A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fruschinàda , nf Definitzione móida, fritida lestra, a cropu Sinònimos e contràrios fruschinamentu Ètimu srd.

fruschinadòre , agt Definitzione chi piscat a frúschina; chi leat a trampa, coment'e a frúschina Sinònimos e contràrios fruscineri / inganneri 2. tue faghes binu bonu, ma fruschinadore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu harponneur Ingresu harpooneer Ispagnolu fisgador Italianu fiocinatóre Tedescu Harpunierer.

fruschinaméntu , nm Definitzione su fruschinare, su istare frúschina frúschina, sèmpere a su move move Sinònimos e contràrios frúschinu, sciamiada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remuement Ingresu waving Ispagnolu contoneo Italianu dimenìo Tedescu Schlenkern.

fruschinàre , vrb: afruscinai, fruscinai, fruscinare, fruscinari Definitzione mòvere, foigare lestru lestru, passare a súrbiu, istare sèmpere faendho; fintzes piscare a frúschina, ifrichire a frúscina / èssere o istare frúschina frúschina = pistighinzosu, furighedhosu Sinònimos e contràrios boltulare, foigare, frusiai, iscabiare, ischirchinare, scemiai, scoetai / trapassai Frases si frúscinat coment'e un'anguidha ◊ un'àteru cuntipitzu li fit fruschinatu in conca ◊ canno mi apo intesu sa balla franca fruschinànnemi a costatzu mi ne so brutatu ◊ su bremi est fruscinendi in terra ◊ is tziringonis fruscinendi torrant sa badhi che una pingiada de terra farrosa ◊ frúscinat sa folla a dónnia corpu de bentu ◊ su cane frúschinat sa coa candho bidet su padronu 2. a chie no andhaiat a marrare, e lu bidiant semper andhendhe gira gira a fruscinare, li naraiant "preitzosu" ◊ portat su coru fruscinau de su dolori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se démener, frétiller Ingresu to fidget, to wriggle Ispagnolu agitarse Italianu dimenarsi, guizzare Tedescu zappeln.

fruschíngiu frischíngiu

fruschinósu , agt Definitzione nau de su tempus, chi passat lestru Sinònimos e contràrios frúschinu, fruscu Frases custas sunt galu dies fruschinosas e infustas Ètimu srd.

frúschinu , nm, agt: fruscinu, frúscinu Definitzione genia de movimentu lestru e fintzes sa moidedha chi faet; chi si movet lestru lestru, chi si movet a tropu / istare o èssere a f. = sempre in movimentu, in giru, a su moe moe Sinònimos e contràrios fruschinamentu, sciamiada / bruscu, fruscu 1, fúliu Frases in circa de mi dromí, ascurtu is frúscinus chi nascint e morint in sa noti ◊ apu inténdiu su frúscinu de sa mata comenti s'est móviu unu pilloni ◊ unu frúscinu de seda de is cabitzas chi is undas lébias movint ◊ su bentu mi ndi portat su frúscinu de una mata 2. arratza de piciochedhu frúscinu, custu: no abarrat mai firmu! ◊ segundhu chin chie che fit dada che fit essida frúschina! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frétillement, glissement Ingresu wriggle Ispagnolu esguince Italianu guizzo Tedescu Schnellen, Ruck.

fruschiólu , nm Definitzione chedha pitica de pegos Sinònimos e contràrios fiotu, grustiolu, tropedhu Ètimu srd.

fruschiónzu , nm Definitzione su fruschiare Sinònimos e contràrios fruschiadura Ètimu srd.

frúschita frúschida

frúschiu , nm: frúsciu (frú-sci-u) Definitzione genia de sonu pibidosu chi a bortas si faet fintzes po singiale, avisu, órdine o àteru deasi; ossu de pruna o de piricoco fatu a sonajolu po surbare faendho intrare s’ària a fortza: s'istampat s'ossu de traessu, in sa parte larga de parte a parte, e si ndhe bogat su chiu / min. fruschiedhu / genias de frúschiu: a pódhighes, a buca, de pedra moindhe; frúscios de prummones = zenia de sonu chi s'intendhet in prummones malàidos Sinònimos e contràrios frusciada, frusitu, frúsiu, ischéliu, muizu, súlbiu, sulitu, zúmiu Maneras de nàrrere csn: betare o pònnere frúschios = fruschiare pro cramare o pedire azudu; pònnere sos frúschios a unu, leare a frúschios = pònniri s'arréulu, leare a befe Frases su pastore est a frúscios pro furriare sa robba ◊ candho colas beta unu frúschiu! ◊ chie agatat s'àinu fetat unu frúsciu a duos pódhighes! ◊ e ca as intesu unu frúschiu ti assustras?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflement Ingresu whistle Ispagnolu silbido Italianu físchio Tedescu Pfiff.

frúschiu 1 , nm: frúsciu 1, fruscru, fruscu Definitzione genia de tupighedha pitica, totu birde, cun is cambos chi parent fògias, punciudas chi punghent: faet unu frutighedhu tundhu orrúbiu (mela ’e frúschiu o meledha úrpina)/ ruju che f. = ruju meru, ruju cotu Sinònimos e contràrios brúsciu 1, buscadinu, grúspinu 1, lauspinosu, melaevrúschinu, piscialetu, ruju 2, rúschiu, sorighina 1, spinadopis / cdh. pugniratzu Terminologia iscientìfica rbl, Ruscus aculeatus Ètimu ltn. *brusculum Tradutziones Frantzesu houx Ingresu butcher's broom Ispagnolu rusco, arrayán silvestre Italianu pungitòpo Tedescu Stachliger Mäusedorn.

frúschiu 2 fríschiu

frúscia , nf Sinònimos e contràrios frossella Frases che dhi at betau una mesu frúscia de arrescotu.

frusciàda , nf: (fru-sci-a-da) Definitzione su fruschiare, surbiada Sinònimos e contràrios frúschiu, frúschida Frases su bentu est minetosu cun frusciadas e sonos de terrore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de sifflet Ingresu whistling Ispagnolu silbido Italianu fischiata Tedescu Pfeifen.

frusciàre fruschiàre

frúscida frúschida

fruscidàre , vrb: fruscitare Definitzione istare a fruschiedhu Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, frusiai, frusitai, moidare, múere, muizare, sulietai, sulitai, surbiai, zumiai Frases apo intesu puzones fruscitendhe e mi so frimmu a los iscultare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siffler Ingresu to whistle Ispagnolu silbar Italianu fischiare, fischiettare Tedescu pfeifen.

frusciédhu , nm Definitzione min. de frúsciu; aina chi sonat coment'e a súrbiu Sinònimos e contràrios fruscitu, pipiajolu / frusciulinu Frases sonat su ballu cun d-unu frusciedhu de canna.

frúscina frúschina