A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frutuósu frutósu

frutupàrte , nm Definitzione una parte de su frutu, de su chi giaet unu trebballu: a f. = zenia de cuntratu.

frútura frútora

fruturàre , vrb Definitzione its, giare frutu? Frases fatitamente intendho dàlia e chiriellu fruturendhe apalas de su muscu.

frúture frútora

fruturéri , nm Definitzione butegheri chi bendhet frutuàriu Sinònimos e contràrios fruteri Frases tiu Antiogu est unu frutureri tramposu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marchand de primeurs Ingresu greengrocer Ispagnolu frutero, verdulero Italianu fruttivéndolo Tedescu Obsthändler.

fruturósu , agt Sinònimos e contràrios frutosu, frutuale, profetosu Ètimu srd.

frúturu frútora

fruxàdu , pps, agt Definitzione de fruxare; chi est abbruxau Sinònimos e contràrios brusiadu 2. su bestiàmine, pili fruxadu e allangoridu, est morzendhe de su fàdigu (G.Monzitta).

fruxàre , vrb Sinònimos e contràrios brugiare*.

fruxòne , nm Definitzione furione, nue de bentu fridu cun neulatzu, népide etotu; una genia de ànima mala Sinònimos e contràrios abra, abrina, araghe, atza 1, disàura, frina / nébida Frases a su primu fruxone de bentu si asciaiat trigu e paza umpare e si lassaiat rúere dae altu ◊ che fruxone de bentu est passadu isse intro de sa vida tua ◊ ant dévidu lassare domos e bighinados fuendhe assuconados dae fruxones de morte (C.Meridda).

fruzàghe , nf: furzaga Definitzione surgiaga, genia de linna chi podet fàere fintzes a mata manna meda: sa linna est lenta e forte e portat su corgiolu in colore de chinisu; faet unu frutighedhu minudu (cantu a unu chíghere) bonu fintzes a papare candho est cotu (niedhu) Sinònimos e contràrios cigraxa, cixiredhu 1, frugàgia*, sogàrgia, soliacra, solzaga, urriaca Terminologia iscientìfica mtm, Celtis australis.

fruzàre , vrb Definitzione fuire currendho, a giagaradura / pps. manigiau coment'e agt. = timendho, assicau Sinònimos e contràrios fúere, fughire, infrusai Frases candho at bidu sa capa male sestada za at coitadu a fruzare, timindhe su corpu!◊ daghi mi at bidu cun su fuste at fruzadu (P.Casu).

fruzénia frugénia

fúa , nf: fuga Definitzione su fuire; su cúrrere cun fuliesa manna, fuliesa etotu / min. fuighedha Sinònimos e contràrios currera, fuera, fughidura, ifuada, petone Maneras de nàrrere csn: fuire a pala fua = a tota fua; a una fua = chentza si frimmare; leare sa fua = leare sèmpere prus fuliesa; parare sa fua = chircare de frimmare, de fàghere frimmare Frases mi fio fatendhe in deghe pro li parare sa fua, a s'acheta, e ruta mi est! ◊ at imparau a tirai a su pegus in fua ◊ is piciocus funt partius a cuadhu a totu fua ◊ no podes, sendhe topu, andhare a fua! ◊ cussos cadhos no tenent fua Ètimu ltn. fuga Tradutziones Frantzesu fuite, galop Ingresu gallop, getaway Ispagnolu fuga, galope Italianu fuga, galòppo Tedescu Flucht, Galopp.

fuàda , nf Definitzione su logu inue si aprigant, si cuant o si crocant is porcos abros, is sirbones Sinònimos e contràrios boada* 1 Frases a punta de su monte bi atrempant un'istrada irfundhàndheche matas, triulandhe fuadas e nidos (L.Loi).

fúbba, fúbbala, fúbbalu, fúbbaru, fúbbola , nm, nf Definitzione genia de giogu a bòcia, a iscuadras de úndhighi giogadores; sa bòcia chi serbit a giogare / èssere ufradu che f. = a casidhu, primmadu meda, oféndhiu Sinònimos e contràrios boce Frases si giraiat de botu che giogadore de fúbbaru chi at apena fatu gol ◊ sos zocadores a fúbbalu sunt úndhichi in donzi iscuadra ◊ a is piciochedhus praxit su giogu de su fúbbala 2. aggrànfiat su fúbbaru, si ndhe bogat sa patadesa e lu faghet a cantos ◊ su pisedhu teniat unu fúbbaru nou de pedhe Terminologia iscientìfica ggs Ètimu engl. football Tradutziones Frantzesu football Ingresu football Ispagnolu fútbol Italianu càlcio Tedescu Fußball.

fucíbi fachíle

fúcina! , iscl Sinònimos e contràrios puci!, pucidha!

fúcu , nm Definitzione fossu, fundhu bassu: de fucu (devucu) = fucudu, copudu.