A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cuciarínu cocerínu

cuciaròne, cuciaròni coceròni

cucína cocína

cucína 1 cochína

cucirínu cocerínu

cuciúciu caciúciu

cuciulédhu , nm Definitzione genia de druche fatu cun mele Terminologia iscientìfica drc Ètimu srd.

cucóidu cocóide

cucòne , nm Definitzione petenadura de pilos de fémina arregortos coment'e a tedile Sinònimos e contràrios concajoni, cucale, cuchedha, mogno Frases Crabiela fut una giovanedha cun is pilus colore de oro e cun su cucone in gatzilis (T.Monni).

cucòsa , nf Sinònimos e contràrios forredha, geminera.

cucósu , agt Definitzione nau de boe, chi portat su gatzile prus artu e no aguantat su giuale.

cucú 1 , nm: cucui 1 Definitzione pane de sirbone, pane o fà de procus, patata pórchina, genia de frore chi faet a patatedha ladita, asuta de terra Sinònimos e contràrios cacacú, cacamalune, ciciugojuadu, lepirisposu, lepuritanu, ortiedhu, sennoredha Frases mi pares una tanca fiorida piena de cucui e sennoredha (A.Casula) Terminologia iscientìfica rba, Cyclamen repandum Ètimu srd.

cúcu 1 , nm Definitzione pane de pódhine fine impastau e fatu tundhu po is canes; pedrighedha tundha de erriu, o de mare (funt chimbe), chi si leat a giogare; genia de forma de casu; cumossu tundhu de calecuna cosa / cuchedhu = pumu, zenia de conchighedha tundha in letos de ferru, fintzas comente agabbat una ringhiera Sinònimos e contràrios tipe / bàtile 1, bicu 1, brusca 1, lecucu / casigiolu / cullullu, cumassa Frases papamus pani peus de is cucus po su cani ◊ lassamí acabbai de ponni su fromentu, ca teneus unu cuchixedhu isceti! 2. su pastori po paga mi at donau duus cucus de casu ◊ ariseu mi seu papau unu cuchixedhu de arrescotu 3. neridimí: unu cucu de òru aici cantu podit bàliri? ◊ at fatu sa giaca a cucu ◊ si pigat s'impastu e si fait a forma de unu cucuedhu po is pabassinas Sambenados e Provèrbios smb: Cuccu, Cuccus Ètimu srd.

cúcu 2 , nm Definitzione una genia de pische de mare chi faet abbitu in su fundhu, ue si cuat asuta de s'arena Sinònimos e contràrios papagóciula Terminologia iscientìfica psc, uranoscopus scaber Ètimu itl.s cuccu Tradutziones Frantzesu uranoscope Ingresu stargazer Ispagnolu pez rata, pejesapo Italianu pésce lucèrna Tedescu Himmelsgucker.

cúcu 3 , nm Definitzione genia de petenadura de is pilos de sa fémina chi abbarrant coment'e imbodhigaos a tedile in sa sedha de su cúcuru (unu pagu a cara a daesegus); àtera petenadura: is pilos s'ispartzint in bàtoro partes e si faent a trícia, duas apalas e duas ananti; sa parte prus in artu de calecuna cosa (muntone, monte o àteru) Sinònimos e contràrios cocoiledhu, cucajone, cucale, cuchedha, cucurinu, crucudhu, mogno, picioce / cúcuru, sedha Frases portàt is pius a cucu.

cúcu 4 , nm Definitzione su frore de s'arenada Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu fleur du grenadier Ingresu pomegranate flower Ispagnolu flor del granado Italianu fióre del melograno Tedescu Blume des Granatapfelbaums.

cúcu 5 , nm: cúcuru 1 Definitzione su contràriu de paris nau de is números chi ispartzios in duos lassant s'arrestu de unu Sinònimos e contràrios díspari, schéciu | ctr. paris Maneras de nàrrere csn: giogai a paris o cucu, giogare a cucu paris, leàresi c. o paris, c. o loba, ischitindhe pro bídere a chie tocat una cosa; bòi a cucu, a cúcuru = iscumpanzadu, solu Frases toca ca ischitimus: ite li leas, cucu o paris? ◊ po fàere custu giogu, in su púngiu serrau si ponet una o duas nenciolas e si depet ingertare si est cucu o loba 2. custa caramella mi est abbarrada a cucu ◊ is tres ispretzint su dinai ma dhis abarrat a cúcuru unu francu Tradutziones Frantzesu impair Ingresu odd number Ispagnolu impar Italianu caffo, dìspari Tedescu ungerade Zahl.

cúcu, cucú , nm: cucui Definitzione genia de pigione mannu, chi abbitat meda in Sardigna, curiosu ca che faet sa cria in su niu de àteros pigiones (chi deasi dhos frochint e candho naschint is pigionedhos dhos atendhent puru) e po cussu si narat fintzes de gente, de unu trassosu, tramposu, furbu; foedhandho de sa carena de unu, chi est bàsciu, pitichedhu / pè de cucu = pisceri, gicória burda, pabantzolu de coloru (erba a fiore grogu craru chi candho iscútinat su fiore zughet una pubúntzula chi assemizat a unu pinzellu pro arba: Urospermum dalechampii) Sinònimos e contràrios cuchedhu, cucuerrai, cucuevai, cucuggregu, cucumareu, pachedhu 1 Maneras de nàrrere csn: dhi cantat su cucu = (nadu a unu), chi est meda códomu, tropu códomu; leare unu cucu = pitzigàresi un'imbriaghera; ispilire su cucu = irbentiare, ispilire s'imbriaghera; èssere che Deus e su cucu = duas cosas própiu diferentes, o babbu o cerda ’e palla; fàere su c. = istare a oretu chentza si fagher bídere, scocai Frases ascurtant is cucus: bellus mammalucus chi creint ancora in s'ingannadora boxi de dispretziai! (A.Zuddas)◊ a mie puru piaghet sa zente e canto allegru che cucu in beranu (Màsala) 2. sas àlvures bi las ant ispilidas chei su cucu: no bi ant lassadu una cariasa! ◊ ca fimis cucos, sos Italianos nos ant surzidu meudhos e sàmbene! 3. beni a papae, za ti apo bistu ca ses in cue faindhe su cucu! Sambenados e Provèrbios smb: Cuccu, Cuccui, Cuccus Terminologia iscientìfica pzn, cuculus canorus kleinschmidti Tradutziones Frantzesu coucou Ingresu cuckoo Ispagnolu cuclillo Italianu cùculo Tedescu Kuckuck.

cucúa , nf Definitzione is pilos longos de fémina petenaos coment'e a tedile grussu in conca Sinònimos e contràrios cucale, cuchedha.

cucuàgiu, cucuàju , nm Definitzione pistadura chi si ufrat, in tretu de ossu Sinònimos e contràrios cucubaju, giumbu, tzulumbone Frases cussu paret su monte de sos cucuajos, totu irforrau e pistu ◊ ch'est rutu dae su letu e s'at fatu unu cucuàgiu in conca Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.