fugliéri , nm Definitzione chie faet cosas ingannandho s'àteru Sinònimos e contràrios afrascadore, arrebuseri, fraíciu, imbusteri, inganneri, ingregheri, macatrefa, mandragheri, tramperi, tramposu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu spn. fullero Tradutziones Frantzesu escroc Ingresu swindler Ispagnolu estafador Italianu truffatóre Tedescu Betrüger.
fugliería , nf Sinònimos e contràrios fúglia, macatreferia Ètimu spn. fulleria.
fugósu focósu
fúi fughíre
fuída fughída
fuidíssu, fuidítu, fuidítzu , agt Definitzione chi si fuit, chi che passat impresse, chi fuit de manos e no faet a dhu mantènnere Sinònimos e contràrios fughidore, fughijolu, lestru | ctr. adasiau Frases s'ambidha est fuidita: ti paret chi l'as aferrada e ti ch'essit dae manos! ◊ si lu fit abbaidendhe cun ogradas fuiditzas ◊ su tempus est fuiditu ◊ lezeru e fuiditu bolat dae nae in nae ◊ su frutu de s'aradu est fuiditu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fugitif Ingresu fleeting Ispagnolu fugitivo, fugaz, huidizo Italianu fuggènte, fuggévole Tedescu fliehend, vergänglich, schlüpfrig.
fuidòre, fuidòri fughidòre
fuidúra fughidúra
fuifunída , nf: furfunida Definitzione bículos pitichedhos, orrughedhos Sinònimos e contràrios acantu 1, arrogu, biculaza, bículu, cífrinu, fafaruza, filchinida, firchinadura, fuifunida, pimpirida Frases fit disizosu de si bogare su fàmine nessi cun sas furfunidas chi ndhe ruiant dae sa banca (N.Fois).
fuifunúza fafarúza
fuighèdha , nf Definitzione min. de fua, de fuida Frases ite fuighedha… passant che lampu bidhas e tzitades!
fuiméntu , nm Definitzione su fuire Sinònimos e contràrios fuina Ètimu srd.
fuína , nf Sinònimos e contràrios fuera, fughia, fuimentu Frases su cadheri s’imberghet e sa nue de prúere chi at infatu no resessit a che lu cabulare, mancari lu costoat in sa fuina (A.M.Pala)◊ s'emigrascione aiat totu s'arrastu de sa fuina de unu pópulu! Ètimu srd.
fuíre, fuíri fughíre
fuisèssini , nm Definitzione illascinavenu, genia de animaledhu, parente de is tzilighetas (e prus mannu), chi illàscinat coment'e unu coloru ma portat bàtoro peis pitichedhedhos, est po su prus in colore de chinisu, faet is oos che a sa tziligheta e su coloru Sinònimos e contràrios colobredhu, lantzinavenu, liscierba, lissialissiaebra, saltiavenu, segavenu, signurica Terminologia iscientìfica anra, chalcides chalcides Ètimu srd.
fuisfúis fuevúe
fuíu fughítu
fuivúi fuevúe
fúla , nf Definitzione its, pruine? (Larentu Pusceddu) Frases su fracu de su turrone como fit aturdidu dae sa fula chi a massules imbrutaiat s'istradone.
fulànu , nm: (f. -a) Definitzione una css. persona, mescamente candho no si bolet numenare Sinònimos e contràrios bodale, nichele Frases Fulanu nachi est cojendhe cun Fulana ◊ che catzesti a Fulanu pro culpa de sa ratatúglia ◊ saludat su Fulanu e lu cumbidat, dèndheli sa manu ◊ sa cantzoni cantu po gomai Fulana ◊ una bagadia si vantàt de fastigiai cun Fulanu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu type Ingresu someone Ispagnolu fulano Italianu tìzio Tedescu Kerl.