A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fèrrere , vrb: ferri, fèrriri Definitzione su tocare calecuna cosa o a ccn. a cropu cun cosa chi si faet a iscudidura: prus che àteru si narat candho su cropu faet male, dolet, o faet dannu, lassat su singiale, ma s'impreat fintzes solu in su sensu de tocare e fintzes de iscúdere / pps. fertu Sinònimos e contràrios corpare, ingolli, ingrimi / tocai / atripai / ammachiae Maneras de nàrrere csn: fèrriri cun aciotus, fèrriri in plenu, fèrriri sa mira; fèrrere a ocru = pònniri ogu Frases no cherzo chi ti ferzas, gioghitendhe gai in modu isciàpidu ◊ fiat unu pillonedhu fertu a s'ala ◊ si est fertu seghendhe linna: azummai si fit istropiadu! ◊ che li at iscutu una nae a cambarinu ma no l'at fertu ◊ at isparadu a perdigones ma no ndhe at fertu mancunu, de puzone ◊ abí nci fiat ferta sa perda fiat nàscia un'ísula ◊ apo fertu su bratzu a su muru ◊ sa fortuna fait che tiru de managu: aundi ferit ferit! 2. su calore che ferit atesu ◊ acúrtziadi, ca no ti ndhe ferit de fogu! ◊ su tallu mériat po no dhi ferri soli pitziosu ◊ mabadita sa luxi chi dhi ferit! ◊ su bentu ferit is frutas ◊ lah chi no fèrgiat àcua a is follas candu àcuas sa matixedha! 3. custu macu pigat unu fusti e bandat a ferri su lori: dhi at donau una surra!… 4. amorados ndhe aias una chedha, ma fertos ti los ant a oju malu Ètimu ltn. ferire Tradutziones Frantzesu frapper, blesser Ingresu to hit, to injury Ispagnolu golpear, pegar, herir Italianu colpire, ferire Tedescu schlagen, verletzen.

fèrrere 1 , vrb: ferri, fèrriri 1 Definitzione lòmpere, arribbare, andhare a finire in calecunu logu / pps. fertu, fértidu Sinònimos e contràrios afèrrere, imbàtere, lòmpere Maneras de nàrrere csn: fèrreresi apare = pònnere de acordu, pònnere a fàghere cosa paris; fintzas a ube ferit ocru = atesu a cantu si arrennescit a biri, a cantu afiet ogru; fèrrere fogu a ccn. = lòmpere caentu de fogu, sentire su calore de su fogu Frases padentes de suberjos si perdiant fintzas a ube feriat ocru ◊ fertu ch'est in Planàrgia e giradu at s'Anglona ◊ che frundha fúrridu ch'est fértidu in sas chimas de Limbara ◊ fit abbaidendhe a cantu podiat fèrrere oxu ◊ in duas oras che so fertu inie ◊ andhat arrúmbula arrúmbula e feriveri ◊ gai atesu no ti ferit fogu: acurtziadindhe! 2. nois nos ferimus apare, duos o tres pastores, e ti torramus a fàchere sa gama Ètimu ltn. ferre.

ferréri farréri

fèrri fèrrere, fèrrere 1

ferriàda ferràda

ferríchina , nf Definitzione s'errighina Sinònimos e contràrios arréxini 2, erichina Terminologia iscientìfica crp.

ferrifógu ferivógu

ferríghine , nf Definitzione iscadra o medra de ferru, s'iscartu de su ferru iscagiau in sa forredha de su ferreri o in logu inue iscàgiant ferru Sinònimos e contràrios cagaverru, férrina Tradutziones Frantzesu scorie de fer Ingresu slag Ispagnolu metralla, cagafierro Italianu scòria di fèrro Tedescu Schmiedesinter.

ferrigònca ferigònca

férrina , nf Definitzione iscadra o medra de ferru, s'iscartu de su ferru iscagiau in sa forredha de su ferreri o in logu inue s’iscàgiat ferru Sinònimos e contràrios cagaverru, ferríghine Ètimu srd.

ferrínu, férrinu , agt Definitzione de ferru, forte che ferru, chi giughet o cuntenet ferru / erba ferrina o de ferru = Piptatherum miliaceum Sinònimos e contràrios ferrinzu Frases sa preda ferrina bogat coment'e ruinzu chi ndhe faghet rúere fintzas s'intúnigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ferrifère, semblable au fer Ingresu ferriferous, iron-like Ispagnolu ferroso, de hierro Italianu ferrìfero, ferroso, ferrigno Tedescu eisern.

ferrínzu , agt Definitzione chi est forte che ferru Sinònimos e contràrios ferrinu 2. mancari siat betzu est ancora ferrinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de fer Ingresu hard Ispagnolu férreo, de hierro Italianu fèrreo Tedescu eisern.

ferriólu , agt Definitzione chi andhat irbelirbeli, de unu logu a s'àteru, chentza importu Sinònimos e contràrios bacamundhu, corruntoneri, garroneri, rundhajolu.

fèrriri fèrrere, fèrrere 1

ferrirmàrtu , nm: ferrusmaltu, ferrusmartu Definitzione ferru ismaltau po istrégiu, làuna ammuntada cun d-unu pígiu de materiale chídrinu po no dha lassare ossidare o po èssere prus sana e fàcile a samunare Sinònimos e contràrios ferrumartau Frases a minore apo connotu sos piatos de ferrirmartu ◊ apu agiumbuau su pratu de ferrusmaltu e po cussu est iscroxau.

ferrisciàle , nm Definitzione genia de passante, de ferru, po agguantare serrada un'apertura Sinònimos e contràrios alcione, barcioni, facioni, runtzone / cdh. farriali Frases cussu faghet cúrrere dogni ferrisciale e dogni porta serrat e abberit! Terminologia iscientìfica ans.

ferritàre , vrb Definitzione pònnere su filuverru in su bruncu de su procu po no forrogare Sinònimos e contràrios afiliverrare, inferritare Ètimu srd.

ferrítu , nm Definitzione orrugu de ferru piticu, fine; agu de mígia, genia de aina, de ferru o àteru metallu, longhitu e fine, a punta, po fàere tessíngiu a manu (ferritu de fai mígias) Sinònimos e contràrios busa, busoni Maneras de nàrrere csn: fàghere in ferritos = triballare, tèssere sa lana a ferritos (pro fàghere peuncos, gorfos e gai); macarrones de ferritu = fatos a busa, longhitos, fines e istampaos a zisa de canna 3. titia chi tenzo fritu, no lu poto baliare… macarrones de ferritu ndhe cherio manigare! Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aiguille à tricoter Ingresu tip, spindle Ispagnolu aguja de media Italianu ferrétto Tedescu kleines Eisen, Stricknadel, Häkelnadel.

ferrítu 1 , nm Definitzione lorighita o lobu de filuverru chi si ponet in su bruncu a su mannale po no forrogare Sinònimos e contràrios cdh. farritu.

ferrítu 2 , nm Definitzione f. de iscógliu, genia de animaledhu de mare, croxiu, a tubbitu de matéria carcària Sinònimos e contràrios serritu Terminologia iscientìfica crp, hydroides uncinata, serpula vermicularis, protula tubularia, spirorbis pagenstecheri.