Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

fonología , nf Definitzione s'istúdiu de is sonos de una limba po su manígiu chi si ndhe faet.

fontàna fentàna

fònte , nm, nf: afonti, fonti Definitzione logu de ue naschit ccn. cosa, ma nau pruschetotu po su lacu inue in crésia si ponet s'abba benedita po batiare is pipios (in custu sensu, fintzes nf.) 2. su sàbudu santu si benedixit sa fonti batisimali ◊ ti ant batiau in sa fonti Terminologia iscientìfica slg, prdc Tradutziones Frantzesu source Ingresu source Ispagnolu fuente Italianu fónte Tedescu Quelle, Taufbecken, Taufstein.

fonteràre , vrb: afonterare Definitzione poderare, aferrare e agguantare firmu Sinònimos e contràrios agguantai, ammantènnere.

fònti fònte

fontomàdu fentomàdu

fontomàre fentomàre

fontómu fentómu

fòra , avb, prep: foras Definitzione logu, tretu o parte chi si bidet de una cosa (nau fintzes in su sensu de nudu), sa parte atesu o chi s'istésiat de mesu de una cosa o de unu logu, s'àtera bandha de calecuna cosa o logu cunsideraos coment'e centru o prus importantes; coment'e prep. arrechedit un'àtera prep. puru e s'impreat fintzes po fàere a cumprèndhere unu límite, chi no si ammitit calecuna cosa Sinònimos e contràrios ifora / oru / peci | ctr. intro, mesu Maneras de nàrrere csn: fora de fogu = atesu de su fogu; èssere fora de tinu, fora de seru = ammachiau; fora de (+ nm.) = chentza…; èssere o essire fora de pare = chi no funt, no bivint prus impari (nau de is cojaus), istacau s'unu de s'àteru (nau de partis de una cosa chi postas impari formant unu trastu, una màchina, un'aina); sos de fora = is chi no funt de sa própiu domu, de sa própiu bidha, de su própiu logu; bidha de fora = àteruna bidha de sa chi s'istat; portai totu in foras = (nadu de pessone) èssere ischintos; èssere a bentre fora, a piturras in foras = a brenti ispollinca, cun is piturras ispollincas; foras male! = mancu mali!; avb.: pigai a unu a foras a foras = intràreli de atesu, totu pellargu, chistionèndhelu pro assuprire menzus a li fàghere contare totu; misurai de foras in foras = a manera de che dare in mesu totu, fintzas sos oros de sa cosa; istare fora fora (in sa bidha)= tènnere sa domo a oros de fora (ctr. introidha); colare, passare totu fora, fora fora = a parte de fora de unu logu, de unu terrinu Frases si l'at cramadu a fora a li nàrrere sa cosa ca intro bi aiat zente ◊ su coju dai fora paret ozu e mele ◊ passant a sos arrestos e ndhe ant impresonadu prus de trinta: assora medas si sunt dados a fora ◊ arguai a bosatrus ca puleis a foras lassendi sa brutesa in sa pingiada! ◊ no abbarres fora ca bi at fritu! ◊ oi is piciochedhas funt totus a bídhiu foras 2. oe che fimus fora bidha ◊ fora de fogu no faghet a si caentare, in domo ◊ semus essidos a bidha de fora 3. maridu e muzere nachi sunt fora de pare ◊ cussu est fora de pari de sa mulleri 4. foras istrobbu, benimus cras ◊ foras molte, neunu nos podet separare ◊ nàrami calesisiat cosa, foras cussu ◊ foras a tocai cosa allena! ◊ faghe comente cheres, ma foras gai! ◊ fuedhadí cun totus, ma foras abbitai! ◊ est zente abbituada a cascare, ma foras tribagliare! 5. est unu trenu chi camminat for'e fumu ◊ gei femu duas gióbias for'e ti biri!…◊ li fit piàghidu a èssere fora de contivizos isse puru, ma fit presu chena fune (A.Canalis)◊ is fuedhus de su vicepàrrocu dh’iant lassau fora de súlidu Ètimu ltn. foras Tradutziones Frantzesu dehors Ingresu out (side) Ispagnolu fuera, excepto Italianu fuòri, eccètto Tedescu Adv.: draußen, hinaus, heraus, außen, Präp.: außerhalb+Gen., aus+Dat., außer + Dat.

