A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frustícu flustígu

frustíga , nf Sinònimos e contràrios frusticaja, oltija, picianti, pistidhore Frases mi est totu punghendhe in ancas ca mi so sétidu subra de sa frustiga.

frustigài , vrb Definitzione coment'e cricare a fustigu, iscrucugiare Sinònimos e contràrios corrovai, fodichinare, frustigai, iforrogare, iscrucuzonare, scorrovonai Ètimu srd.

frustigàlla , nf: fustiga, fustigalla Definitzione fustigos, muntone de fustigos, nau fintzes in su sensu de linna fine po allumiare Sinònimos e contràrios busàmene, chimuza, chirchiza, fostiga, fustighina, pampodha Frases no agatas prus mancu fustigalla tzacadina po allui asuta de su craboni in sa forredha ◊ funt abbruxendi sa fustigalla pro limpiai sa terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brindilles Ingresu heap of dry wood Ispagnolu chasca, támara Italianu stipa Tedescu Reisig (haufen), Holzstoß.

frustigàre , vrb Definitzione iscúdere a frustigu, a pértia, cracare Sinònimos e contràrios aciotarai 2. est chentza amparu e frustigada.

frustighéri , agt Sinònimos e contràrios corroveri, farrogaju, fodichinadore, forrocheri, forrogadori Ètimu srd.

frustígu flustígu

frustinàca fortinàja

frustinadúra , nf Definitzione manera de mundhare, a f., male, a improdhu Ètimu srd.

frustinàga fortinàja

frustínu , nm Definitzione genia de girónia o aciota chi portant is cadheris po trubbare su cuadhu Sinònimos e contràrios crispiola, girónia.

frustiólu, frustólu , nm Definitzione chedha pitica (animales o gente puru) Sinònimos e contràrios fiotu, grustiolu, tropedhu, trumbiolu Ètimu srd.

frústiu, frústu , nm Definitzione unu tanti de gente, de animales, no medas; fintzes matzu / min. frostuledhu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedha, creze, fiotu, grústiu, retolu, rucru, tàgiu, truma, tropa Frases frustos de zente fuint semper falanne a sa marina ◊ si est agatadu solu in su cuile cun d-unu frustu de ladros ◊ sas pudhas sunt a frústios acucadas in s'umbra ◊ pariant carrelas de frústios de prudhedas suvadas Ètimu ltn. frustum.

frúsu, frúsua frúsa 1

frusuài frusiài

frusulía , nf Definitzione linnighedha fine sicada; cosighedha de pagu giudu Sinònimos e contràrios abbruncu, chercuzu, chimuza, frascuza, ischimuza, mulixia, pampuzia, pimpisa / allajolu, catzavusalla 2. si no possedis vena, su chi cantas est totu frusulia Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu rameaux secs, fanfreluche Ingresu dry twigs, trifle Ispagnolu chasca, baratija Italianu ramétti sécchi, cianfrusàglia Tedescu Reisig, Kram.

frúta , nf Definitzione frutu chi bogant is matas bonu a papare a friscu / min. frutedha, frutichedha / f. birdi, ferta, imbraxada, matziniedha = crua, mantzada, comintzendhe a còghere, guasta in mesu; f. americana = cixiredhu, su frutu chi faghet sa surgiaga Sinònimos e contràrios frútora, frutuàriu Frases pro m'istentare issas mi daiant de cudha fruta bella disizada ◊ custa fruta si est bermida ◊ su làndiri mi at abbicocau totu sa fruta Ètimu itl. frutta.

frutài , vrb: frutare, frutuai, frutuare Definitzione batire, bogare o giare frutu, nau de matas ma fintzes de àteras cosas chi cumènciant a giare una resa (es. animales) Sinònimos e contràrios produire Frases sa mata sentza de arréxinis non podit frutuai (A.Melis)◊ tenemu centu brebeis frutuendi 2. sos dinaris postos in banca frútuant pagu a chie bi los ponet Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fructifier, rapporter Ingresu to bear fruit Ispagnolu fructificar, producir Italianu fruttare, fruttificare Tedescu Früchte bringen, fruktifizieren, eintragen.

frutàle, frutàli , nm: frutuale Definitzione logu prantau a matas de frutuàriu Sinònimos e contràrios frageri, frutedu, frutorarju, gialdinu Frases s'abe giughet dae un'àrvure a s'àteru su pódhine faghindhe bene pro sos frutales Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu verger Ingresu orchard Ispagnolu huerto Italianu fruttéto Tedescu Obstgarten.

frutàre frutài