A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fossàda , nf Definitzione logu chi faet a fossu, prus bàsciu de comente est totu a inghíriu Sinònimos e contràrios afallada, forada Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

fossài, fossàre , vrb Definitzione fàere fossu o fossos po interrare cosa / fossare prabàinas = interrai sa pértiga Sinònimos e contràrios ifossare Ètimu srd.

fossarédhu , nm Definitzione min. de fossu, fossighedhu Sinònimos e contràrios fossichedhu.

fossàrju , nm Definitzione logu inue si faent is fossos po interrare is mortos Sinònimos e contràrios campusantu, gimitóriu Terminologia iscientìfica bdh.

fosséri , nm Definitzione chie in campusantu atendhet a interrare is mortos Sinònimos e contràrios bechinu, interramortos Terminologia iscientìfica prf.

fossichèdha , nf Definitzione min. de fossa, fossa pitichedha, fossixedha, fossixedhu.

fossichédhu , nm Definitzione min. de fossu, fossedhu Sinònimos e contràrios fossaredhu.

fóssile, fóssili , agt, nm Definitzione nau de materiale orgànicu, de su chi abbarrat de animales o vegetales de àteras eras geológicas, prus che àteru agatau asuta de terra / carbone fóssile = su carbone de mina Terminologia iscientìfica ist Tradutziones Frantzesu fossile Ingresu fossil Ispagnolu fósil Italianu fòssile Tedescu fossil, versteinert, Fossil.

fossilizàre , vrb Definitzione fàere a fóssile; nau in cobertantza, su si firmare deunudotu chentza fàere cambiamentu nudha (nau fintzes de cumportamentu, de ideas) Sinònimos e contràrios pedrificare.

fóssis fórcis

fossòne, fossòni , nm Definitzione genia de frore (che a su tzafaranu) chi faet in montes artos e si aperit fintzes cun su nie, in freàgiu Frases intr'e sa nia si apubat su fossoni (T.Piredda) Sambenados e Provèrbios prb: candho frorit su fossone no si morit prus anzone Terminologia iscientìfica frs, Leucojum vernum, Galanthus nivalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu perce-neige Ingresu snowdrop Ispagnolu campanilla de invierno Italianu bucanéve Tedescu Märzglöckchen, Märzbecher, Frühlingsknotenblume, Schneeglöckchen.

fóssu fósciu

fostèa, fostéi , prn: fosteti, fustei, fusteti, vostei Definitzione foedhu de arrespetu po unu chi no si connoschet o chi no si dhue tenet cunfidàntzia, ma fintzes po su babbu, sa mama Sinònimos e contràrios bois, bostè, samartzei Frases babbu, fustei dhu scit ita bollit nai custu fuedhu? ◊ seciassidha, tochit: invecis de mi dhu papai totu dèu… ispràciu su buconi cun fustei ◊ e fustei, mammai, no mi narat nudha? Ètimu spn. Vusted Tradutziones Frantzesu vous (pron.pers. de politesse) Ingresu you (polite form) Ispagnolu usted Italianu lèi Tedescu Sie.

fostenàja fortinàja

fostéti fostèa

fostiànu , nm, nf: frustana, frustàngiu, frustàniu, frustànniu, frustanu, frustanzu, fustàinu, fustàniu, fustànniu, fustianu Definitzione una genia de orrobba forte, grussa, po pantalones e giacas Sinònimos e contràrios moleschinu Frases sa gala de custu mastru de pannu fudint sos pantalones a s'isporta de fustanu o de belludu ◊ su pedidori portàt una giancheta de fustàngiu Terminologia iscientìfica ts Tradutziones Frantzesu futaine Ingresu fustian Ispagnolu fustán Italianu fustagno Tedescu Barchent.

fostíga , nf Definitzione fustigos, chimuzia, linnighedha fine Sinònimos e contràrios chimuza, chirchiza, frustigalla Ètimu srd.

fostígu, fostíju flustígu

fostinàcia , nf: frustinaca, frustinaga, fustinaga, fustinàglia Definitzione sa calidade areste de sa pistinaga Sinònimos e contràrios aligalzagàmpina, pastinaca, pestianga, pinnoi, pubusone Frases birduras de papare: beda, isparau, frenugu, àpiu, caulitu, porru, ambularza, cardu, tzicória, nafrutza, ortigada, fustinaga e ateras Terminologia iscientìfica rba, Daucus carota Ètimu ltn. pastinaca + fuste Tradutziones Frantzesu carotte fourragère Ingresu carrot Ispagnolu zanahoria silvestre Italianu caròta selvàtica Tedescu eine Möhresorte.

fostinàja fortinàja