forníu , pps, agt: frunidu,
fruniu Definitzione
de fornire; chi ndhe giughet o tenet meda, de calecuna cosa, de totu su chi podet serbire (fintzes cosas a bèndhere), chi est cuncordau de frunimentos
Sinònimos e contràrios
gàrrigu,
pienu,
provistu
/
cuncordadu
2.
su chelu est frunidu de istedhos ◊ su cadhu fit frunidu in totu ma chin sa fune a trazu.
Tradutziones
Frantzesu
fourni,
approvisionné,
équipé
Ingresu
supplied,
provided
Ispagnolu
provisto
Italianu
fornito
Tedescu
versehen.
fòrra , nf Definitzione
pígiu de orrobba prus fine chi si ponet a sa bandha de aintru de unu bestimentu; pígiu de cosa chi si ponet po afortimentu
Sinònimos e contràrios
afórriu,
iforru,
unforru
Frases
sa forra de sa tzacheta si ndh'est iscosindhe
Terminologia iscientìfica
ts
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
doublure
Ingresu
lining
Ispagnolu
forro
Italianu
fòdera
Tedescu
Futter.
fòrra 1 , nf Definitzione basca forte, cama / f. de sole, de mesudie.
forràda , nf Definitzione su iforrare, su intrare cosa a còere a su forru; su tanti chi cabet, de cosa a còere, totu a una borta in su forru Sinònimos e contràrios iforrada.
forràda 1 , nf Definitzione su fàere o pònnere sa forra Sinònimos e contràrios aforrinzu Ètimu srd.
forràda 2 , nf Definitzione su forrogare faendho foradas, fossos comente faent is procos cun su bruncu Sinònimos e contràrios corrovu, farrogu Ètimu srd.
forradòre , agt Definitzione chi forrat, chi forrogat Sinònimos e contràrios forrogadori Ètimu srd.
forràina, forràini farràghine
forràinu ferràinu 1
forràja , nf: forraxa Definitzione fémina chi atendhet o contivígiat su forru, prus che àteru de su pane Sinònimos e contràrios panatera Terminologia iscientìfica prf.
forràju , nm: forràrgiu,
forrarzu,
furraju,
furralzu Definitzione
ómine chi atendhet su forru, mescamente su chi faet su pane, cotas de pane po àtere, e fintzes cussu chi coet pedra faendho crachina
Sinònimos e contràrios
fornaceri,
panateri
Frases
ndi at fatu de pani, babbu miu, in vida sua: fiat forraju!
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
boulanger
Ingresu
baker
Ispagnolu
panadero
Italianu
fornàio
Tedescu
Bäcker.
forràle , agt Definitzione nau de frutuàriu, chi no est cotu nudha, crefu deunudotu, cruo, ma nau foedhandho de su colore suo birde (birde f. = birde porrale).
forramènta ferramènta
forràni, forrània farràghine
forràre , vrb: aforrai Definitzione pònnere s'aforru, calecunu pígiu de cosa po fortilesa, po cuare mancàntzias, pecos, in bestimentos e fintzes in muros, in terra Sinònimos e contràrios iforrare 2. cun su coro forradu de coratza s'est betadu a distrúere, furare o fagher catza (P.Casu)◊ deo no cherzo baule forradu ◊ sos muros fint forrados totu a oro (C.Longu)◊ sa màchina fut una Balilla niedha, lúghida coment'e s'isprigu, is cicidòrgios forraos de pedhe piluda (I.Patta) Ètimu spn. forrar.
forràre 1 , vrb Definitzione murigare, mòvere sa terra o àteru coment'e cricandho cosa comente faent is procos Sinònimos e contràrios corrovai, farrogai, forroconare, iforrogare, scorrovonai Frases monte Arbu cuat in coro gamas de murvas e porcrapos zirellos forrandhe (L.Pusceddu)◊ at forrau e iscavau meda a fundhu fravicandhe sa dommo Ètimu srd.
forràrgiu, forràrzu forràju
forràtzu farràtzu
forràtzu 1 , nm Sinònimos e contràrios forredhu Ètimu srd.
forràtzu 2 feurràtzu