A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

foghillàre , nf Sinònimos e contràrios fagalloni, fochilada, foghidoni, folone | ctr. fogaredhu Frases Perdu, faendho finta de nudha, si che acostit acanta de unu foghillare (L.Mura).

foghillòne, foghilòne foghidòni

foghína , nf: fogina, foxina, fuxina Definitzione forada, fossu de abba e ludu inue s'imbuscinant is procos; fintzes cuadórgiu e crocadórgiu de animales Sinònimos e contràrios fangàriu, fògia 1 / acubiladorju, boada 1, cuadorzu Maneras de nàrrere csn: crocare a foghina (nadu de zente)= in medas totu paris in terra, comente si faghet in campu; mòrrere a foghina = aira, a muntones, a fasche; cordolinu a fogina = antunna a meda essida totu paris a mola in su matessi tretu, a tuedha, unu bàlliu Frases su sirboni essit de sa foxina po currullari in padenti ◊ furint postos a conca e a pes coment'e prochedhos a foghina 2. no isciu prus e uba m'intanai, immoi biu e non biu una foxina e intendu s'addólimu de s'erba istrumpada…◊ totu sos muscadorzos e foghinas ischit de sos buscos e serragos (B.Sulis)◊ sa mardi s'at istérriu sa fuxina ca depit angiari 3. dhue at calidade de cordolinu chi faet a foginas ◊ unu tempus de su mummurzolu moriant a foghinas e totus fiant ispaurigaos ◊ mi ant ispérdiu una fuxina de cracangiola fendi cussu trabballu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flaque Ingresu puddle Ispagnolu charco Italianu pozzànghera Tedescu Pfütze.

foghísta, foghístu fochísta

foghitzàre , vrb: afocazare*, foghizare Definitzione allumiare su fogu, pònnere fogu Sinònimos e contràrios abbrugiai, achighinare, infogai, sfoghigiai Frases sunt isperdindhe totu, foghizandhe sos sartos!

foghixédhu foghighédhu

foghixòne , nm Sinònimos e contràrios focu.

foghizàda , nf Definitzione su foghizare, su fogu fatu etotu Ètimu srd.

foghizàre foghitzàre

fògia , nf: fòglia, foxa, folla, foza Definitzione una de is partes de is erbas o de is matas (upm), de tanti formas ma prus che àteru lada e longa, ue si faet sa clorofilla: si narat fintzes de is partes de is frores (es. arrosa centuvollas), itl. pètalo, chi no funt àteru si no fògias mudadas de colore e de forma; pígiu fine de calecuna cosa / min. fozichedha, follita, follixedha / genias de fògia: lada, longa, a agu, a coro, a punta (a lantzita); folla picada, bichillitada, assarretada = cun is oros a dentighedhas, a puntighedhas; partes de una fògia: sa crosta (sa parte prus grussa, chi cumènciat de ue atacat a su fundu o a su cambu – su cambixedhu –, passat in mesu de sa fògia e s’ispartzit in filacitus o venas chi acabbant in is oros e formant su carasu o nerviadura), s'oru (a bortas picau totu a puntighedhas, a bortas a línia dereta, a bortas undhulau), pàgina (parte de fundhu, parte de pitzu)/ dhue at fitónimos meda chi leant su númene folla: f. de àcua (Potamogeton natans), de axedu (ciduledha, coraxedu 1), de funtanedhas (folladedha), de limoni (menteabe, Melissa officinalis), de nérbius (Sagittaria sagittifolia), de prata (Lunaria annua), de santu Giorgi o de ferru (acantu 2), de santu Nicolau (feurratzu), de santa Maria (Chrysanthemum balsamita), folla ’era (edra); erba de chimbe fozas = cincuvollas (Potentilla reptans, P. sterilis) Sinònimos e contràrios fogiuliu, fròngia Maneras de nàrrere csn: trèmere che foza = trèmere meda de s'assuconu, de sa timoria; lépiu che foza = lebiedhedhu; folla de origa = itl. padiglióne Frases tiu Antine aiat postu is istecas de unu paracu betzu acuadas in mesu de sa fògia ◊ candu is nais de sa figu si faint modhis cumentzant a essiri is primus follas ◊ bi at àrbures chi in atunzu iscútinant sa foza ◊ sa crésia est prena de gente ibertandho a ndhe ingòllere una fògia de pramma beneita ◊ in s'ortu bi est s'intempériu: est dendhe borta fintzas sa foza ◊ su sèmene tudhidu at bogadu sas primas duas fozas ◊ si fiat apatau in d-una mata sentza de folla ◊ custu piastu si faiat ponendho a budhire in d-una pingiadedha pódhine, o sèmene de linu o fògia de nabrighedha ◊ bai fintzas chi as a contai folla a cantu fúrriat bentu! 2. fiat manna sa gana de fastigiai cun is piciocus in divisa e càncua arrosa no iat trigau a pèrdiri sa folla… 3. si tremiat che sa folla, mischina! ◊ ajaja fit minuja e lépia che foza Terminologia iscientìfica rbr. Ètimu ltn. folia Tradutziones Frantzesu feuille, feuillage Ingresu leaf, leafage Ispagnolu hoja, follaje, pétalo Italianu fòglia, fogliame, pètalo Tedescu Blatt, Laub.

