A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cucurratóju , nm Definitzione su lobu de su giuale chi serbit po acucurrare, po intrare e arrèschere sa timona (de su carru, de s'arau) cun sa crabiga Sinònimos e contràrios agione, giussòrgia, sesúgia Ètimu srd.

cucurravóina cucurrabóina

cucúrru , nm Definitzione su tanti de sa cosa (segundhu sa cosa) chi si ponet prus arta de is oros, in s'istrégiu o fintzes in sa mesura: fintzes aciunta, cosa in prus / prenu a c. = acucurau (in cobertantza, arrósciu) Sinònimos e contràrios acúcuru, cúcuru, cúmbulu 1 Frases no li ponzas su cucurru, a sa córbula, ca mi perdes su trigu in caminu! 2. sa cantilena finichela, ca como che so bell'e a cucurru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu comble Ingresu full Ispagnolu colmo Italianu cólmo Tedescu vollgefüllt, Überschuß.

cúcuru , nm Definitzione parte de una cosa o tretu prus in artu, nau mescamente de su terrenu; sa sedha de sa conca, sa conca matessi; sa parte grussa de su fusu de filare, a bisura de conca; in is orrodas prenas de su carru, donniuna de is duas mesas lunas a una parte e àtera de sa panga (sa tàula de mesu) Sinònimos e contràrios cucuréntzia, cugurútzulu / cucurru, cucurudhu, monticru, sedha / conca, cucurale / cócura / làsia | ctr. paris Maneras de nàrrere csn: èssiri c. cotu = conca maca, tostorrudu; prenu a c. = prenu a cucurru, acucurau; pranu ’e c. = sedha de conca; iscartinare a unu de c. a terra = iscudiridhu a terra cun sa conca a bàsciu; bènnere a cúcuru (un’idea, una pessada) = bènnere a conca, pessare; èssere a c. a… = aconcau a… Frases s'intendhet giannitos de canes dae cúcuru in cúcuru ◊ sa luna s'est acerendhe in cúcuru de su monte ◊ sighiat a s'ispraxi genti in costera in su pranu e in is cúcurus 2. iscida, cúcuru cotu, iscida! ◊ sas féminas leant sos bàrrios in cúcuru ◊ no ischint prus inue las frimmare sas màchinas, ca sunt tropu: in cúcuru si las ponent?!…◊ za ti ndhe benit de cosas a cúcuru, a tie!…◊ portat su capedhu in pranu de cúcuru ◊ mancu a cúcuru bos benzat de fàghere gai! 3. su cúcuru de su forru ◊ is cúcurus de is matas funt sa parti prus arta 4. si ti leo t'iscàrtino de cúcuru a terra! ◊ su mecànicu est totu sa die a cúcuru a sa màchina Sambenados e Provèrbios smb: Cuccuru Terminologia iscientìfica slg, crn Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu sommet, calotte Ingresu top Ispagnolu cumbre Italianu cocúzzolo, sommità Tedescu Gipfel.

cúcuru 1 cúcu 5

cucurubbédhu concurumbédhu

cucuruciànu , agt Definitzione nau de is pudhas, chi portant una genia de chirrionedhu de pinnias in conca Sinònimos e contràrios aciufetau Ètimu ctl. cucurutxa.

cucurúciu , agt, nm Definitzione chi est fatu a bisura de conca, a cúcuru, tundhu prenu a parte de pitzu; fintzes cúcuru Sinònimos e contràrios calembru, còrcobe, cucurudu | ctr. acociaradu, copudu 2. a iscupetadas dhi ant aframiau su cucurúciu a margiani! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu convexe Ingresu convex Ispagnolu convexo Italianu convèsso Tedescu konvex.

cucurucú , nm Definitzione sa boghe de is pudhos cantandho Sinònimos e contràrios cucurudhú Frases comenti funt andendi, lah unu caboni: cucurucú! ◊ cucurucú, mata ’e arrú, mata ’e cicória, s’ànima mia dereta a sa glória! Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cocorico Ingresu cock-a-doodle-doo Ispagnolu ¡quiquiriquí! Italianu chicchirichí Tedescu Kikeriki.

cucurudhú , nm Definitzione sa boghe de su pudhu cantandho; sa birilla chi faet su crecu Sinònimos e contràrios cocorodhò, cucurucú / cocoredha Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cocorico Ingresu cock a-doodle-doo Ispagnolu ¡quiquiriquí! Italianu chicchiricchì Tedescu Kikeriki.

cucurúdhu , nm Definitzione su cúcuru, su tretu prus in artu de unu logu; carre créschia in prus in sa pedhe Sinònimos e contràrios cúcuru, tuvioni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sommet, excroissance Ingresu top, excrescence, gall Ispagnolu cumbre, excrecencia Italianu sommità, galla, escrescènza Tedescu Gipfel, Auswuchs.

cucurudhúa , nf Definitzione genia de caragantzu o ziziu grogo de sa calidade mala, unu pagu pudéscia, prus manna de sa calidade chi si papat: faet una sitzia manna, de unu bellu colore grogo Sinònimos e contràrios cacarànciu, cucurilata, chirielle Terminologia iscientìfica rba Ètimu srd.

cucurudhútu , agt Definitzione chi faet a cucurudhu, a cúcuru, fintzes in su sensu de artu.

cucurúdu , agt Definitzione chi est fatu a bisura de conca, a cúcuru, tundhu e prenu a parte de pitzu Sinònimos e contràrios còrcobe, cucurúciu | ctr. acociaradu, copudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu convexe Ingresu convex Ispagnolu convexo Italianu convèsso Tedescu konvex.

cucurufítu cucurifítu

cucurulàtu , nm Definitzione genia de erba bona a papare, bàscia Terminologia iscientìfica rba.

cucurumbèdha, cucurumbédhu concurumbédhu

cucurumbélla , agt Definitzione nau de fémina, chi est conchilébia Sinònimos e contràrios cucuriola.

cucurumedhàre , vrb Definitzione fai cucuruscallus, orrúmbulos Sinònimos e contràrios arrembulai, arrodulare, cadhinare, lodhurare, lumburare, rodhulare, trodhulare Frases unu carrabbusu est cucurumedhendhe Ètimu srd.

cucurumédhu cucarumédhu