cucas Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocoiledhu, cucajone, cuchedha, cucone, cucua, cucurinu, mirriotu, picioce Frases mamma zughiat su mucadore ligadu in daesegus de sos cucales ◊ custa zòvana zughiat sos pilos acollidos in unu cucale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chignon Ingresu chignon Ispagnolu moño Italianu cròcchia Tedescu Haarknoten.

cucànnia cucàgna

cucapèdra , nf Sinònimos e contràrios acucadita, atapadita, piatarita Frases apo abbaidadu sas cucapedras faghindhe s'artziecala in s'àera (Z.A.Cappai) Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

cúcara , nf Definitzione sa conca, pruschetotu sa parte de apalas, su tidíngiu o gatzile Sinònimos e contràrios conca, cuca / assili Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

cucaramédhu concurumbédhu

cucàrda , nf Definitzione genia de frocu; una genia de capedhu Sinònimos e contràrios patasu Tradutziones Frantzesu cocarde Ingresu cockade Ispagnolu escarapela Italianu coccarda Tedescu Kokarde.

cucarumédhu, cucarummédhu , nm: cucurumedhu Definitzione dónnia calidade de codrolinu Sinònimos e contràrios antunna, cucumedhu Terminologia iscientìfica rbz Ètimu srd.