A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fogòra, fògora, fogòre, fogòri , nf, nm Definitzione basca manna de istade Sinònimos e contràrios ansa, caldana Frases su sole inchendhet de fogore chelu e terra in istiu ◊ candho su fogore grae si allenat essimus a giogare ◊ in sos istadiales de fògora, po arrefriscare sa birra che dha poniant in su putzu ◊ est fendi dis de fogori Terminologia iscientìfica tpm.

fogória , nf Definitzione su èssere fogosu, su pàrrere de giúghere fogu Sinònimos e contràrios fogora, fogosidade Frases si ndh'est acurtziendhe sa betzesa e… adiu sa fogória de s'amore! Tradutziones Frantzesu fougue Ingresu ardour Ispagnolu fogosidad Italianu focosità Tedescu feuriges Wesen.

fogóriu , nm Definitzione abbruxore de istògomo Sinònimos e contràrios coràrghidu, coràssidu Ètimu srd.

fogoronàrzu , agt, nm Definitzione chi o chie bogat fogu a s'àteru disonorandhodhu e naendhondhe male chentza èssere Sinònimos e contràrios fogaresu, tragalleri, impostore Ètimu srd.

fogoròne, fogoròni fagallòni

fogosidàde , nf Sinònimos e contràrios fogória.

fogósu focósu

fógu fócu

fogubíssimu, foguispíssinu , nm Definitzione genia de maladia, mucore niedhu chi ponet a su trigu; genia de codrolinu Sinònimos e contràrios bruvurinu, fodhebíssina, fungubíssimu, gurtizone, ispiscinifogu / fungubísinu* Terminologia iscientìfica atn, Tilletia caries, Lycoperdon bovista.

fogulàja foghilàja

fogulànu , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a nàrrere male de s'àteru, a dhi bogare fogu, cosas chi no funt Sinònimos e contràrios disamieri, fogaresu, fogaditzu, fogoneri, limbibúdidu, mincidiosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calomniateur, diffamateur Ingresu libellous Ispagnolu calumniador Italianu calunniatóre, diffamatóre Tedescu verleumderisch, Verleumder.

fogulàre , vrb: afogulare Definitzione pònnere fogu; abbruxare Sinònimos e contràrios afocazare / brugiare 2. cun cuss'abba budhendhe mi so totu foguladu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûler Ingresu to burn Ispagnolu quemar Italianu ustionare Tedescu verbrennen

fogulòne foghidòni

fogutèrra , nm Definitzione male chi essit a is pipios in sa pedhe de su cicidórgiu (iat a pàrrere tzerra) Sinònimos e contràrios papavarre Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.

foichinàre , vrb: foighinare Definitzione mòvere coment'e a murigu, a fruschinadura Sinònimos e contràrios fodichinare*, foigare, ischirchinare, murigai Frases in s'abbadorzu sa lanedha pariat tallaranu birde chi foichinaiat a cada gropu de su zú ◊ comente l'ant isparadu, si est allorigadu che colora e at foighinadu carchi iscuta innantis de arreare firmu che crastu ◊ comente l'ant dassadu andhare a istràmpidu at iscumeradu e foighinadu che cadhu ◊ at foighinadu che unu sinzafenu.

fóiga , nf, nm: fóigu Definitzione cosa chi si faet a ingannu / cóntiga a fóigu = imbrógliu, cosa nada cun ingannia Sinònimos e contràrios camorra, farrassa, imbusta, troga.

foigàre , vrb: froigare Definitzione mòvere a foighinu, comente faent is gremes, is bobbois in su ludu (e fintzes forrogare)/ avb: istare a su fóiga fóiga, fróiga fróiga = istare a foighinu, a su moe moe, comente faghent sos lollois in su ludu Sinònimos e contràrios foichinare, fruschinare Frases s'increbudhiat in cara e foigaiat a dresta e a manca sighindhe su movimentu de su ballu tundhu ◊ in su ludu bi at lollois foighendhe ◊ fóigat unu chi si moet abbaidendhe, chirchendhe 2. m'ispanto foighendhe sos "proite?" (C.Puddu) 3. beni a sa conclusione, no istes a su fóiga fóiga! Tradutziones Frantzesu se démener Ingresu to fidget Ispagnolu agitarse Italianu dimenarsi Tedescu zappeln.

foigavóiga , avb Definitzione a su f. = a foighinu, fruschinandhosi.

foighinàre foichinàre

foighínu , avb Definitzione a f. = foigavóiga, fruschinandhosi, ma fintzes bogandho arreghèscias, iscusas, iscórtzigas Frases in sa tumba si l'ant manigadu sos bermes a foighinu Ètimu srd.