folmasciòne , nf Definitzione
su formare, su fàere, nau fintzes in su sensu de imparu, educatzione
Sinònimos e contràrios
annéstriu,
educascione,
imparu
Tradutziones
Frantzesu
formation
Ingresu
formation
Ispagnolu
formación,
educación
Italianu
formazióne
Tedescu
Bildung.
folòne , nm Definitzione fogolone, su foghillare chi faent po sant'Antoni Sinònimos e contràrios foghidoni. Ètimu its, srdn?
foltàtzu , agt Definitzione unu pagu forte, fortighedhu Sinònimos e contràrios fortitzu | ctr. debbiledhu Frases bidèndhemi foltatza m'impiteint pro cuba de traspoltu.
fòlte , agt, nm: forte,
forti,
froti Definitzione
chi o chie giughet fortza, fortzas, chi aguantat isfortzu, pesu, o podet meda, chi est de agguantu o no si lassat dominare o trebballare, chi tenet coràgiu; segundhu de ite si narat, chi giughet àrculu meda; calecunu fàbbricu chi depet serbire de fortilesa, de difesa prus che àteru militare
Sinònimos e contràrios
poderosu,
potentivu
| ctr.
débbile,
fridu,
lenu
Maneras de nàrrere
csn:
fatu in forte = a manera chi aguantit meda; avb. a forte = cun fortza meda (ctr. abbellu); forte che brunzu, che ferru, che bòi = meda
Frases
is piciochedhos furint giogandho a cuadhos fortes ◊ bi cheret cosa forte pro agguantare pesu meda ◊ ghetat un'istichida de pei aici forti chi nd'iat a èssiri iscanciofau s'aposentu ◊ pariat folte, ma a baranta ses annos si ch'est moltu ◊ tocat a èssi prus fortis de sa tentatzioni ◊ lampu a forte: a solu si poniat a codhu su cuintale!
2.
cust'abbardente est forte
3.
in Sant'Antiogu bi est su Forti, zenia de castedhu a muros artos
4.
issa fit costoida apalas, baltziesit una manu, bi la ponzesit in codhos e ispinghesit a folte ◊ dh'at atripau a forti
Sambenados e Provèrbios
smb:
Forte, Forti
Ètimu
ltn.
fortis
Tradutziones
Frantzesu
fort,
fervent
Ingresu
strong,
fervent
Ispagnolu
fuerte
Italianu
fòrte,
fèrvido
Tedescu
stark,
kräftig,
Starke.
folteléntzia , nf Definitzione fortza o fintzes abbilesa de fàere cosa, de cumandhare, de s’impònnere a is àteros, de si fàere arrespetare Sinònimos e contràrios àlchida Frases chin su tempus, babbu at példidu meda de sa folteléntzia sua (A.Marroni).
fóltighe , nf: fórfiga,
fórfighe,
fórtiche,
fórtighe,
fórtziche,
fórtzighe,
fósciga,
fóscighe,
frófighe Definitzione
serros, aina a duas perras, cun atzas segantes in mesu, prus che àteru po segare orrobba, paperi e cosighedhas fines, ma segundhu sa genia fintzes àteru (làuna, linna)/ genias de fórtighe: de robba, de túndhere, de pudare; sos oxos de sa fórtighe: sa parte de daesegus, in ambas perras, ue s'intrant is pódhighes po dha pigare a segare; sas fóscighes de s'ischifione = zenia de francas o barras a zisa de tenatzas, itl. chèle
Sinònimos e contràrios
cirras,
ferritus,
ferros
Frases
at leadu sa fósciga e at segadu su cordonedhu ◊ sa fóscighe ti segat su pabilu ma no cosa grae ◊ sentza zúghere fórtzighes mi as tusu ◊ acàbidant coinzolos e fóscigas de pudare e andhant a binnennare
2.
zughet sa limba che fóscighe de trapera!
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
ltn.
forfice(m)
Tradutziones
Frantzesu
ciseaux,
cisailles
Ingresu
scissors,
shear
Ispagnolu
tijera
Italianu
fòrbici,
cesóie
Tedescu
Schere,
Gartenschere.
foltighèsa , nf: fortighesa Definitzione apertura in sa gunnedha po intrare sa manu a busciaca (a logos portighesa) Sinònimos e contràrios màscala Frases mintet sa manu in sa fortighesa e pulpuzat… sa lepa patadesa! ◊ minnanna dai sa foltighesa ndhe bogheit sa corona Terminologia iscientìfica bst.
foltilèsa , nf: fortalesa,
fortelesa,
fortilesa Definitzione
su èssere forte, de agguantu, su tènnere fortza e fintzes sa fortza etotu; genia de punga o contramazina chi si faet nanca po badrare a unu de calecunu male; fasca po mantènnere una matza calada
Sinònimos e contràrios
agguantu,
coragi,
foltza,
fortigalesa
/
afortiamentu,
breu,
contramazina,
foltíscia,
lezeta,
punga,
scritu
| ctr.
