frussiài fruschiàre
frussièra , nf Definitzione pruine de orroca chi mescamente is minadores respirant in is minieras faendhodhis guastu (silicosi) a prumones Sinònimos e contràrios brúere, prussiera*.
frussígnu , nm Definitzione genia de sonu, de súrbiu chi faet su matedu candho tirat bentu Sinònimos e contràrios frúsiu, mughina, muizu.
frússu frúsciu 4
frústa , nf Definitzione foete po castigare is malafatores Sinònimos e contràrios aciotu, gigota, làtigu, passillu, tziraónia Ètimu itl. frusta.
frustadúra , nf Sinònimos e contràrios aciotada, illatigada, iscorriada, nerbiada Ètimu srd.
frustài , vrb: afrustai, frustare Sinònimos e contràrios aciotai, aciotarai, aferritai, afrustatzare, irbrunchiare, passillai Ètimu itl. frustare.
frustàle , nm Definitzione
is úrtimas lórigas de s'ischina (tres o bàtoro) in sa carena umana, fuste o astale de sa coa, s'ossu comente acabbat s'ischina
Sinònimos e contràrios
astale,
codigone
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coccyx
Ingresu
coccyx
Ispagnolu
cóccix,
coxis
Italianu
còccige
Tedescu
Steißbein.
frustàna fostiànu
frustàngiu fostiànu
frustanínu , agt Definitzione nau de orrobba o de bestimentu, chi est de frustanu Ètimu srd.
frustàniu, frustànniu, frustànu, frustànzu fostiànu
frustàre frustài
frustàre 1 , vrb: afrustai* 1 Definitzione bestire male, no po sa poberesa ma po su trascuru, po moda, po fàere a erríere, fàere is cosas a improdhu, male, fintzes perdimentare; nàrrere male de s'àteru Sinònimos e contràrios aciapuciae, improdhai, inciapugliare, indrovigare / ispeldisciare, pèldere / aferritai 2. si cussos no aiant frustadu su tempus bantendhe sas bidhas issoro, aiant pótidu dare importàntzia a sos monumentos e como s'istória de sa nassione aiat àpidu pàginas in prus ◊ chircade de no frustare s'abba a bíere, chi ndh'amus paga!(B.Sini)
frustatzàda , nf Definitzione
su frustatzare
Sinònimos e contràrios
bria,
certu,
istratallada,
strúnciu 1
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
réprimande
Ingresu
reprimand
Ispagnolu
reproche
Italianu
rampógna
Tedescu
Vorwurf.
frustatzàre , vrb: afrustatzare Definitzione
agiummai coment'e pigare a cropos, in su sensu de giare trummentu a foedhos, brigandho a unu
Sinònimos e contràrios
isballai,
istrabatzare,
stravaciai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rudoyer,
réprimander
Ingresu
to ill-treat
Ispagnolu
echar una bronca
Italianu
strapazzare
Tedescu
strapazieren.
frustàza , nm Definitzione cosa metzana (prus che àteru bestiàmene) Sinònimos e contràrios iscartu.
frustéri , nm: fusteri Definitzione maistu chi trebballat sa linna, chi faet carradas Sinònimos e contràrios mastruàscia Frases fiant nàscias butegas po fusteris, ferreris e maistus de carrus ◊ bi at chentu frusteris addobbendhe a colpos de istrale ◊ cussu buscu lu at a distrúere calchi frusteri pro calvone Terminologia iscientìfica prf Ètimu ctl. fuster.
frusticàja , nf: brusticaja* Definitzione genia de erba chi punghet e ispirtit Sinònimos e contràrios boltíula, fusticale, ociada, ociau, oltija, picianti, pistidhore, pistígia, spitzuafua Terminologia iscientìfica rba.
frustichíngiu , nm Sinònimos e contràrios frischíngiu, papignu.