A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

forroníle , nm Definitzione genia de forredhu po turrare cafei Sinònimos e contràrios fronígliu, trunillu, turradore, turronellu Terminologia iscientìfica ans.

forroschiài, forroschiàre farroscài

forróschiu, forróscu , nm Definitzione sa moida, sonu, sorrogu o genia de súrbiu chi faet in su gúturu, cun sa buca e su nasu, unu dormiu chi est respirandho male Sinònimos e contràrios corróschiu, cosconu, isorróschiu, rúschida, sarragu, sorroscru Frases tziu Giuanni si nc'istrumpat in su canapei e apustis de unu paghedhu s'intendint is forroscus Tradutziones Frantzesu ronflement Ingresu snore Ispagnolu ronquido Italianu russaménto Tedescu Schnarchen.

forrótula , nf: furrótula Definitzione genia de pane de iscete, a lóriga, chi si faet po dh’arregalare a is pipios a su candhelare Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.

forrotulàre , vrb Definitzione cricare chistiones, foedhare de s'unu e de s'àteru a brétiu Sinònimos e contràrios abbodhetai.

forroxadòre forrogadòri

forroxaméntu , nm Definitzione su forrogare, su pònnere totu a tréulu Sinònimos e contràrios aterru, corrovu, farrogu, forrogadura, isforrogu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouleversement Ingresu upsetting Ispagnolu trastorno, desorden Italianu sconvolgiménto Tedescu Erschütterung.

forroxàre farrogài

forroxósu , agt, nm Definitzione chi costumat a forrogare; chi o chie tenet una manera de fàere pistighingiosa Sinònimos e contràrios furighedhosu Frases su porcu est forroxosu e ndhe podet betare totu! 2. fit fémina de frenédiga manna e de tichírriu imberriosu, limbori e forroxosa fintzas amoratzendhe ◊ ca est forroxosu si faghet sa zente a primma.

forróxu farrógu

fórru , nm: furru Definitzione buidu fatu a muradura a fràigu, prus che àteru a fundhu tundhu, sa bòveda a bombè, buca larga, po dhue còere pane; de àtera genia, mannu, po còere pedra carcària o àteru (forru de crachina, de arregiola, de matone, de téula, de iscagiare galantza), in trastos modernos po còere su papare a orrostu / min. furrichedhu; forru de cuarra = mannu de bi còghere totu paris unos 20 chilos de civraxu / partes de unu forru: sa buca o gianna, su cúcuru, su fundhu, sos costazos, su chelu, su fumajolu o bentosa, cucurale (no sempre) Maneras de nàrrere csn: coi, còchere, pònnere in su f. = itl. cuòcere, méttere al fórno; scotai su f. = pònnere fogu sa prima borta in furru nou; furru fatu = budhidu a puntu zustu de che poder betare su pane a còghere, arbigau (candho in su furru bi at fache o faci); furru crispu = cràdiu, budhidu a tropu; f. àsiru = lenu, de malu colore, a fogu brandhu; in su furru no bi at fundhu = su fundu de forru no est budhiu a puntu giustu de fai còiri su pani; forru de campagna = zenia de isterzu tupadu, fatu a zisa de furru, de pònnere a còghere cosa cun pagu fogu; ai papau pani de seti forrus = ischírela longa, àere isperiéntzia meda, aprofitare de s'unu e de s'àteru; betàreche su furru = fai dannu mannu; ingertai su forru (coghindhe pane)= ifurrare su pane a còghere candho su furru est in sa menzus muta, imbudhighinadu a puntu zustu; passare su tempus (sa die, sa vida) che forru de malu colore = chentza cumbinare nudha de importu Frases no mi dha tirist a longu meda, ca no nd'est mancu arrutu su cúcuru de su forru! ◊ po pònniri su pani a coi, sa faci de su forru depit èssi bianca ◊ su fogu in su forru cheret murigadu e sa bràsia aparizada po fàghere unu funnu parímighe 2. est mellus marrandu a forr'e soli chi no impirigau in custas cosas! 3. est mezus chi no sica cussu contu, sinono bi est su perículu chi nche ghete su furru! Sambenados e Provèrbios smb: Furru Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ltn. fornus, furnus Tradutziones Frantzesu four Ingresu oven Ispagnolu horno Italianu fórno Tedescu Backofen, Ofen.

forrugúda , nf Definitzione forrogu, iscusa, cosa chi si narat candho si bolet o no si bolet fàere una cosa Sinònimos e contràrios arraghèscia, iscóticu Frases sos mastros de muru agatant forrugudas pro no ti dare sa cualífica! (G.A.Mura) Ètimu srd.

fòrsa fòltza

fórsis fórcis

forsúdu , agt Sinònimos e contràrios folte, forcionuru.

fortalèsa foltilèsa

fortalèssiri , vrb Definitzione giare fortilesa, fàere prus forte Sinònimos e contràrios afoltigare, afortiai, afortire, afortzare, arrefortzai Tradutziones Frantzesu fortifier Ingresu to strenghten Ispagnolu fortalecer, fortificar Italianu fortificare Tedescu stärken.

fòrte fòlte

fortelèsa foltilèsa

fòrti fòlte