fúliu , agt: fúriu Definitzione chi si movet faendho tretu meda in pag'ora Sinònimos e contràrios dumidosu, fruscu 1, fughidosu, fuliosu, fúrinu, fúrridu | ctr. asiosu, immajonadu, pàsidu Frases su trainedhu falat fúriu che bentu ◊ sos annos no passant ne fúrios e ne lentos ◊ unu pisedhu est faladu fúliu dae crésia mazore e a bassu Tradutziones Frantzesu rapide Ingresu speedy Ispagnolu rápido Italianu velóce Tedescu schnell.
fúliu 1 , nm Definitzione fuliadura, su fuliare e perdimentare sa cosa / búxere sa cosa a f. = perdimentare, frundhire chentza bisonzu Sinònimos e contràrios isperdíciu, istrubberia Ètimu srd.
fulliàda fuliàda
fulliadúra fuliadúra
fulliài, fulliàre foliài
fulliàu , pps, agt Definitzione de fulliare Sinònimos e contràrios frundhidu / irbandhonadu.
fulminài , vrb: fulminare, furminare Definitzione betare fúlmines, lampos, fèrrere a fúlmine, abbasciare arrajos; bochíere comente faet su lampu in tempus de unu sinnu; foedhandho de lampadinas, abbruxare, segare su filighedhu chi s'inchendhet candho passat sa currente, ispaciare, no allúere prus Sinònimos e contràrios bochire Frases lampos e tronos fúlminat s'aera 2. mi fúlminet su chelu si mai l'apo connotu cust'ómine chi nades! 3. no che at lughe ca s'est furminada sa lampadina Tradutziones Frantzesu foudroyer Ingresu to strike with lightening Ispagnolu fulminare, fundirse Italianu fulminare, folgorare Tedescu blitzen, auf der Stelle töten, durchbrennen.
fulminànte, fulminànti frumminànte
fulminàre fulminài
fultíscia foltíscia
fultúna foltúna
fúma , nf Definitzione cosa a fumare (sigaretas, zigarros e àteru deasi) Frases cussu faci mannu leat a bufu binu, ozu, pane, peta e fuma puru.
fumacèra , nf Definitzione genia de idea mesu maca, de meledu; imbriaghera Sinònimos e contràrios bidhídhiri, cadhina, erredha, iscrapitzada, zibbírriu / aconcada, acucada, acucu, férnia, meleda / imbreachera Frases li altzat a conca sa fumacera Ètimu srd.
fumacína , nf: fumatzina Definitzione népide forte, craca, chi no faet a bíere nudha; s'àlidu, chi paret nepidedha, de animales mannos (boes, bacas) in die de fritu Sinònimos e contràrios abboeru, boiratzu, bòrona, fumatza, nébida / cdh. fumacina / àlidu 2. sas bacas fint catzendhe fumatzina, introtzas e muilendhe pro sos bijos Tradutziones Frantzesu brouillard, brume Ingresu fog Ispagnolu niebla Italianu calígine Tedescu Nebel, Dunst.
fumacucàu , nm Sinònimos e contràrios fumàdigu, mascara, podhini, sintziedhu.
fumàda , nf Definitzione su fumare, su fàere fumu Sinònimos e contràrios afumiada, fumiada Maneras de nàrrere csn: dare sa f. = fàghere unu sinnale cun su fumu; leare prestu sa f. = primmaisí luegus; èssere una f. = una furriada de ogus, un'iscutighedha 2. una fumada ebbia est custa vida! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fumée Ingresu puff of smoke Ispagnolu humareada Italianu fumata Tedescu Rauchen.
fumadigósu , agt Definitzione chi portat tzintziedhu, chi est prenu de tzintziedhu Sinònimos e contràrios fodhinosu, mascarosu, titibedhosu, tzintzidhosu.
fumàdigu , nm: fumàrigu, fummàdiche, fummàdicu Definitzione fumu, materiale niedhu chi abbarrat chentz’e abbruxare deunudotu, de sa linna, si ndhe andhat in fumu e si apicigat in su fumajolu e faet fintzes a pígiu grussu / istare in mesu de su fumàdigu = bíviri in poberesa Sinònimos e contràrios fodhine, fumacucau, mascara, màticu, sintziedhu, sintziniedhu / cdh. fumàticu Frases su fumajolu est prenu de fumàdigu ◊ mi bidiat chin sos pódhiches niedhos de fummàdiche (A.Deplano)◊ sa bècia dh'acumpàngiat a sa domixedha sua totu fumàdigu ◊ su fumàrigu faet is muros niedhos Ètimu ltn. *fumaticu(m) Tradutziones Frantzesu suie Ingresu soot Ispagnolu tizne, hollín Italianu fulìggine Tedescu Ruß.
fumàdigu 1 , nf Definitzione una genia de erba: fumària ruja, podhinedhu arrúbiu o erba de pódhini, tzacarravronti Sinònimos e contràrios cambirúgia, casugotu, fumariarrúbia, fumesterre, gimisterra Terminologia iscientìfica rba, Fumaria officinalis.