A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

fríchinu fírchina

frichizàre , vrb Definitzione frigare cun calecuna cosa a fortza, ma fintzes tocare a lébiu Sinònimos e contràrios frigatzare, frigongiai, ifricatzare, sfrigongiai / ifrixare Frases custas iscarpas no cherent frichizaas ca no lis at pitzicau nudha ◊ sas iscarpas fint rosicàs peus de las àere frichizàs in sa mola. 2. unu puzone est faladu intas a frichizare sas chimas de sas élighes bolandhe a inghíriu

frícia , nf, nm: frissa 1, fritza, fritze, fritzu Definitzione coment'e una pértiga (de linna o de àteru) fata a punta po iscúdere atesu, o fintzes tretu de línia acabbada a punta po inditare cosa (es. ora), o sa parte a ue andhare: in is màchinas, lampadinedha a parte e àtera chi (o s’una o s’àtera) si alluet a lampalughe po inditare sa bandha a ue si bolet girare; in cobertantza, cosa chi faet coment'e a punghidura, punta de dolore forte Sinònimos e contràrios astile, britza, ferce Frases est mortu de una fritza avelenada ◊ sa fritza de campanile che la girat su bentu ◊ ti cherio nàrrere su chi sento, ma ti lanto sena fritza! ◊ cussa moto est currindhe che fritza ◊ si s'oju sou fit fritza fia istadu mortu, de cantu mi ódiat ◊ parent fritzes partidas dae s'arcu ◊ sa fritza morichela! ◊ boga sa fritza pro che colare cussa màchina! 2. titia, serra sa zanna, chi paret intrendhe fritzas! ◊ una fritza de dolore mi atraessat su coro ◊ ite fritzu crudele! ◊ dogni ojada sua paret fritza! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu flèche Ingresu arrow Ispagnolu flecha, dardo Italianu fréccia, dardo Tedescu Pfeil.

fricò , nm Definitzione unu papare, cosa cota frissa Frases s’arrustiu e su fricò nc’est in domu dogna dí (Pillittu) Ètimu frn. fricot.

fricóu , nm Sinònimos e contràrios abbolotu, carralzu, milciamuredhu.

frícu , nm Definitzione su fedu de is bacas apenas naschiu o de pagos meses Sinònimos e contràrios bicru* Frases si ant fatu unu fricu de oro ◊ vois azes a essire a brínchios che fricos dae s’istalla! Sambenados e Provèrbios prb: ube bi at boe no bi marrat fricu.

frícu 1 fíca

frída , nf: fríghia, fríghida Definitzione sonu de sa cosa friendho in s'ógiu, moida de is istídhigos de s'abba betaos a su fogu, de su ferru abbrigau intrau a s'abba, de una ferramenta segandho a serronadura; moida de gente a chistionu Sinònimos e contràrios frimentu Frases su ferru ruju at fatu sa fríghida in s'abba ◊ s'intendhiat sa fríghida de sas farches messendhe ◊ si mi pesant sas tiliocas a fríghidas e frúscios ◊ in sa perca si at intesu una frida de alas de alibedhes ◊ candho soe pro che revèrtere acurtzu a sa crésia intendho custa frida, paret una truma de abes (B.Mazzone) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grincement Ingresu screeching Ispagnolu chirrido, chillería Italianu stridìo Tedescu Zischen.

fridànciu, fridànciulu, fridàngiu , agt Definitzione chi est unu pagu fridu, no est tanti caente; nau de unu, chi no giaet cunfidàntzia, chi no faet bonu a cara a s’àteru Sinònimos e contràrios fridassu Frases custu cafei chi mi as portau est fridànciu Ètimu srd.

fridarósu friarósu

fridàssu, fridàtzu , agt Sinònimos e contràrios fridànciu Frases s'atóngiu innòi est fridatzu Ètimu srd.

frídica , nf Definitzione sa pobidha de su babbu torrau a cojuare Sinònimos e contràrios bídria* Frases custa terra la fuint che frídica mala.

frídicu , nm Definitzione su pobidhu de sa mama torrada a cojuare Sinònimos e contràrios bídricu*.

fridièra , nf: bidrièra*, virdiera Sinònimos e contràrios imbirdiara.

fridína , nf: vetrina* Sinònimos e contràrios imbirdiera Frases sa cosa est collita in fridina.

fridòlza , nf Definitzione istampighedhu chi si faet in sa carrada a parte de pitzu po ispaporare candho ancora su mústiu est budhindho Ètimu srd.

fridólzu , agt Definitzione de fríere, nau de cosa chi andhat bene a fríere Sinònimos e contràrios frighidorju Ètimu srd.

fridorósu friarósu

frídu , agt, nm: friru, fritu Definitzione chi est a unu gradu bàsciu de temperadura, chi giughet pagu calore; nau de gente, chi ndhe dh'importat pagu de s'àteru o fintzes chi no dhi faet bonu a cara, chi no sentit nudha po s'àteru (itl. indifferènte), chi est o si ammostat pagu interessau a una cosa; chi no tenet dinare; chi no narat àteru si no friduras Sinònimos e contràrios fríghidu | ctr. budhidu, caente Maneras de nàrrere csn: fritu che nie = fridu meda; donaindi una frida e una callenti = dàrendhe una cràdia e una lena (de fata, de nada e gai), lassendhe andhare o pretenindhe carchi cosa Frases s'ierru est prus fridu de su beranu ◊ est intrendi s'ierru e s'ària si est fata frira ◊ segundhu sa cosa, frita est prus tètera ◊ sa minestra si papat prus a fridu chi no callenti 2. inoghi fait giai fridu meda 3. lampu, totu cussas ispesas nos ant lassadu fritos che nie! ◊ cun isse so fritu fritu ca mi at allimbadu ◊ si fint lassados ambos fritos fritos Sambenados e Provèrbios prb: chini aspetat pratu allenu dhu papat fridu Ètimu ltn. frig(i)dus Tradutziones Frantzesu froid Ingresu cold Ispagnolu frío, frío Italianu fréddo, frìgido Tedescu kalt, Kälte.

frídu 1 fídru