Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
forticàrju , nm: furticarju Definitzione
chie bogat o trebballat su ortigu
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
srd.
fortícru, fortícu , nm: furtiche,
furticu Definitzione
sa de duos corgiolos de su suérgiu bonu po isolantes, tapos e àteru, su chi arresurtat prus a fora, su ortigu
Sinònimos e contràrios
boltígulu,
boltiju,
corticru*,
oltígiu,
urtiche,
vrustica
Frases
est bocandhe furticu pro ammaniare mojos ◊ mi so sétiu in s'iscannedhu de furticu ◊ su pitzinnu s'at fatu sas barchitas de furtiche
Terminologia iscientìfica
rbr.
Tradutziones
Frantzesu
liège
Ingresu
cork
Ispagnolu
corcho
Italianu
sùghero
Tedescu
Kork.
fortificadúra , nf Definitzione
trebballu o òpera de fortilesa
Terminologia iscientìfica
opan.
fortigalèsa , nf Definitzione
su èssere forte, de agguantu, su tènnere fortza; logu fatu de èssere seguru, forte, bardau cun seguresa
Sinònimos e contràrios
foltilesa
/
baltione.
fortíllia , nf Definitzione
ammesturu de arràmene e de tzúrfuru po meighinare su sarmentu (iscagiaos impare cun crachina e abba).
fortilliàe , vrb Definitzione
meighinare sa bíngia a sorfatu de arràmene, a fortíllia
Sinònimos e contràrios
bordolai.
fortinàja , nf: fostenaja,
fostinaja,
frustinaca,
frustinaga,
fustenaja,
fustinacra,
fustinaga,
fustinàgia,
fustinàglia,
fustinaja Definitzione
aligarza saligheresa o pistinaga ’era, una genia de erba chi faet s’arraighina grussa, a cannone prus fine in punta, in colore de aràngiu, bona a papare, druche; in cobertantza, sa natura de s'ómine
Sinònimos e contràrios
pastinaca*
2.
est chin sa pedhe imbolicada a s'ossu, debbiledhu che fustinacra ◊ ndh'as assazadu piús manna de fustinaga menzus de sa mia! (M.Murenu)
Terminologia iscientìfica
rbzc, Daucus carota ssp. sativus
Tradutziones
Frantzesu
carotte
Ingresu
carrot
Ispagnolu
zanahoria
Italianu
caròta
Tedescu
Karotte,
gemeine Möhre.
fortínu , nm Definitzione
òpera militare de difesa, fata mescamente de cimentu a matza afogada.
fortítu Definitzione
traessa de is sedhatzos
Frases
sos fortitos de s'imbastu sunt de ozastru foscigadu.
fortítzu , agt: fortutzu Definitzione
chi est unu pagu forte, fortighedhu
Sinònimos e contràrios
foltatzu,
fortichinu
| ctr.
debbiledhu
Frases
si s'arguene giughias fortutzu
Ètimu
srd.
fortunàdu, fortunàu , agt: afoltunadu*,
furtunau Definitzione
chi tenet fortuna, chi dhi curret sa fortuna, chi dhi andhat in bene totu
Sinònimos e contràrios
addiciadu,
assortadu,
auradu,
aurosu,
diciosu,
fadosu,
iscofadu
/
fultunatu
| ctr.
ifoltunadu.