A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frúsia flúsia

frúsia 1 frúsa 1

frusiàda , nf Definitzione nue de bentu; genia de moida coment'e a súrbiu / f. de abba = iscutinada de abba, próida forte, corpu de abba Sinònimos e contràrios frusa 1, irfrusada / frusiolada, zumiadura Frases si at pesau coment'e una frusiada de bentu ◊ una frusiada de ventu mi nche at iscontzu sa mandra Ètimu srd.

frusiadòri , agt Definitzione chi frúsiat Sinònimos e contràrios frusiosu Ètimu srd.

frusiài , vrb: afrusiai, frusiare, frusinai, frusuai Definitzione sonare o fàere moida coment'e a súrbiu, sonu forte de cosa movendho, friendho, orrostindho Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, fruscidare, frusitai, infrusitai, moidare, mojire, múere, muizare, sulietai, sulitai, sulvare, surbiai, zumiai Frases at inténdiu un'arrisu frusiendidhi in is origas ◊ su guetu frúsiat comenti partit ◊ intendit su sànguini frusinendi in is memórias ◊ Assunta est abarrada un’ora manna batallendu: mi creis ca intendu ancora is origas frusuendu?!(M.L.Serpi)◊ is incuedhus de linna fertus a corpus de fusti frúsuant in s'àiri ◊ sa sartània de sa castàngia est in su fogu frusuendi Ètimu itl Tradutziones Frantzesu siffler Ingresu to buzz, to whistle Ispagnolu zumbar, silbar Italianu ronzare, sibilare Tedescu zischen.

frusiàlla , nf Sinònimos e contràrios frísida, frusiada, muinalla, zumialla, zúmiu Frases messendi s'intendit sa frusialla de sa fraci ◊ seu a frusiallas a conca, totu alluinara!◊ s'àtera dí intendemu custa frusialla… bandu a foras e fut una scussua de abis! Ètimu srd.

frusiàre frusiài

frusíli fosíle

frusinài frusiài

frusínzu , nm Definitzione su frúsiu chi faet sa fràmmula de su fogu Sinònimos e contràrios mughina, muizu Ètimu srd.

frusiolàda , nf Definitzione genia de moida, súrbiu de cosa chi si movet fúlia; fintzes cropu o pedra iscuta a frundha Sinònimos e contràrios frusiada, zumiadura, zúmiu Frases eus inténdiu sa frusiolada de sa perda iscuta a frunza 2. su bacarxu at iscorrau una baca cun d-una frusiolada de perda Ètimu srd.

frusiósu , agt Definitzione chi frúsiat, chi faet a súrbiu, nau mescamente de su bentu Sinònimos e contràrios frusiadori Frases che bentu frusiosu bandit! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflant Ingresu whistling Ispagnolu silbante, sibilante Italianu sibilante Tedescu zischend.

frusíre , vrb Definitzione fàere a frúsia, una genia de sonu coment'e de bentu chi movet sa fògia de is matas Sinònimos e contràrios frusiai* Tradutziones Frantzesu bruire Ingresu to rustle Ispagnolu susurrar, runrunear Italianu stormire Tedescu rauschen.

frusitài , vrb Definitzione istare a frusitu Sinònimos e contràrios afruschiare, fruscidare, frusiai, muizare, sulietai, sulitai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siffloter Ingresu to whistle Ispagnolu silbar Italianu fischiettare Tedescu vor sich hin pfeifen.

frusítu , nm Sinònimos e contràrios frúschiu, frúsiu, ischéliu, muizu, súlbiu, sulitu, tziullete, zúmiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflement Ingresu whistle Ispagnolu silbido Italianu fìschio Tedescu Pfiff.

frúsiu , nm Definitzione genia de sonu chi faet mescamente su bentu; genia de pitariolu po sonare Sinònimos e contràrios frúschiu, ifraschinzu, mughina, muizu, súlbiu, zúmiu / frusitu, ischéliu, sulitu, vuvusu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sifflement, bruissement Ingresu whistle, rustle Ispagnolu crujido Italianu fìschio, fruscìo Tedescu Pfiff, Rascheln.

frusórgiu , nm Definitzione bàculu, fuste, cun corria in punta, istrúmbulu Sinònimos e contràrios foete, puntógliu Terminologia iscientìfica ans.

frussàre , vrb Definitzione àere a meda, nau de dinare Frases lampu ca ndhe frussat de sodhu, cussu, est abberu! ◊ si no frussas dinari, segundhu su logu mancu intrare ti bi lassant! Tradutziones Frantzesu disposer de l'argent Ingresu to have plenty of money Ispagnolu tener dinero Italianu dispórre, avére danari Tedescu viel Geld haben.

frussèlla frossèlla

frússi frúsciu 4