A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fóigu fóiga

fojíle fochíle

fóju fògia 1

fòla , nf Definitzione contu, paristória chi si narat mescamente po istentare is piciochedhos, fatu a pentzamentu ma a manera de pàrrere una cosa deabberu Sinònimos e contràrios contadu, contànsia, palistória Frases nonnu poniat in mesu de folas de orcos e bandhidos carchi càntigu sardu ◊ narat custa fola chi sas àlvures tenent un'ànima… Terminologia iscientìfica sntz Tradutziones Frantzesu conte de fées Ingresu fairy tale Ispagnolu cuento Italianu fiaba Tedescu Märchen.

folacàsu , nf: folagasu Sinònimos e contràrios abadegasu, maniposa, pirigasu, seisei Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

folàda , nf Definitzione bólidu de pigiones Sinònimos e contràrios nualla Ètimu itl. folata.

folagàsu folacàsu

folàgna , nf: folània Definitzione frache furistera, manna, a lama larga meda e longa de pigare a sa màniga cun ambaduas manos po messare fenu Sinònimos e contràrios frullana Frases disegnant sa morti a folània aguantara Terminologia iscientìfica ans.

folài , vrb Definitzione bolare, ma nau in su sensu de passare, intostare de is erbas e laores chi si papant fintzes a friscu (fenugu, fae, pisucre o àteru) e, in cobertantza, fintzes de is giòvonos in su sensu de fàere a mannos e indipendhentes Sinònimos e contràrios inchimire, indobiri.

folània folàgna

folàu , pps, agt Definitzione de folai; bolau, nau de erba (fintzes de laore, es. fae) chi at fatu sa chima o chi s'est intostada lómpia Sinònimos e contràrios chimidu, dolau 1, inchimiu, siridu.

folchízu , nm: forchizu Definitzione biraorba, furriada de pàrrere una cosa frochidhada / f. de carrela = gruxeri Frases inue naschet est unu butiu e curret a folchizos isperendhe de si poder fàghere riu ◊ sa colora s'istirat e cun vàrios forchizos si puntat cun sa coa ◊ sa saeta curret a forchizu in s'aera Ètimu srd.

foldèta fadrèta

folfighíta , nf: frofighita Definitzione cugurra furcaxada, genia de bobboi pitichedhu e longhitu, in colore de castàngia, chi portat sa coa frochidhada coment'e tonàgias Sinònimos e contràrios bobborriga, forchidhàdile, isparraguatza, isperragoa, isperragulu, isperravórtighe, malavurcidha, melauridha, pisciafui, tzintzicorra Terminologia iscientìfica crp, forficula auricularia Ètimu srd.

folfigiàre , vrb: forfigare, forfijare, fosfixare, frofijare Definitzione furriare, girare de longu una cosa, pruschetotu orrobba, fune o cosas deasi, de no èssere prus a línia dereta Sinònimos e contràrios acordiolai, atrogai, atrotixai, fortzicare, foscigare, incordigliolai, profizare, trozicare | ctr. isprofizare Frases su carru como est totu folfigiadu, irbandhonadu coment'est dae tempus meda ◊ frofijadu, cun fulchidha bisestra at immannadu ◊ tale ammentu mi frofijat su coro ◊ si est tota frofijada e li falaiat sa salia dae buca puru! ◊ sas fozas, su bentu las degògliat, las atapat apare, las forfígiat ◊ si ponzeit una vestàglia de fémina e comintzeit a si fosfixare chin su dossu pro fàghere a ríere Ètimu ltn. forficare Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to twist Ispagnolu torcer, retorcer Italianu tòrcere, contòrcere Tedescu winden, auswinden.

foliài , vrb: fruliare, fugliare, fuliae, -ai, -are, fulliai, -are Definitzione imbolare, betare a un'ala, atesu, a terra calecuna cosa chi no serbit prus; lassare o lassàresi orrúere, o fàere orúere a terra; foedhandho de laores, batire o bogare frutu, giare resa / fugliare una cosa a cantu curret bratzu = atesu meda, cantu prus si podet Sinònimos e contràrios bessai, bocare, frundhire, ghetai, imbolare, iscavulai, sciuliai 1, strumpai / bundhare | ctr. allogae, collire Frases pigant su fiascu e nci dhu fóliant a su spirifundu de su mari ◊ fruliade sas falches, manigadores de pane e chibudha! (F.Sechi)◊ gighet bestes chi cherent fruliadas, totu mughedhu ◊ candho mi ant bidu betzu mi che ant fuliadu che un'istratzu ◊ sa carrada est fuliendi: tocat a ndi bogai unu pagu de binu ◊ portu unu tussi… seu sempri fuliendi! 2. sa maladia l'at fulliau a terra ◊ no ti fúlies in terra ca t'imbrutas! ◊ sa mata ndi dh'at fulliara su bentu ◊ fulliau mi so in s'istoja a titillias de fritu 3. suta de sa luna chi frúliat prata, mih s'istradone! ◊ innòi at a cresci trigu de fuliai a trinta! ◊ de issa s'innamorant sos piús pro chi sa gràscia fúliat a mojos (P.Mossa) Tradutziones Frantzesu jeter Ingresu to throw away, to knock down Ispagnolu echar Italianu buttar via, buttar giù Tedescu wegwerfen, hinunterwerfen, hinabwerfen.

foliàtza Definitzione genia de idea maca, de disígiu, de gana pagu de giudu Sinònimos e contràrios zibbírriu.

fóliga , nf Definitzione arrexones o contos chi unu cricat po no fàere su dovere Sinònimos e contràrios arraghèscia, iscóticu, iscúgia.

fòlla fògia

folladèdha , nf: follaredha Definitzione genia de erba chi paret edra: erba o folla de funtanedhas; sa edra Sinònimos e contràrios candhelalzu, eda 1, èdera, èdola, èlere, èllera, eravera, follaera / cdh. grédhula Terminologia iscientìfica rba, Glechoma hederacea Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lierre Ingresu ale-hoof Ispagnolu hiedra terrestre Italianu édera terrestre Tedescu Gundermann, Gundelkraut, Gundelrebe.