A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fusighítu 1 , nm, agt Definitzione min. de fusu; chi o chie est de carena fine Sinònimos e contràrios iltrízile, istincu Frases teniat unu fusighitu de linna ca li serbiat a fàghere sas restes, sas funes de zuncu 2. aimis un'anzonedhu fusighitu, allegru che crabolu Terminologia iscientìfica zcrn.

fusilàda , nf: fusilata, fuxilada Definitzione isparu fatu a fousile Sinònimos e contràrios archibbusada, busilada, foconada, scupetada Frases l'at iscutu una fusilada ◊ s'intendheit s'istràchidu forte de sa fusilada ◊ su ràndhine iscudiat a sos bidros e tzocaiat che fusiladas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de fusil Ingresu gunshot Ispagnolu fusilazo Italianu fucilata Tedescu Gewehrschuß.

fusilài, fusilàre , vrb Definitzione isparare e bochíere a fosile (prus che àteru coment'e cundenna de sa giustítzia) Sinònimos e contràrios bochire, busilare, isparai, scupetai Frases in sa gherra, cheriant fusilare sos sordados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fusiller Ingresu to shoot Ispagnolu fusilar Italianu fucilare Tedescu erschießen.

fusilasciòne , nf Definitzione su fusilare, bochíere a fosilada prus che àteru po cundenna Frases cudhos fint timendhe ca pro cosas gai bi fit sa fusilascione.

fusilàta fusilàda

fusíle fosíle

fusiléri , nm: fuxileri Definitzione sordau a fosile, isparadore a fosile (es. cudhos chi isparant in is festas) Frases sunt passaos sos fusileris de s'Àrdia Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu fusilier Ingresu rifleman Ispagnolu fusilero Italianu fucilière Tedescu Schütze, Fusilier.

fusíli, fusíliu fosíle

fusína , nf Definitzione genia de ispruma bianca chi sèberant e bogant unas cantu gràndhulas in buca, bona mescamente po agiuare a impastare e immartire su papare Sinònimos e contràrios sabia Frases no at mancu faedhatu: at solu abbubbulicatu sa fusina in buca e nche l'at sutzata a intro ◊ "Ih, sarvamentu!…", fachiant, ponènnesi lestras sa fusina in sa gula e fachènnesi su signale de sa ruche.

fusiniàdu , nm Definitzione its, calidade de binu? arvesiniadu? Frases li ant cumbidadu calchi tatzita de fusiniadu.

fusínu , agt Definitzione chi est a bisura de fusu (es. arraighina) Tradutziones Frantzesu fusiforme Ingresu fusiform Ispagnolu fusiforme, ahusado Italianu fusifórme Tedescu spindelförmig.

fusiòne, fusiòni , nf Definitzione su iscagiare, iscagiadura, iscallamentu; su betare totu a unu duas o prus de duas cosas Sinònimos e contràrios iscàgiu / unione.

fusivúsi , avb Definitzione istare f., a su f. = mòvere che unu fusu, istare sèmpere faendho, girotai Ètimu srd.

fusòne , nm Definitzione crebu giòvono Sinònimos e contràrios sulone 1 Terminologia iscientìfica anra.

fusòne 1 , nm Definitzione genia de druche chi si faet a carrasegare Sinònimos e contràrios bubusone*, cata, frisciola, típula Terminologia iscientìfica drc, mng.

fustàinu, fustàniu, fustànniu, fustànu fostiànu

fustàrbu , nm: fustealvu, fustialbu, fustialvu, fustiarbu, fustiarvu, pultialvu Definitzione genia de linna chi faet pruschetotu in is errios, a mata manna, dereta, a corgiola bianca: dhu narant pl. puru, fustesalvos (e fustiarbos); una calidade de fustialvu est su trémulu o tremulosu (Populus tremula)/ fustialvu niedhu = pubulia Sinònimos e contràrios abiubbiancu, àlbaru, cortiarvu, fusteàrbure, istiarvu, linnabru, piopa, sàbaru / cdh. vitialbu Frases s’umbra de su chercu, de sos fustiarbos, de sa chessa de monte est bona ◊ riu riu bi at fustiarbos artos Terminologia iscientìfica mtm, Populus alba Ètimu ltn. fustis albus Tradutziones Frantzesu peuplier Ingresu poplar Ispagnolu álamo blanco Italianu piòppo Tedescu Silberpappel.

fúste , nm: fusti Definitzione nae de linna, longhita e ispuligada, de totunu andhare, prus che àteru po iscúdere, ma fintzes po si agguantare camminandho (mescamente in logu malu, o fintzes coment'e bacedhu); genia de pértiga longa e fine / min. fustizolu Sinònimos e contràrios bàcalu, bacedhu, maciocu Maneras de nàrrere csn: fusti de sa coa = s'úrtimu tretu de s'ischina (in sos animales est própiu sa coa, mescamente su primu tretu); fusti de s'erba = cambu, truntzighedhu; fusti de colunna = sa colunna, foras su pè e su capitellu; irzarriada de fuste = iscuta, corpu dadu a fuste; torrare a domo in fustes birdes = in letu de sida, mortu de morte mala in campu; betare, iscutinare abba a fustes = pròere a meda, istraciai; èssere lanzu che fuste = marriu meda; istare o èssere a fustes ritzos cun ccn. = istare a su maza maza, gherrendhe, a briga Frases aguantat fintzas truncu de fusti, chi no si ponit a trabballai! ◊ nc'est andau che cani iscutu a fusti ◊ faiat andhae su fuste cun cropos furiosos a cantu essit 2. bonu prode ti facat, ma za as a torrare tue puru a domo tua in fustes birdes! Ètimu ltn. fuste(m) Tradutziones Frantzesu bâton Ingresu stick Ispagnolu bastón Italianu bastóne Tedescu Stock.

fusteàlvu fustàrbu

fusteàrbure , nm: fustiàrbore, fustiàrbule Sinònimos e contràrios abiubbiancu, àlbaru, cortiarvu, fustarbu, linnabru, sàbaru Frases sa serradura de su fustiàrbore essit bianca che su nibe Terminologia iscientìfica mtm Ètimu srd.