A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ferrítus , nm pl: scerritus Sinònimos e contràrios ferros, fóltighe.

ferrónzu , nm Sinònimos e contràrios ferramentu Ètimu srd.

fèrros , nm pl: ferrus Definitzione serros, aina a duas perras intradas apare in s'assaedhu (puntu de arrimu), cun atzas segantes in mesu, a punta a una bandha (a s'àtera, puntu de fortza, est fata o de intrare is pódhighes o de aferrare a manu prena), prus che àteru po segare orrobba (f. de pannu), paperi e cosighedhas fines, ma segundhu sa genia fintzes àteru (làuna, linna, lana: f. de latoneri, de pudare, de túndhere); genia de trobea o acàpiu chi ponent in burtzos a un'arrestau / partes de is ferros o fóltighe: àscia (assaedhu o cabíciu, ferrighedhu tundhu e curtzu chi mantenet impare is duas partes a manera de dhas apèrrere e serrare e de fàere fortza segandho), carcàngius (genia de lórigas ue intrant is pódhighes); genia de ferros: de pudai, de tundi (ferrus a lama larga meda, mannus, po ndi segai sa lana de is brebeis), de liauneri, de maistu de pannu, de brodai, de arritzai; acutzai, isgurdai is ferrus; ferrus de prenciai (a fundu ciatu o a coduledha) = prància / pònnere sos ferros a ccn. = arrestare a unu Sinònimos e contràrios ferritus, fóltighe, scerrus / castagnetas, griglione, musa 1 Frases sos ferros bostros giughent lamas malas e deo no mi chelzo tusu goi ◊ seu che lana in mesu de ferrus: de una parti cussa fémmina chi mi stari iscandulendi, de s'àtera fusteti chi mi at certau 2. sos carabbineris li ant postu sos ferros ◊ su lunis a mangianu, cun is ferrus in is brutzus coment'e malefatoris, is valorosus de ariseru ndi essiant de caserma po andai "al carcere mandamentale" Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu ciseaux, menottes Ingresu scissors, shear, handcuffs Ispagnolu cizalla, tijeras, esposas Italianu fòrbici, cesóie, manétte Tedescu Schere, Gartenschere, Handschellen (Pl.).

ferrovía , nf, nm: ferruvia Definitzione bia o caminu de ferru fatu a binàrios po dhue passare is trenos Sinònimos e contràrios línia Frases intro de su ferruvia m'imbanchidho una banca…◊ s'istrada ingunis passat acanta a is binàrius de sa ferrovia ◊ fiat grae su trabballu de pistare giarra po sa ferrovia e po is orrugas! Tradutziones Frantzesu chemin de fer Ingresu railway Ispagnolu ferrocarril (m) Italianu ferrovìa Tedescu Eisenbahn.

ferroviàriu , agt Definitzione de ferrovias, chi pertocat a is ferrovias.

ferroviéri , nm Definitzione chie trebballat in is ferrovias Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu cheminot Ingresu railwayman Ispagnolu ferroviario Italianu ferrovière Tedescu Eisenbahner.

