A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fórtzu , nm Definitzione benit su f. chi… = benit fortzadu chi…, de…, tocat a… Sinònimos e contràrios foltzadu.

forúnciu , agt, nm: frúnciu, furúnciu, furuncu, furúnculu 1 Definitzione chi o chie furat Sinònimos e contràrios afufadore, arpiadori, arrapiante, fraíciu, francudu, furànciu, furone, ladrone, mostrengheri, scabeciadori, ungiudu Frases mori, cane furuncu e traitore, non piús respires in Sardigna mia! (S.Lay Deidda)◊ tengu duas gatus furuncas Sambenados e Provèrbios prb: maridu pistrincu, muzere furunca! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu ltn. furunculus Tradutziones Frantzesu petit voleur Ingresu petty thief Ispagnolu ratero Italianu ladrùncolo Tedescu diebisch, Dieb.

fòsas , nf pl: vosas Sinònimos e contràrios brutzighinus.

foscíbi , nm Definitzione cugigone, una bandha de sa forredha Terminologia iscientìfica dmo.

fósciga fóltighe

foscigàda , nf Definitzione su foscigare, atrotogiare Sinònimos e contràrios fortzicada, profizada, tontírgiu, trofigiada, trotoxadura | ctr. isprofizada Frases issu fit giambendhe: mi ndhe abbizaia dae su mudímine chi li beniat induninduna, de calchi momentu de isvàriu o una foscigada de mutzighile ◊ foscigadas de dolore de mata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contorsion Ingresu contortion Ispagnolu contorsión Italianu contorsióne Tedescu Verwickelung, Verdrehung.

foscigadúra , nf Definitzione su foscigare, su atrotogiare sa lana o àteru filandho / f. a mata = buluzamentu, tríulu a mata (pro cosa manigada chi at fatu male) Sinònimos e contràrios fortzicadura, foscigada, profizada, trofigiada, trotoxadura | ctr. isprofizadura Frases sas bajanas de ocannu ballant a foscigadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tordage Ingresu twisting Ispagnolu torcido Italianu torcitura Tedescu Zwirnen.

foscigàre , vrb Definitzione tròchere, su si tròchere totu a dónnia parte Sinònimos e contràrios acordiolai, atrotixai, folfigiare, forrighitare, fortzicare, incordigliolai, profizare Frases apena l'at bidu, su panateri at foscigadu su nare nendhe chi fit dinari faltzu ◊ si foscigaiat a dresta e a manca leadu dai sos dolores ◊ che a sa colora si fóscigat a esse ◊ a su pudhu li at foscigadu su tuxu e cotu! 2. no bi at de si foscigare su coro e ne de si trupiare sos chervedhos ◊ cantos desizos ant foscigadu cudhos chi disizaiant a tie!…◊ tantos suspetos li ant foscigadu su coro ◊ si ammentat cudhas làgrimas li ant foscigadu su coro!

foscigavósciga , avb Definitzione foscighèndhesi totu, trochendhosi a dónnia parte / andhare a su foscigavósciga = de una parti a s'àtera, a egas e a ogas Ètimu srd.

fóscighe fóltighe

foscighínzu , nm Definitzione su foscigare, movimentu a foscigadura Sinònimos e contràrios tortóigu, totórgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tortillement Ingresu twisting Ispagnolu retorcimiento Italianu attortigliaménto Tedescu Aufwickeln.

