A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fràbbicàre fabbricài

fràbbicu fàbbricu

frabbòtu flabbòtu

frabbúnchiu, frabbúncu , nm Sinònimos e contràrios cabruncu* Frases fruschedhas de frabbuncu puntiniedhas dhi essant!◊ su pegus fertu de frabbúnchiu moriat sentza giare signale perunu, si connoschiat solu daghi s'iscorgiaiat ca sa petza si faiat biaita Terminologia iscientìfica mld.

frabicàre fabbricài

frabilàre , vrb: frailare Definitzione fàere su trebballu de su ferreri, trebballare in su fraile (butega de ferreri) Sinònimos e contràrios frailarzare Ètimu srd.

frabilàrzu , nm: frailàgiu, frailàgliu, frailarju, frailarzu, frailalzu, fravilarju Definitzione maistu chi trebballat su ferru, faet o acònciat ainas; frailazu dhu narant fintzes a unu pigione Sinònimos e contràrios farreri, frau, mastruerreri / acutzaverru, bècidi, cincipasca, sincerra, tzerretzerre Frases su frailarzu paret unu moro, che chi s'inferru ndhe l'apat butadu ◊ giughiat unu busudhu de matza cantu sa fodhe de unu frailàgliu ◊ bae a su frailarzu, si ti faghet unu crau de custa longària, ca mi serbit! Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu forgeron Ingresu blacksmith Ispagnolu herrero Italianu fabbro Tedescu Schmied.

frabíle , nm: fraile, fraili, frairi, fravile Definitzione sa butega inue trebballat su ferreri / merd'e fraile = ferrina, genia de cosa tostada che pedra candho s'infridat, niedha, chi faet su ferru a fortza de ndhe abbrigare Sinònimos e contràrios braile Frases coment'e una música intendhia su sonu de s'incúdine de fraile (Z.Biscu)◊ in su fraile mastru Bustianu tirat sa fodhe e tèmperat s'atarzu 2. sunt cantones coimutzas chi allupant su fravile de sa cultura Sambenados e Provèrbios smb: Frailis Terminologia iscientìfica bdh Ètimu ltn. fabrilis Tradutziones Frantzesu forge Ingresu smith's workshop Ispagnolu herrería Italianu laboratòrio del fabbro Tedescu Schmiedewerkstatt, Schmiedewerkstätte.

fràbu , agt Sinònimos e contràrios bravu.

fràca fiàca 1

fràca 1 , nf Sinònimos e contràrios bracas* Frases at retratatu unu tziu vetzu in fracas e berrita.

fràca 2 , nf Sinònimos e contràrios banzu, cadha, surra.

fracadàrza , nf Definitzione fragu malu, púdidu / èssere a f. de súchida = àere arrancu de bestiàmene (de lana bruta).

fracadínu , agt Definitzione sicau, chi si orrugat, si segat totu Sinònimos e contràrios àrridu, bídrinu, chídrinu, tzacarrosu Ètimu srd.

fracadòre fiagadòre

fracadòri flacadòri

fracadòrza , nf Definitzione cosa o logu chi fragat, bogat arrancu, chi pudeschet Frases ghiraitos, istentinas e busecas innetas totu in d-una fracadorza Ètimu srd.

fracadúra , nf Sinònimos e contràrios móida, colpu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mouvement brusque Ingresu move (violent) Ispagnolu arrebato, golpe Italianu mòssa, moviménto violènto Tedescu Bewegung, Ruck.

fracadúra 1 , nf: fragadura Definitzione su fragare, su istare fraga fraga Sinònimos e contràrios nuscadura Ètimu srd.

fracàe, fracài , vrb: afarcai*, fracari Definitzione su si betare cun fortza, lòmpere contr'a calecunu o a calecuna cosa Frases s'iscàpiat su procu e dèu mi fracu a dhu cassai.