férru , nm Definitzione metallu lúghidu in colore de chinisu, elementu chímicu de símbulu Fe, númeru atómicu 26, pesu atómicu 55,85, chi in natura si agatat prus che àteru a minerale: s'óssidu est s’orruina; bículu, orrugu de ferru; sa sonàgia chi si ponet a su bestiàmene e fintzes su sonu chi faet; su f. de prentzare, genia de aina de imbudhidare po dhu passare in s’orrobba a dh'istirare; su cartzíngiu de unos cantu animales impreaos a trebballare; in cobertantza, is dentes; aina de ferru po fàere ccn. trebballu (a/c. coment'e mtl. no tenet pl.)/ calidades de f.: ferru tzacadinu, chídrinu o crú, ferru pastosu o corriatzu; trebballu chi si faet a su ferru: cardai o ingrujare, mazare o arropai (po dhu alladiare), saldai o assardare; ainas: su pei de f. = genia de pei ue su sabbateri intrat s'iscarpa a puncitare su fundhu; ferru de frisai = pro allorigare is pilos; ferru de mina = genia de puntedhu fine e parívile, a un'ala a punta cun s’atza che un’iscrapedhu po fàere bucos in s’orroca a pònnere mina / erba de f. = duas crezes de erba: Piptatherum miliaceum e Atriplex prostrata Sinònimos e contràrios farramenta, prància, sonàgia Maneras de nàrrere csn: a f. de cadhu = atrotiau acoment'e su ferru chi si ponit a is peis de su cuadhu; f. giogau = ferru triballadu; bochire a f. fritu = bociri cun ccn. aina chi pungit e segat (arrasoja, istillu); fai a f. fenugu = a sa biscaina, acomenti essit essit, arrogai, distrui totu; bortàresi a su f. ruju = no tènniri arrispetu po nudha e po nisciunus; èssere o istare a f. tuponadu (nadu de ccn.)= abarrai citiu Frases su fatu est prus forti de su ferru ◊ est forte, tostu che ferru ◊ a fàghere custa cosa bi cheret carchi ferru ◊ li est faladu su ferru in su sàmbene: pro cussu s'intendhiat débbile débbile! 2. sas anzones mias fint un'apentu: lis deghiat prata e no ferru! ◊ torra a su sartu, ca intendis sa música de su ferru chi portat su bestiàmini ◊ allargu s'intendhiat su ferru de unu tazu 3. mastru Antó, si bi at ferros prontos bato s'ebba a la ferrare! 4. sos ladros a sos tempos si boltaiant a su ferru ruju, che furaiant totu 5. su carvonaju s'aviat a su buscu cun sos ferros in manu Sambenados e Provèrbios smb: Ferru Terminologia iscientìfica mtl, chm Ètimu ltn. ferrum Tradutziones Frantzesu fer Ingresu iron Ispagnolu hierro Italianu fèrro Tedescu Eisen.

ferruàciu, ferruàtzu , agt Definitzione nau de ccn., chi est briosu, sanu e forte mancari béciu Sinònimos e contràrios feurratzu | ctr. malandhadu Frases est fémina ferruàcia, mancai bècia! Ètimu srd.

ferrúciu , agt, nm Definitzione nau de unu, chi o chie no est tanti grussu ma est corriatzu, forte; ferrighedhu, butone de incracare Ètimu srd.

ferrúdu , nm Definitzione genia de frucone de ferru a una, a duas o a tres puntas, fintzes asta longa de iscúdere atesu a balentia, a giogu Sinònimos e contràrios barrudu 1*.

ferrúga farrúga

ferrúju , nm Sinònimos e contràrios bidhuri*, búdharu, budhúrigu, gudhútulu, pisciaforru, pudimanu Terminologia iscientìfica rba.

ferrumartàu , nm Definitzione ferru irmartadu, istrégiu de làuna ammontada cun pígiu de cosa chídrina Sinònimos e contràrios ferrirmartu Frases at caentau su pràngiu chi mammai dh’iat postu in d-unu istúgiu de ferrumartau ◊ at postu unu pratu cofudu de ferrumartau.

ferrúnzu , agt Definitzione forte che ferru Sinònimos e contràrios ferrinu, ferrinzu.

fèrrus fèrros

ferrusmàltu, ferrusmàrtu ferrirmàrtu

ferrútzos , nm pl Definitzione genia de trepidedha po braxeri Ètimu srd.

ferruvérru , avb Definitzione nau de una manera de fàere, forte che ferru, segura, chi no faet a isperare su contràriu Frases custa est una nega ferruverru Tradutziones Frantzesu catégorique Ingresu categorical Ispagnolu categórico Italianu categòrico Tedescu kategorisch.

ferruvía ferrovía

fèrta , nf Definitzione genia de segada fata cun calecuna cosa a pistadura, a iscudidura, su singiale chi abbarrat; in cobertantza, fintzes dannu, dispraxere mannu chi no s’imméntigat / min. fertichedha Sinònimos e contràrios checa, feria Frases at postu azicu de abba pro li labare e disinfetare sa ferta ◊ mi ferit a s’àtera tita e mi giàt una ferta a brente! 2. galu abbarrant sos sinzos: in sa terra surcos, in su coro fertas (R.Porcu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blessure Ingresu hurt Ispagnolu herida Italianu ferita Tedescu Wunde.