A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fucúdu , agt Definitzione nau mescamente de istrégiu, chi giughet costàgios artighinos Sinònimos e contràrios burgutu, copudu, fundhucu, fundhudu, fungudu, preputu, putudu, tofuncu, trevucu, tufudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fond Ingresu deep Ispagnolu hondo Italianu fóndo Tedescu tief.

fudàtza , nf Definitzione genia de aina minore, segante, coment’e càvana, de pigare a una manu, a màniga curtza, nada deosi ca faet a pudare / èssiri segau a f. (nau de unu) = fatu a sa grussera, chi tenet unu fàere pagu delicau Sinònimos e contràrios pruàcia*, pudagiola, pudatone Terminologia iscientìfica ans.

fudatzédhu , nm Definitzione prus che àteru, frache po erba Terminologia iscientìfica ans.

fudhíre , vrb Sinònimos e contràrios budhire* 1 Frases sa corte fit prena de tzente a isticu, pariat unu lapiolu de macarrones fudhinne!

fudichinàre fodichinàre

fudighinéri , agt, nm Definitzione chi o chie tenet su naturale o sa capacidade de cricare, istare iscrucullandho, pregontandho po ischire Sinònimos e contràrios corroveri, fodichinadore, forrocheri, forrogadori Frases cheria unu giornalista fudighineri (Z.F.Pintore).

fuedhadòri , agt Definitzione chi dhi praghet a istare foedhandho, chi est àbbile a foedhare Sinònimos e contràrios arralladori, ciaciareri, paraletadore Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parleur, orateur Ingresu speaker Ispagnolu hablador Italianu parlatóre Tedescu redselig.

fuedhadúra , nf Definitzione su foedhare, nau mescamente de sa manera Sinònimos e contràrios faedhada Ètimu srd.

fuedhài, fuedhàri faedhàre

fuédhu faédhu

fuènta , nf Definitzione afuente*, genia de safata.

fuèra , nf Definitzione su fuire Sinònimos e contràrios fua, fughia, ifuada Frases a sa fuetara, pitica sa fuera!…◊ su pani ndi dh'iant pinnigau is sordaus in s’ora de sa fuera Ètimu srd.

fúere , vrb: fúghere Sinònimos e contràrios fughire Frases sas oras bellas fuent che bentu ◊ sas sorres si che cheriant fúere, ma sunt resurtados a las tratènnere Ètimu ltn. fugere.

fuetàda, fuetàra foetàda

fuetàre , vrb: afuetai Definitzione iscúdere a foete; iscúdere coment'e manigiandho su foete, a forte e a tzàcurru, a cropu càdriu, a iscutuladura forte Frases s'abba calat chíbbera e su bentu che la fuetat atesu.

fuète, fuèto, fuètu foète

fuevúe , avb: fuivui, fughisfughis, fuisfuis Definitzione chentza si firmare, sèmpere impresse meda / èssiri, bíviri fuisfuis = bandhidendhe, sempre andhendhe de logu in logu; fuis fuis fenu = zenia de animaledhu, liscinavenu Sinònimos e contràrios irfuirfui Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hâtivement Ingresu hastily Ispagnolu apresuradamente Italianu frettolosamente Tedescu eilig.

fuferàzu fruferàrzu

fúfere frúfere

fufuràju fruferàrzu