debbilesa
Frases
tue ses, o Deus meu, sa fortalesa mia ◊ santu Antine meu, ponídebbi sa manu e fortilesa e pascénscia nos dade! ◊ posta a dua piza, sa robba tenet prus fortilesa ◊ sos nuraghes ti ant dadu cun amore una pàgina de antiga fortilesa ◊ su muru fràigu tenet prus fortilesa ◊ su tzimentu a su muru fràigu li daet fortilesa
2.
sas barrichedhas de su eritu las depes tènnere sèmpere chin tecus ca ti ant a serbire coment'e pungas e fortilesas ◊ chin custa fortalesa no at a tènnere mai male
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
forteresse
Ingresu
fortress,
resistance
Ispagnolu
fortaleza
Italianu
fortézza,
resistènza
Tedescu
Stärke,
Festigkeit.
foltíscia , nf: fultíscia Sinònimos e contràrios contramazina, lezeta, punga.
foltúna , nf: fortuna,
fultuna,
furtuna Definitzione
bona sorte, totu su chi ndhe podet bènnere in bonu de su destinu, totu su chi andhat in bonu; paperedhu chi bendhent cun iscritura chi antibitzat cosas de bonu, comente dhu sèberat in mesu a tantos unu pigione (papagallu)
Sinònimos e contràrios
adderetura,
dícia
/
fortunellu
| ctr.
irfortuna,
mabasorti
Maneras de nàrrere
csn:
tènnere o àere f. de carchi cosa = andhare in bene, àere sa cosa comente l'ant disizada; po f. chi… = mancu male chi… ; pro incomintzu de f. = po cummentzai bèni; aici f.!, cheria f.! = zenia de zuramentu (aici tenga fortuna comenti est berus su chi seu nendi); sa fortuna de tzia Annaleni… ca nci dh'iant papau su colu is topis!; bènnere in bàscia f. = andhare male, in fallimentu (nadu de negussiantes)
Frases
andhe fortuna sa chi at tentu!…◊ sa fortuna est irmenticandhe sos àteros e garrigandhe a mimme! ◊ baxi in bona sorti: chi Deus si geat fortuna! ◊ s'orroda de sa fortuna girat a sa tzega ◊ est andhadu in América e at fatu fortuna ◊ bona foltuna e fatueretu! ◊ a ti connòschere coronada de fortuna!
2.
paret cudha zínghera chi colat bendhendhe sa fortuna! ◊ in sa festa bi sont sos lotrajos, sos de sa fortuna, tirassegnos ◊ at comporadu sa fortuna, a bídere ite narat
3.
de fizos no ndhe at tentu fortuna: cojada tantos annos ma fizos nudha ◊ a m'intendher cantendhe in poesia no ndh'at tentu foltuna, mamma mia (Piras)
4.
su babbu de su cojuadu nou dat una doda pro su primu istabbilimentu de sa família e pro incomintzu de fortuna
5.
sa chistioni est acomenti apu contau dèu: aici fortuna! ◊ cheria fortuna, bidu cun sos ogros mios l'apo!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Fortuna
/
prb:
fortuna curret e no cadhu ◊ no ghetes mai curpa a sa furtuna: sempre filu bi at de falta tua!
Ètimu
ltn.
fortuna
Tradutziones
Frantzesu
chance,
succès
Ingresu
luck,
success
Ispagnolu
suerte,
éxito
Italianu
fortuna,
succèsso
Tedescu
Glück,
Erfolg.
fòltza , nf: fòrcia,
forsa,
fortza Definitzione
càusa o capacidade de fàere o de cambiare calecuna cosa, unu trebballu, de fàere isfortzu, de agguantare unu pesu, de dhu mòvere o ispostare; su pòdere fàere un'ispesa, capacidade de sa volontade de lòmpere a un'iscopu, o de un'istitutzione de pigare decisiones e de dhas fàere arrespetare; sa capacidade de agguantu de unu css. materiale; corpus militare postu a giare atentzione in su logu, o fintzes àteras organizatziones / f. centrífuga = sa fortza chi, po comente si faet moliare o girare in tundhu una cosa, che dha faet essire atesu de su centru (es. sa pedra de sa frundha, fintzes una màchina in is furriadas); sa fortza contrària chi dha poderat de no si fuire, fortza centrípeta
Sinònimos e contràrios
balia
/
energia
/
podere
/
carabbineri,
malaboza,
zustíssia
| ctr.
