ferulòne , nm Definitzione su truncu, sa chima de sa feurra.
ferulòni , nm Definitzione feruledha de coloras, folla de Santu Nicolau, genia de feurra: su frore, biancu, assimbígiat a su frore de sa pistinaga areste, ma est a bombè (su de sa pistinaga est ladu e comente sicat si serrat a cara a pitzu) Sinònimos e contràrios ferulamàscrina, feurratzu, follaspartosa, tumbaruvémina Terminologia iscientìfica rba, Magydaris pastinacea.
féssu , agt Definitzione chi si lassat collonare Sinònimos e contràrios fabbiocu, innóchidu, listrone, scimpri, tontarrone Terminologia iscientìfica ntl.
fèsta fèlta
festàda , nf Definitzione su festare, segare s’orrobba de cosire po fàere bestimentu Sinònimos e contràrios festadura Ètimu srd.
festadòre , nm Definitzione
maistu de pannu, maistu chi faet bestimentos, chi sestat e cosit
Sinònimos e contràrios
mastrepannu,
sartu 1,
traperi
Frases
sa festadora at mediu, at fatu su festu in su papiru, l'at postu supra de sa robba e at secau
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
tailleur
Ingresu
taylor
Ispagnolu
sastre
Italianu
sarto
Tedescu
Schneider.
festadúra , nf Definitzione su festare, segare a misura s'orrobba de cosire po fàere bestimentu Sinònimos e contràrios festu, sestu Ètimu srd.
festài feltàre
festajólu , agt, nm Definitzione chi o chie andhat a festa o dhi praghent is festas Sinònimos e contràrios festaresu, festaritzu, festizadore, festizaju, festulanu Frases protegei totu is festajolus bennius po una gràtzia! ◊ sos festajolos aiant invitadu a isse a sonare ◊ tenent fama de festajolos ca sunt de una festa a s'àtera Terminologia iscientìfica ntl.
festàju , agt, nm Sinònimos e contràrios festajolu, festaresu Frases custa est sa piciocalla festaja de is bidhas 2. is tracas portànt is provistas po totu is festajus.
festaméntu , nm Definitzione su festare, nau fintzes po idea, pentzamentu, cosa chi si pentzat de fàere Sinònimos e contràrios dissinnu, pessada 2. custos festamentos, cun un'aconcada de presuntzione, no totu mi ndhe los irmenticabo Ètimu srd.
festàre , vrb Definitzione segare a misura s'orrobba de cosire po fàere is bestimentos, ma fintzes pentzare, cuncordare ccn. cosa in sa mente, in disegnu Sinònimos e contràrios cosie, sestai, tallai / disinnare Frases cosi bene ca una die t'imparo a festare! ◊ in sas sartorias festant e cosint tzanchetas de ómine ◊ at comporau sa robba de sas brusas, at festau e cusiu issa ◊ no si podet festare e cosire si no bi at tela! 2. at festau unu carru.
festàre 1 feltàre
festarésu , agt, nm Definitzione
chi o chie andhat a festa o dhi praghent is festas
Sinònimos e contràrios
festajolu,
festàrgiu,
festaritzu,
festizadore,
festizaju,
festulanu,
scialeri
Frases
sos festaresos fint abbojendhe chitulanos pro tucare totu umpare a sa chéjia foraidha ◊ sos últimos festaresos che sunt cabulendhe in sa pigada torrendhe a bidha
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
qui aime s'amuser,
fêtard
Ingresu
fun-loving
Ispagnolu
juerguista,
fiestero
Italianu
festaiòlo
Tedescu
festliebend.
festàrgiu , agt, nm: festarxu, festraxu Definitzione chi o chie andhat a is festas o est amantiosu de is festas Sinònimos e contràrios festaresu, festizadore, festulanu Frases is festraxus arrustenta sa petza in sa braxa de su fogaroni Ètimu srd.
festarítzu , agt, nm Sinònimos e contràrios festàrgiu, festaresu, festizadore, festizaju, festulanu Ètimu srd.
festàrxu festàrgiu
festàu , pps, agt Definitzione de festare; de festai Sinònimos e contràrios sestadu / afestau 2. mamas festadas in sa preda, marmuradas in eternu (A.Mura)◊ cussa est sa prus die festada.
festéri , agt, nm Definitzione chi o chie cuncordat festas, si interessat de fàere is festas.
festichèdha , nf Definitzione min. de festa.