fósciu , nm: fossu Definitzione logu o tretu, minore o fintzes mannu, fatu coment'e a forada, prus bàsciu de su paris de inghíriu, comente abbarrat conculutzu o cofudu leandhondhe o incracandho sa cosa (terra, àteru)/ min. fossichedhu, foscedhu, fossedhu Sinònimos e contràrios forada, tofu Maneras de nàrrere csn: su f. de su gúturu = zenia de fossighedhu a s'ala de fora, in bula; fai f. (nadu de unu) = ispèndhere su dinari chi li ant fidadu; marcare a f. = a libbereto, fàghere a dépidu; fàghere a f. (nau de su logu) = èssiri unu f., abarrai a f., prus bàsciu Frases in donzi gianna at giaos, in donzi pedhe at fiancu, ne bi at riu sentza fossu ◊ su caminu est totu fossos ◊ pro prantare àrbure cheret fatu su fossu ◊ sa tramata cheret iscontza e torrada a fàghere, ca est a fossu comente bi corcamus ◊ mancai siat a màchina non podet curre in mesu a sa giarra, a su prúere e a is fòscios!◊ is piciochedhos ant fatu unu foscedhu po giogae a birillas Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. fossus Tradutziones Frantzesu fossé Ingresu ditch Ispagnolu foso, zanja Italianu fòsso Tedescu Graben.

fosciúdu , agt Definitzione chi calat a fundhu, chi giughet su fundhu in bàsciu meda; nau de pratu, chi est a oros prus artos Sinònimos e contràrios fungudu, trevucu / copudu Ètimu srd.

fosfàtu , nm Definitzione sale de s'àcidu fosfóricu Terminologia iscientìfica ist.

fosfixàre folfigiàre

fosforescènte , agt Definitzione chi abbarrat coment'e luminosu, chi si podet bíere in s'iscuru, nau de calecunu materiale chi tenet sa capacidade de pàrrere illuminau in s'iscuru.

fosfóricu , agt Definitzione chi giughet fòsforu, cumpostu cun fòsforu.

fòsforu , nm: fúsfaru Definitzione elementu chímicu de símbulu P, númeru atómicu 15 e pesu atómicu 30,98: est materiale chi si podet bíere in s'iscuru puru Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu phosphore Ingresu phosphorus Ispagnolu fósforo Italianu fòsforo Tedescu Phosphor.

fosíle , nm: frusili, fusile, fusili, fusíliu, fuxili Definitzione arma a canna longa po isparare, de leare cun ambas manos / partes de su f.: sa canna (sa parte longa coment’e tubbu ue che essit su tiru), sa càssia (ue portat sa càrriga), su cane (genia de martedhu chi iscudendho a cropu a sa càssula de sa cartúcia faet partire su tiru), su grillete (genia de leva chi si tirat po che isparare su cane), sa segura (genia de butone o àteru chi, segundhu comente si ponet, impedit de isparare de malascigura), su pè, parte de asegus de linna, sa cuàrtziga (sa parte chi si arrimat a su codhu isparandho), sa bindella (tira de pedhe po dhu pigare intrau in su codhu) Sinònimos e contràrios busile, isciapete, iscopeta, trumboni, tzistupu Maneras de nàrrere csn: garrigare su f. = pònnere sa o sas cartutzas a lu muntènnere prontu de pòdere isparare; su f. at fatu topi = at negadu, no bi at isparadu; a f. a muru codhu = cun su f. a codhu, apicadu a su codhu cun sa bindella Frases bidia custos amigos fatendhe sulavogos dae sas cannas de cussos fusiles (A.Palita)◊ su fusile meu no fadhit unu corpu ◊ at intesu sa tràchida de sos canes de unu fusile e si nch'est arritzadu ◊ in dainnantis de sa fera li negabat semper su fusile Terminologia iscientìfica rms Tradutziones Frantzesu fusil Ingresu rifle Ispagnolu fusil Italianu fucile Tedescu Gewehr.

fòssa , nf Definitzione fossu mannu fatu apostadamente, prus che àteru a interrare unu mortu / min. fossedha; èssere a pes in sa f., a runcu a sa f. = béciu acanta de mòrriri Sinònimos e contràrios tofa Frases in sa fossa iscavada in campusantu terra a punzos benide a mi ghetare ◊ sa izaza de mamma prima de si che crocare faiat in sa banita una fossighedha chi cheriat narre sa sepultura Ètimu ltn. fossa Tradutziones Frantzesu fosse Ingresu trench Ispagnolu fosa Italianu fòssa Tedescu Grab.