fògia 1 , nf, nm: foju, foxa 1, foxi 1 Definitzione lurtzina, madrina, fossu prenu de abba; genia de marcu Sinònimos e contràrios foghina, pógiu, trógliu / marcu Frases dhoi at foxas de àcua trulla ◊ comenti fait a dhoi èssi custa foxi de àcua in s'aposentu si no dhoi at intrau nisciunus?! ◊ su mari Tirrenu est pagu prus mannu de unu foju 2. dh'at iscutu e dh'at fatu una fògia tunda tunda me in sa mamória.

fogiàmene , nm: follàmini, fozàmene, fozàmine Definitzione sa fògia de su matedu Sinònimos e contràrios fogiuliu, follàgiu, fozasina, fozighina Frases su fozàmene de sas olias ◊ si trinnigaiat che fozàmine ◊ sa segure fut aillagru de sa mata e apresu su fogiàmene fut totu arrastau Tradutziones Frantzesu feuillage Ingresu foliage Ispagnolu follaje Italianu fogliame Tedescu Laub, Blätter.

fogídu , agt: fogiu Definitzione fozidu, chi portat fògia, chi est càrrigu de fògia, nau de arrampos, de naes, de matas Sinònimos e contràrios fogiudu, follosu Frases bi at crecos, castanzas e ílighes fogios 2. ses bella che una rosa fogida in sa mata Ètimu srd.

fogilàju, fogilàrgiu fochilàrju

fogíle, fogíli fochíle

fogimènta , nf: fozimenta, fugimenta Definitzione totugantu su chi faet in is ortos, de cosa prantada; erbas a fògia po cundhire Sinònimos e contràrios ebràgiu, oltalíscia Frases sentza de cust'àcua no iaus a fai tanti meloni, foràstiu, cugúmini e crocoriga: in nisciuna atra parti de sa Sardigna dhui fait fugimenta aici bella! (A.Garau) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu légume Ingresu vegetable Ispagnolu hortaliza Italianu ortàggio Tedescu Gartengemüse, Gemüse.

fogína foghína

fogíu fogídu

fógiu , nm: fógliu, follu, foxu, fozu Definitzione orrugu de paperi fine, pruschetotu po iscríere o cun cosa iscrita o fintzes pígiu fine de ccn. àtera cosa; documentu, paperi; sa parte lada cun s'atza de is lepedhas / min. fozolu Sinònimos e contràrios dochimentu / frama 1 Maneras de nàrrere csn: fàghere sos fozos = fai is paperis, sos dochimentos; cambiai fógliu = fàghere àteru, cambiare pàzine Frases badiandho su bestiàmini seo ligendho dónnia fógiu chi mi capitat ◊ custe abberit bete libbru e colat su pódhiche a torchietes in paritzos fozolos ◊ cudhu sennore che at ghetau sos fozos a intro de sa bússia e si ch’est andhau 2. apu biu ca no mi torràt a contu e dh'apu cambiau fógliu! 3. portat sa lepa abburinada in su follu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu feuille Ingresu sheet Ispagnolu hoja Italianu fòglio Tedescu Blatt, Bogen.

fogiúdu , agt: fozudu Definitzione chi portat fògia, nau de cambu, de mata Sinònimos e contràrios fogidu, follosu | ctr. ifogiu Frases sos brufularzos sunt afitianados a sos úlumos fozudos (Q.Falchi) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu folié Ingresu leafy Ispagnolu foliáceo Italianu foglìfero Tedescu Blätter.