A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fruscinài, fruscinàre, fruscinàri fruschinàre

fruscinédhu , agt, nm Definitzione nau de piciochedhu chi istat sèmpere a su move move, chi no istat mai firmu Sinònimos e contràrios bagliúgulu, piberudu / fangoteri, fragnóculu, mintirotu, sbrillau, tocaredhu Frases a pipia tui fias fruscinedha meda Tradutziones Frantzesu vif, animé, petit diable Ingresu lively (child) Ispagnolu vivaz, niño travieso Italianu vivace, frùgolo Tedescu lebhaft, Wildfang.

fruscinéri , nm, agt Definitzione piscadore a frúschina; nau po sa manera de fàere, chi o chie si movet meda, no tenet asséliu, no pàusat mai ca est sèmpere pistighingiosu Sinònimos e contràrios fruschinadore / dilliriadu, frenédigu, furighedhosu, schinitzosu Ètimu srd.

fruscinósu , agt Definitzione chi frúscinat, chi si movet a fruscinadura Frases est unu mari de ispigas fruscinosas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frétillant, ondoyant Ingresu wriggling, waving Ispagnolu deslizante Italianu guizzante, ondeggiante Tedescu schnellend.

frúscinu 1 , agt Definitzione nau de su cotone fatu a chirrione, ca est modhe coment’e lana.

fruscínu, frúscinu frúschinu

fruscitàre fruscidàre

fruscítu , nm Definitzione aina po sonare; su sonu chi faet (custu fintzes a buca) Sinònimos e contràrios fruschiajolu, pipioledhu, tziullete / fruschiedhu 2. isse faghiat unu fruscitu e sa fémina si aceraiat dae su balcone Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflet Ingresu whistle Ispagnolu pito Italianu fischiétto Tedescu Trillerpfeife.

frúsciu frúschiu

frúsciu 1 frúschiu 1

frúsciu 2 fríschiu

frúsciu 3 flúsciu

frúsciu 4 , nm: frussu, frussi Definitzione un'ispécia de giogu de cartas, fintzes is bàtoro cartas de su matessi númeru e diferente mertza Ètimu itl. flusso.

frusciulàre , vrb Sinònimos e contràrios fruschiare, sulietai Ètimu srd.

frusciulinàda , nf Sinònimos e contràrios frúschida Ètimu srd.

frusciulinàre , vrb Definitzione istare a fruschiedhu, surbiandho Sinònimos e contràrios frusitai, sulietai, sulitai Ètimu srd.

frusciulínu , nm Definitzione fruschiedhu, su istare frusciulinendhe, a súrbiu Sinònimos e contràrios frusciedhu Frases una die Pepitedhu passeit a frusciulinu in su tirighinu de Manu Pilosa… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflotement Ingresu continued whistling Ispagnolu silbido Italianu fischiettìo Tedescu Gepfeife.

frúscru, frúscu frúschiu 1

frúscu 1 , agt Definitzione chi si movet cun lestresa manna e fortza, chi faet impresse meda / a f. = forte, a corpu; morte frusca = de repente Sinònimos e contràrios bruscu*, càdriu, frúschinu, fuliosu, fúliu | ctr. immajonadu, lenu Frases candho muschinzas tue in su tirighinu timent totu s'incorrada frusca (G.A.Cossu)◊ sos bentos cun su motu fruscu pesant nue peuerosa ◊ falat sa matza frusca, corpendhe ◊ fit un'ómine fruscu in sas rispostas ◊ si ch'est andhadu gai fruscu chi no ndhe apo àpidu mancu s'infumentu ◊ su cantu de sa linna che li est essidu fruscu dae mannos ◊ ischidada frusca ant fatu oe! 2. intendheint sa giannita tanchèndhesi a fruscu Tradutziones Frantzesu rapide, énergique Ingresu quick Ispagnolu rápido Italianu svèlto, ràpido, vigoróso, enèrgico Tedescu schnell, rasch.

frusía , nf Definitzione linnighedha fine, orrughedhos de linna Sinònimos e contràrios chimuza, frascuza, ischimuza, mulixia, musciuliga, pampuzia Frases essit a cana in chitu, una funedha, in chirca de linna bregadina: siat rampos, chimuza, cotichina, frastamaza, frusia o cuscuzedha (L.Loi).