A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

forchíe forcíre

forchízu folchízu

fòrcia fòltza

forcidhài forchidhàre

forcionúru , agt Definitzione nau de ccn., chi est forte meda, chi giughet fortzas Sinònimos e contràrios folte, forsudu Tradutziones Frantzesu musclé Ingresu brawny Ispagnolu forzudo Italianu forzuto Tedescu sehr kräftig, sehr stark.

forcíre , vrb: frochie, frochire, fruciri, furciri Definitzione arregòllere e agguantare is oos asuta in caentu po fàere naschire is pudhighinos, comente faent is pudhas e pigiones chi si cicint in pitzu; fàere sa boghe de sa pudha candho est cicia in is oos o portat is pudhighinos piticos; nau in cobertantza, su abbarrare príngia de sa fémina o, nau de chiesiògiat, istare asseliau Sinònimos e contràrios acloai, chiochire, clocire*, crochidare, crocolai, neulire, tzotzare, tzotzire Maneras de nàrrere csn: furciri una persona cun is ogus = istare abbaidèndhela a meda, comente e incantados; èssiri fruci fruci (nau de ccn.)= a murrúngius, chèscia chèscia, lamentèndhesi Frases in su niu dhoi fiat sa mama furcendi is ous ◊ tzia mi at curtu a chinghedhu ca mi che io papau is ous chi portaiat sa pudha frochindho ◊ tenia una pudha frucendho 2. su santu chi ti at furciu! ◊ o pudhas isfacias chi andais peri is bias su caboni circhendi, prestu si biu frucendi!…◊ cussu fraitzu frochit s'imbídia! 3. est andendi e torrendi, circhendi, ma no frucit in nisciunu logu! Tradutziones Frantzesu couver, féconder Ingresu to fertilize, to brood Ispagnolu empollar, fecundar Italianu covare, fecondare, gallare Tedescu ausbrüten.

fórcis , avb: forsis, fortzis, fossis, frotzis Definitzione avb. chi giaet s’idea de una farta de seguresa, solu de possibbilidade Sinònimos e contràrios abbellabbatu, bortzis, incàpada Frases forsis gai andhat bene: bidimus! ◊ est annuendhe: fossis proet ◊ issu fortzis fiat unu pagu arrevésciu ◊ candho azis a bíere fortzis cumprendhides ◊ pobidha tua fortzis ti ponet corros! ◊ a nàrrere "pràghere" fortzis est tropu! ◊ ti pèscias forcis de mi mòrrere?! ◊ fortzis fortzis issu fait vida mellus de genti arrica ◊ non vos che apo iscoitadu forcis dae manos issoro? Ètimu itl. forsi Tradutziones Frantzesu peut-être Ingresu perhaps Ispagnolu tal vez, quizás Italianu fórse Tedescu vielleicht.

fórcu , nm Definitzione cosa manna meda Sinònimos e contràrios bete, debberone Frases est unu forcu de ómini chi no passat in s'enna ◊ gei est una peturredha chi portat, cussa fémina, dogna forcu de tita chi parit una síndria!

fordàli fardàli

fordèta fadrèta

forési, foréssi , nm: fresi, froesi, fruesu, furesi, furesu Definitzione orrobba téssia grussa, de lana sarda, prus che àteru tintu a niedhu impreau po costúmenes / nighedhu che furesi (de s'arrennegu) = nau de ccn., arrennegau meda Sinònimos e contràrios goresi Frases de furesi, de pinzos e tapetos ndhe at téssidu unu premiarzu ◊ cun d-unu palmu de fresi lu bestis gioga gioghendhe! ◊ sunt imbreagos chi cunfundhent sos fresis chin sas sedas ◊ in sa càscia bi at cannas de fresi, lentolos de linu, costúmenes ricamados 2. sa bidha fit torrata unu burdellu niedhu che furesi Sambenados e Provèrbios smb: Fresi, Furesi / prb: mezus furesi ischidu chi no segnore molente Terminologia iscientìfica ts Ètimu ltn. fore(n)sis Tradutziones Frantzesu "orbace" (étoffe sarde en poil de chèvre) Ingresu coarse woollen fabric (from sardinia) Ispagnolu tejido de lana Italianu orbace Tedescu grobes Wollzeug.

foressídu , agt: foressiu, forexidu Definitzione de foressire; chi est essiu fora a bandhidare, chi est bandhidandho Sinònimos e contràrios bandhidu, dogau / desessidu, dischissiau 2. ómines foressidos e pastores bi ant agatadu asilu in malas seras (S.Casu)◊ no cheria crèere chi sa família axuaiat sos foressidos, chi cuguzaiat sos betadomos ◊ medas de sos foressidos de Nure aiant su sàmbene atossicadu dae totu su male passadu ◊ sigo a iscríere allegàndhedi de custos bandhuleris foressios (C.Frau) Ètimu spn. forajido Tradutziones Frantzesu réfugié politique, en fuite Ingresu outlaw, on the run Ispagnolu forajido, prófugo Italianu fuoruscito, latitante Tedescu ausgetreten, flüchtig.

foressíre , vrb Definitzione essire fora, mescamente essire a bandhidare Sinònimos e contràrios bandhidare 2. sas paràulas malas foressint che pumas.

foressíu foressídu

forèsta , nf Definitzione logu prenu cracu de matas mannas / fàghere sa f. = segàrendhe sa linna Sinònimos e contràrios buscu, catza, padente Frases sa foresta est totu cartellada 2. candho sos de bidha faghiant sas forestas, a isse si lu leaiant pro lis fàghere carchi cumandhu Terminologia iscientìfica slg.

forestàgiu , nm Definitzione genia de móbbile a pònnere istrégiu Sinònimos e contràrios palastràgiu.

forestàle , nf Definitzione corpus de guàrdia a contivígiu de is padentes, de s'ambiente.

forestatziòne , nf Definitzione prantamentu de matas.

forésu , agt, nm Definitzione chi o chie est de fora, de àtera bidha (fintzes de àtera famíglia) Sinònimos e contràrios foranu, forasteri, istragnu Frases chini est cussa dhedha: at a èssi picioca foresa? ◊ labai su foresu: e de innui at a èssi? ◊ nd'at aproviau de genti foresa po sa festa!… Tradutziones Frantzesu étranger Ingresu foreign, stranger Ispagnolu forastero Italianu forestièro Tedescu fremd, Fremde.

forexídu foressídu