A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

formicàrju , nm, agt: formigaju, formigarzu, formijarzu, fromigaju, frommigaju, frommigarzu, frommigaxu, frommijarzu, furmicàrgiu, furmicarju, furmigarzu Definitzione cala, tana o niu de frommiga; chi reguardat sa frommiga, chi papat frommiga Sinònimos e contràrios fromigadroxu, frommiulalzu / papavormigas Maneras de nàrrere csn: pilloni frommigaxu = zenia de puzone chi mànigat frommiga; sirbone formicarju = zenia de porcrabu; pedra frommigarza = creze de trachite bona pro fàghere molas a maghinare Terminologia iscientìfica anar, pzn, jynx torquilla Ètimu ltn. formicariu(m) Tradutziones Frantzesu fourmilière Ingresu anthill Ispagnolu hormiguero Italianu formicàio Tedescu Ameisenhaufen, Ameisennest, Ameisen..., Wendehals.

formicósu , agt: formigosu, frommigosu, furmicosu Definitzione chi est totu prenu de frommiga, mescamente si est cosa chi dhue tenet sa tana Sinònimos e contràrios frommiulosu Frases tristu chie si arrambat a cusinu: mentzus si arrambet a trutzu furmicosu! (R.'e Locu) Ètimu ltn. formicosus.

formidàbbile, formidàbbili , agt Sinònimos e contràrios ispantosu, poderosu, spramosu, stravanau.

formíga formíca

formigàju, formigàrzu formicàrju

formighèdhas , nf pl: frommighedhas, frumighedhas Definitzione genia de maladia (fintzes cancru), iscarràfiu o guronedhos chi si faent a sàngia Terminologia iscientìfica mld.

formígula , nf: frammígula, fremmígula, frimmígula, fromígula, frommíula, frumícula, frummígula Definitzione bobboedhu minudu de tantas calidades chi faet sa tana in terra o in sa linna, in truncos sicaos de mata / andhare a passu de formígula = abbellu abbellu Sinònimos e contràrios bobborissina, callaredha, formica Frases ealla, como, tota custa zentória tuchendhe a sa festa a lerina che fromígula ◊ su falche finas dai cuss'altària bidet una zanchita de fromígula ◊ iscura s'alzola chi timet sa frammígula! Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu fourmi Ingresu small ant Ispagnolu hormiga Italianu formìcola Tedescu Ameise.

formíja formíca

formijàrzu formicàrju

formijàtu , agt, nm Definitzione ifadosu che frommiga, chi o chie istat sèmpere tocandho, imbrutandho, giaendho ifadu, sèmpere in mesu Sinònimos e contràrios fangoteri, fragnóculu, fruscinedhu, mintirotu, tocaredhu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouineur Ingresu lively child Ispagnolu vivaracho Italianu frùgolo Tedescu störend, Störenfried.

formósu , agt Definitzione chi est bellu, bene fatu de carena Sinònimos e contràrios bellu, galanu / cdh. fulmosu Terminologia iscientìfica zcrn.

fórmula , nf Definitzione manera precisa istabbilia de fàere o nàrrere unas cantu cosas (càrculos, dichiaras o àteru deasi) Terminologia iscientìfica ist.

formulàre , vrb Definitzione prus che àteru, nàrrere, cuncordare una dichiara, una dimandha cunforma a una fórmula, a una régula Terminologia iscientìfica ist.

formulàriu , nm Definitzione libbru de is fórmulas Terminologia iscientìfica ist.

fornacéri , nm Definitzione chi contivígiat, atendhet unu furraghe, unu forru Sinònimos e contràrios forraju Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu propriétaire d'un four Ingresu kilnman Ispagnolu tejero Italianu fornaciàio Tedescu Brenner.

fornàli , nm Definitzione sa forredha de su ferreri, ue tenet su fogu po abbrigare su ferru chi trebballat Sinònimos e contràrios forjolu, forredha, forronali Tradutziones Frantzesu forge Ingresu forge Ispagnolu herrería, fragua Italianu fucina Tedescu Esse.

fornèra , nf Definitzione genia de forru mannu, mescamente po còere sa pedra carcària de fàere a crachina Sinònimos e contràrios forraxi.

fornidòre , nm: frunidore, furnidore Definitzione chie frunit o portat is cosas a bèndhere mescamente a is butegas; una genia de fatore chi leaiat terras angenas a frunire; logu de depósitu inue bendhent sa benzina Sinònimos e contràrios distribbudore Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu fournisseur, approvisionneur Ingresu furnisher, petrol pump Ispagnolu proveedor Italianu fornitóre, rifornitóre Tedescu Lieferant, Tankstelle.

fornidúra , nf: frunidura, furnidura Definitzione su frunire sa cosa; sa cosa frunia etotu; frisos, figuras o àteru chi si faet a calecunu trastu po bellesa Sinònimos e contràrios fronimentu / cdh. frunitura Tradutziones Frantzesu fourniture, ornementation, ornement Ingresu supply, ornamentation Ispagnolu abastecimiento, adorno Italianu fornitura, ornatura Tedescu Lieferung, Verzierung, Zierat.

forníre, forníri , vrb: frunire, fruniri Definitzione su batire o giare sa cosa chi podet serbire (a bèndhere, a trebballare)/ terras a frunire = terras leadas in fatore, a triballare faghindhe su frutu a mesapare Sinònimos e contràrios achipagiai, aprovistare, atratzai | ctr. isfrunire Frases sighit beranu a frunire sas àrvures de fozas e fiores ◊ intronide sas domos de càntigos, frunídelas de abbundhàntzia Tradutziones Frantzesu approvisionner Ingresu to provide, to equip Ispagnolu abastecer, proveer Italianu rifornire, corredare Tedescu versehen.