A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

foxína foghína

foxína 1 , nf Definitzione si narat de unu tanti mannu de oos, de castàngia e cosas deasi postas a còere in sa braxa; unu tanti mannu de cosa Sinònimos e contràrios fochilada, foxinada / muntone 2. si at papau seti foxinas de dexi de figumorisca! Ètimu srd.

foxinàda , nf Definitzione tanti mannu de oos, de castàngia e cosas deasi postas a còere in sa braxa; unu tanti mannu de cosa Sinònimos e contràrios fochilada, foxina 1, fuxinedhara, irfuchilada Frases cussus teniant una foxinada de fillus Ètimu itl. (s)fucinata.

foxòne , nm Definitzione fossu mannu cofudu prenu de abba, in is errios Sinònimos e contràrios burgu, corrovoni, gurgu 1, pógiu Frases no faet a si apresiae tropu a is foxones de is errios.

foxósu , agt Definitzione chi est de foxi, de logu de abba inue dhue at ludu meda Sinònimos e contràrios fangaciosu, ludosu, lutzinosu Frases unu cociulaju fiat iscrucullendi cun su ciuliru s'arena foxosa circhendi cóciula Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vaseux, boueux, bourbeux Ingresu oozy Ispagnolu cenagoso, fangoso Italianu melmóso Tedescu schlammig.

fóxu fógiu

fòza fògia

fozàda , nf: fozata Definitzione late cagiau, preta, chi si ponet in pitzu de su fílighe Sinònimos e contràrios giuncheta, vischidale.

fozaligàda , nf Definitzione folla de ferru, folla de santu Giorgi o de santu Nicolau, genia de erba bona fintzes po bellesa, a fògias mannas totu in s'oru de terra, bogat sa candhelita chi faet unu frore biancu furriandho a s’orrúbiu Sinònimos e contràrios acantu 2, ciuficiufi Terminologia iscientìfica rba, Acanthus mollis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu acanthe Ingresu brank-ursine Ispagnolu acanto Italianu acanto Tedescu Weichblättriger Bärenklau.

fozàmene, fozàmine fogiàmene

fozasína , nf: fozisina, fozosina, fozusina Definitzione sa fògia de is matas mescamente candho ndh'est in terra Sinònimos e contràrios fogiàmene, fogiuliu, patrítzia Frases su carru fit barriadu de sida, fozisina e cherchizu ◊ su pinnetu est cucuzau a fozasina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feuillage Ingresu leafage Ispagnolu follaje Italianu fogliame Tedescu Laub.

fozàta fozàda

fozàtza , nf Definitzione frutuàriu imbodhigau cun fògia de nughe po dhu chistire (in calecunu logu, panara).

fozèma , nf Sinònimos e contràrios abioi 1, alchemissa, comissu, ispicu, ispígula, putzema Terminologia iscientìfica rbl.

fozibiculàdu , agt Definitzione nau de matedu, chi faet sa fògia giumburuda Ètimu srd.

fozichèdha follixèdha

fozichédhu , nm Definitzione min. de fozu, fógliu piticu Sinònimos e contràrios fogliolu.

fozídu , pps, agt: foziu, fuzidu 1 Definitzione de fozire; chi est càrrigu de fògia Sinònimos e contràrios fogiudu, follosu 2. est un'àrvure bella, totu fuzida.

fozidúra , nf Definitzione su fozire, bogare sa fògia, nau mescamente de is matas chi dónni’annu dha perdent Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feuillaison Ingresu foliation Ispagnolu foliación Italianu fogliazióne Tedescu Laubausbruch, Belaubung.

fozighína , nf Sinònimos e contràrios fogiàmene, fozasina Frases sos àrvores movèndhesi lassaiant andhare sa fozighina Ètimu srd.