A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cucuméu : cucumèa

cucumiài, cucumiàu, cucummàu , nm: cucummiau Definitzione genia de pigione chi essit mescamente su note; dhue at unu pische puru cucumiau, su papagóciula (uranoscopus scaber); su cucumiai est fintzes unu frore de campu Sinònimos e contràrios cucumea*, cucumeo 2. colao dónnia tantu a lis zúghere unu lizu areste o unu matu de cucumiai ◊ bi aiat froriu un'issummàssia de cucumiais ◊ su cucumiai est unu frore bellu Terminologia iscientìfica pzn, carine noctua sarda Tradutziones Frantzesu chouette Ingresu owl Ispagnolu lechuza Italianu civétta Tedescu Steinkauz.

cucummedhàle , nm Sinònimos e contràrios coliminzu, cucumenale, pinnacúcia, pópula Ètimu srd.

cucummédhu cucumbédhu

cucummiàu cucumiài

cucummiàu 1 , nm Definitzione genia de frore chi faet a patatedha ladita, asuta Sinònimos e contràrios cacacú, ciciugojuadu, lepirisposu, ortiedhu, sennoredha Terminologia iscientìfica rba.

cucuncéu , nm Definitzione (cucu in celu) cosa chi artzat a in artu meda in s'aera e mescamente su iscúdere a in artu pedra o àteru a manu / pesai cosa a c. = a puntichelinu Sinònimos e contràrios punticheli Ètimu srd.

cucuníu , nm Definitzione su frore de su samucu, nau deosi ca su frutu faet a pibionedhos tundhos Sinònimos e contràrios pibirimou Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu fleur du sureau Ingresu elder flower Ispagnolu flor del saúco, sayuguina Italianu fióre del sambuco Tedescu Blume des schwarzen Holunders.

cucupèrra, cucuperrài cucuerrài

cúcura cócura

cucuràciu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat sa sedha de su cúcuru unu pagu a punta Ètimu srd.

cucuràle, cucuràli , nm Definitzione sa sedha de sa conca e fintzes montigu, cúcuru de monte; cosa chi si ponet a usu de cabitzale, o a sa parte de conca, acanta; cosa modhe fata a tedile de pònnere in cúcuru po pigare pesu; sa conca de su fusu de filare, sa pedrighedha istampada chi si dhue ponet; s'istampu (o bentosa) chi si faet in su cúcuru de su forru Sinònimos e contràrios cucurile, cugurútzulu / monticru / cabita / cócura, furriedhu, furtiedhu, irotu, lódiru, múscula, ruédhula, rueledha, ruella, vertichedhu Frases sos sordatos ant postu sas tendhas a intundhu de unu cucurale ◊ cuatru cucuralis de su Gennargentu passant is 1800 metrus 2. corcadu, s'erva li faghiat de modhitza e su bàtile de s'àinu a cucurale ◊ sa robba, su note, ponedila a cucurale: mira chi giughes fatu su matzone! Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sommet, calotte Ingresu crown, top Ispagnolu cumbre (f) Italianu cocùzzolo Tedescu Gipfel, Scheitel.

cucuramédhu , nm Definitzione cugumedhu padezonadu, genia de codrolinu chi assimbígiat a s'ou: portat in su truncu unu pigiolu biancu chi dh'imbodhigat e creschendho si segat, sa conca o capedhu in colore de s'orrúbiu de s'ou Sinònimos e contràrios cachedha Terminologia iscientìfica atn, Amanita caesarea Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu oronge Ingresu mushroom (ovulus) Ispagnolu oronja, amanita de los césares, yema Italianu fungo òvolo, òvolo buòno Tedescu Butterpilz.

cucuràtzu , nm Definitzione cúcuru, tretu de logu chi faet a sedha Frases in pitzus in su cucuratzu dhoi at unu castedhu Ètimu srd.

cucurèdha , nf Definitzione min. de cúcura; terrenu chi faet unu pagu a cúcuru / c. de sas ungras = sa conca de sos pódhighes Sinònimos e contràrios irotu, lódiru, ruédhula, vertichedhu / monticru Frases est tochedhandhe a su muru chin sa cucuredha de unu pódhiche Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

cucuredhósu , agt Definitzione nau de terrenu, chi est a cucuredhos, totu a montigos, no est bene in paris Frases cussa est terra cucuredhosa ma adata po bíngia (M.Atzori) Terminologia iscientìfica slg.

cucurédhu , nm Definitzione min. de cúcuru: chirrione o matucone de pilos; terrenu chi faet unu pagu a cúcuru, prus in artu Sinònimos e contràrios cherrione, cirru, ciufu, pubusa, pubusone 1, tipisone / monticru Frases unu cucuredhu de pilos Sambenados e Provèrbios smb: Cuccureddu Tradutziones Frantzesu mèche Ingresu lock Ispagnolu mechón Italianu ciòcca Tedescu Strähne.

cucuredhúdu , agt Definitzione chi faet o est a bisura de cúcuru, chi faet a punta, chi essit / ovu, sanzolu c. Sinònimos e contràrios cucurúciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu proéminent Ingresu prominent Ispagnolu sobresaliente Italianu prominènte Tedescu hervorragend.

cucuréntzia , nf Definitzione su tretu prus artu de sa bardúfola; su tretu prus artu de sa conca Sinònimos e contràrios cúcuru Ètimu srd.

cucurgiólu , nm Definitzione tretu de terrenu prus in artu, a montighedhu Sinònimos e contràrios concalinu, sedhitola Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.