A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fricàda friàda

fricadórju , nm: frigadolzu, frigadroxu Definitzione tzàpulu o àteru po frigare pingiadas, pratos o cosas deasi Sinònimos e contràrios isfrigàtzulu Frases po isciacuai bèni cussa pingiada aici bruta tocat a pigai unu frigadroxu Ètimu srd.

fricajólu , nm Definitzione (f. -a) chie andhat a fricare su lestínchinu, a dh’arregòllere passandho is pódhighes in is cambos faendhodhu orrúere a un'istrégiu Sinònimos e contràrios lestinchineri Frases sas fricajolas sunt fatu de sas tupas Ètimu srd.

fricandóu , nm Definitzione genia de papare de petza Frases s'at fatu portai unu fricandou de perdixis Terminologia iscientìfica mng.

fricàre friài

fricassàda, fricassàdu , nf, nm: frigassada Definitzione genia de papare, petza cota a cassola cun birdura, bagna e àteru Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu fricassée Ingresu fricassee Ispagnolu fricasé Italianu fricassè Tedescu Frikassee.

fricassài fragassàre

fricassàre , vrb Sinònimos e contràrios afrigongiai, carasiai, friai, frigatzare, ifricatzare, scrovinai, sfrigongiai.

fricàssu fracàssu

fricatziòne , nf: frigassione, frigassioni, frigatzioni Definitzione su frigare calecuna cosa prus che àteru a un’arremu, in sa carena / fricatzione de ischina (in suspu) = corpos, fae a rampu, surra Sinònimos e contràrios cariada, cariadura Frases in sa carre lenta bi cheret una frigassione de ozuermanu tébiu, timanza e giara de ou 2. preparàdebbos sas palas a sas frigassiones de s'ozastru! Tradutziones Frantzesu friction Ingresu massage Ispagnolu fricción Italianu frizióne Tedescu Einreibung, Friktion.

frichíghine , nm Definitzione su istare firchinendhe, segandho cosa a piticu a piticu, fintzes sa moida chi si faet, firchinamentu Sinònimos e contràrios firchinonzu Ètimu srd.

frichíle , nm: begrile, vicile Definitzione acorru po is bigos Sinònimos e contràrios bijarzu.

fríchina fírchina

frichinàre filchinàre

frichinàtza, frichinàza , nf Definitzione cosa firchinada, arrogalledha, farinos Sinònimos e contràrios acantu 1, arrogu, biculaza, bículu, cífrinu, fafaruza, figrinu, filchinida, fírchina, fuifunida, pimpirida Frases canno at mannicatu s’at iscutinatu cantedhos de frichinatza de pane chi giuchiat in petorras Ètimu srd.

frichingiài , vrb Definitzione coment'e prànghere a imbérriu, a vítziu, istare a su pranghe pranghe chentza gana Sinònimos e contràrios nitzulare, princhiai Frases "Meu!" chi est "meu!": ita tenit de frichingiai cussu pisitu?

frichingiósu , agt Definitzione chi istat a frichíngiu Sinònimos e contràrios piantinosu, pibinosu Frases su gatu méulat druci e frichingiosu acoment'e pipiedhu chi bolit a dhi fai fallústias Ètimu srd.

frichíngiu , nm Definitzione genia de prantu chentza gana, a imbérriu, a vítziu, tanti po cricare s'atentzione de s'àteru; genia de sonu chi faet sa chígula cantandho Frases sa noti aporrit a s'origa frichíngius de cixas e de grillus 2. no iscurtis su frichíngiu de sa morti (E.Collu) Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stridulation Ingresu reeling Ispagnolu chirrido Italianu frinìo Tedescu Zirpen.

frichinía, frichinída, frichiníta filchinída

frichiníu , nm Definitzione moida coment'e de cosa firchinendhe, segandho a farinos Sinònimos e contràrios moida, ischimuzu Frases fit ascurtendhe su frichiniu de s'abba in su traghinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu murmure Ingresu murmur Ispagnolu murmullo Italianu mormorìo Tedescu Rauschen.