foràda , nf Definitzione css. fossu, minore o mannu, tretu mannu o logu chi faet a fossu, chi dhue apaulat s'abba, madrina, fintzes tretu chentza matas in padente / min. foradedha = gari, zenia de fossighedhu pro zogare a ballinas; in sa manu serrada a punzu, si narat forada su tretu intremesu de sos ossos de búngiu (primu annugradorzu de sos pódhighes); f. de monti = cea, badhe Sinònimos e contràrios fósciu, fossada, iscarafossu, tofa / badhe / cdh. catafossu Frases at iscorrovonau, ci at ghetau is cuatru munedas e at torrau a tudai sa forada ◊ sa cracina e su làdiri unu tempus dhus fadiant me in d-una forada ◊ iat própiu e sa bia fut totu una forada ◊ pigant s'argidha de una forada de terra bianca ◊ su nudha est una forada isciundada 2. su bentu muinat intro de sas foradas ◊ su bentu no úrulat prus in sa forada ◊ sa nébida est artziendu de sa forada ◊ sa Terra est una forada de làmbrigas! 3. is piciochedhus ant fatu una forada aundi tirant sa perdixedha, gioghendi Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu fosse Ingresu ditch, pit Ispagnolu hoyo, fosa Italianu buca, fòssa, avvallaménto Tedescu Loch, Graben.

foradèdha , nf Definitzione min. de forada Sinònimos e contràrios gari.

foradenòsu , nm: forasdenoso, forasdenosu Definitzione cussu chi est foras de noso, nau de su dimóniu in cobertantza o fintzes coment'e augúriu (foras de nosu siat!, candho si fontomat) Sinònimos e contràrios anemigu, antzipirri, arremínciu, béstiu, corroi, dinghellu, furasole, mentzitissu, pascivera, pudidinosu Frases custa fiat una picioca ammigada cun su forasdenosu ◊ custu forasdenosu si presentada cument'e unu bellu giòvunu e aspetàt cancun'ànima po ndi dh'arragolli Ètimu srd.

foràdigu , nm Definitzione trebballante postu a carrare sa tunnina, piscandho Terminologia iscientìfica prf Ètimu itl.s faràticu.

foraídha, foraldídha , nf, avb Definitzione fora de sa bidha, campu, sartu, css. logu bastat chi no siat sa bidha inue sa gente istat, e mescamente bidha angena (no tenet pl.) Sinònimos e contràrios foravia | ctr. introidha Frases sas foraldidha fuint totu grogas ◊ sos pastores tandho drommiant in foraidha ◊ in foraidha bi at grutas chi in s'antighidade fint abbitadas ◊ a tiu Bachis li piaghet sa foraidha e bi essit donzi die 2. oe che fimus foraidha e no ischimus ite che at capitadu in bidha ◊ foraidha che istat de candho s'est cojadu ◊ est essidu a foraidha pro comporare: in bidha est totu prus caru Ètimu srd.

foraldómine , agt, nm: forasdómine Definitzione chi giughet dimónios; su dimóniu etotu; fintzes unu chi faet a tímere, chi giaet ifadu, chi si ponet sèmpere in mesu in totu Sinònimos e contràrios abbundhoradu, incóglidu, indemoniadu, spiridau / antzipirri, bundhone, codiedhu, corroi, demóniu, dinghellu, foradenosu, mentzitissu, pascivera, pudidinosu 3. fit gai feu chi pariat unu forasdómine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu endiablé, diable Ingresu possessed, devil Ispagnolu endemoniado, demonio Italianu indemoniato, demònio Tedescu besessen, verteufelt, Teufel.

forànu , agt, avb Definitzione chi est de fora, chi est de o istat in is bandhas o oros de fora, a parte de fora de unu logu; chi est de atesu Sinònimos e contràrios forasteri, foràstiu, foresu, istragnu / atesu | ctr. intranàbbile Frases ndhe ant fatu de curreras a cadhu, de catziadas e rebbotas de tusorzos e festas foranas!…◊ in unore de Patronas e Patronos, intro sas bidhas e chéjias foranas, at giradu sas terras isolanas pro dare isfogu de sa mente a sos donos (Sozu) 2. custas dies de festa sa bidha acoglit sa zente forana 3. cussa famíllia che istat foranu, a sa essida de sa bidha 4. a inoghe che benit zente de zona de curtzu e forana Ètimu itl. foraneo Tradutziones Frantzesu périphérique, étranger Ingresu suburban, foreign Ispagnolu externo, forastero Italianu perifèrico, estèrno, forestièro Tedescu Rand..., extern, fremd.

fòras fòra

foraschí , prep Sinònimos e contràrios atzetuau, forassiat

forasdenòso, forasdenòsu foradenòsu

forasdísse , avb Definitzione desessidu, fora de se.