debbilesa
Maneras de nàrrere
csn:
bogare sas fortzas = fai fortza; intrare fortzas = pònniri fortza, donai sustàntzia; pèrdere fortza = essire prus débbile, contare prus pagu; leare fortza = essire prus forte, contare de prus; proare sas fortzas = pònniri a fai isfortzu mannu a cantu si podit; a fortza de … = fendi sa própiu cosa tantis bortas; a fortza = a podestu, a poderiu, ammarolla; fortza paris! = incidu chi si faet candho in duas o prus personas depent fàere in su matessi istante unu movimentu o fortza chi arrechedit prus capacidades de una ebbia
Frases
sos pitzinnos irgherrimiabant pro bocare sas fortzas ◊ custa est linna fràziga e de fortza no ndhe at ◊ nosu seus postus mali e non teneus fortzas chi bastint po arresístiri ◊ sa fortza de su bentu faghet mòere sas àrbures ◊ candho si trubbant sas fortzas de sa natura, e chie las frimmat?! ◊ màniga ca t'intrat fortzas! ◊ tra bronchita e asma no tegno fòrcia ◊ sa fortza in física si definit coment'e pesu pro ispostamentu
2.
- e chie b'at? - sa fortza! - e tandho ispinghe! ◊ fit una bidhichedha chi contabat duchentas ànimas, si si poniant in mesu fintzas sos de sa fortza
3.
tambene si aimus pótidu fàghere gai, ma no amus sa fortza!◊ za lu tia chèrrere istudiare, a fizu meu, ma bi cheret fortza!
4.
a cojare no sunt cosas de fàghere a fortza ◊ a fortza de perricare che l'apo conchinadu! ◊ a fortza de colpus si ndi segat sa mata manna puru ◊ a fortza de abarrai cun babbu ti ses abbituada a pentzai cumenti a issu
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
force
Ingresu
strenght
Ispagnolu
fuerza
Italianu
fòrza
Tedescu
Kraft,
Stärke,
Streitmacht.
foltzàdu , agt: fortzadu Definitzione
chi andhat desesi, chi est naturale deasi, chi tocat a fàere deasi, necessàriu, chi no dipendhet de sa decisione de unu ma de una fortza chi no si podet bínchere
Frases
fortzadu mi benit chi bi andhe deo etotu: so solu! ◊ custa partida fortzada mi benit, bella Núgoro! (A.G.Solinas)◊ pro no dare a totu motivu de brigare, fortzadu istesit sufrire e cagliare (P.Pisurzi)◊ custu est foltzadu chi si diat a totus
Tradutziones
Frantzesu
nécessaire,
obligé
Ingresu
necessary,
forced
Ispagnolu
necesario,
forzoso
Italianu
necessàrio,
obbligato,
giocofòrza
Tedescu
nötig,
genötig,
not sein.
fomajóu , nm: fumagiolu,
fumajolu,
fumaolu,
fumazolu,
fumiajolu,
fumiazolu,
fummagiolu,
fummajolu Definitzione
cundhutu chi artzat a in artu fatu po che fàere essire su fumu de ue si dhue abbruxat cosa (es. sa forredha o foghile, istufa)
Frases
su fumajolu si prenat de fumàdigu ◊ su forru murigadhu, ma no dhi pòngias su fomajou ca podit ispomporai ◊ in su fumazolu no si bidiat filu de fumu essindhe
Terminologia iscientìfica
dmo
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
cheminée
Ingresu
chimneypot
Ispagnolu
chimenea (f)
Italianu
fumaiòlo,
camino
Tedescu
Schornstein.
foméntu , nm: fumentu 1 Definitzione tretu in terra, mescamente aintru de is domos, fatu bene in paris e tostau, prus che àteru a cimentu o arregiolas, arregiolas (unu tempus a terra impastada cun pàgia) Sinònimos e contràrios pamentu Frases sa palla fini fini serbiat po fai su fomentu ◊ custa domu no fiat ni de fumentu de terra e ni de matoni crú, ma de linna Terminologia iscientìfica dmo.
fómine , nm Definitzione ómini, ma nau pruscatotu pl. Sinònimos e contràrios ómine Frases ischiat chi chin isse bi aiat fómines ◊ su pitzinnedhu si crediat mannu ca fit fómine chin resòglia!
fomínzu , agt, nm Sinònimos e contràrios bodheteri, contulàgliu, cràstulu, foxileri, lorodhosu Terminologia iscientìfica ntl.
fonèsta fenèsta
fonéstu , nm Definitzione mesuborta, fentanedha fata in is gennas a una perra de apèrrere lassandho s’àteru serrau Sinònimos e contràrios poltellitu, portedhu Frases is duus fonestus de sa porta sunt obertus.
fonética , nf Definitzione su manígiu de is sonos in d-una limba, ma fintzes s'istúdiu.
fonògrafu , nm Definitzione aparíciu po registrare in discu sa boghe e is sonos, ma pruschetotu s'aparíciu chi faet intèndhere sa cosa giai registrada.