A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fertadéru , agt Definitzione chi ferit, chi punghet, chi trapassat Sinònimos e contràrios punghinosu Tradutziones Frantzesu piquant Ingresu prickly Ispagnolu punzante Italianu pungènte, trafittivo Tedescu stechend.

fertichèdha , nf Definitzione min. de ferta.

fertidàdi , nf Definitzione su èssere fertos o tocaos a machine / nàrrere fertidadis = nàrrere machines, tontesas Sinònimos e contràrios fertine, locura, macheine / tontidadi Ètimu srd.

fértile, fértili , agt Definitzione nau de unu terrenu, chi sa cosa dhue faet, chi bundhat meda; nau de fémina, chi impríngiat Sinònimos e contràrios saliosu | ctr. lonàdigu.

fertilidàde, fertilidàdi , nf Definitzione su èssere fértile.

fertíne , nm Definitzione su èssere fertos a machine, pretocaos Sinònimos e contràrios fertidadi, locura, macheine Ètimu srd.

fértu féltu

fertuítu , agt: firtuitu Definitzione nau de ccn., chi istat in giru chentza fàere nudha, bagamundhadho, bistu coment'e persona pagu aggradéssia e in logu ue no depet Sinònimos e contràrios bacamundhu, corruntoneri, peldulàriu Frases sa mama est a murrunzu contra a sas fizas fertuitas, bae e crica a it’ora ant a recuire! (C.Frau)◊ est tota die fertuitu peri sa festa ◊ crachi firtuitu curret in crica de si salvare sa pedhutza.

fertulavértula , avb Definitzione ferindho, atzapulandho candho a unu logu candho a s'àteru, a s'atumba atumba Sinònimos e contràrios atapatapa, feriveri, periberi, veliveli.

fertúmene , nm Definitzione cosa o fata de gente ferta, pretocada, pagu giusta de conca Sinònimos e contràrios balossada, balossímini, tonteria | ctr. abbistesa Ètimu srd.

fèrtza , nf Sinònimos e contràrios aciotu, gigota, làtigu, molleta, passillu, tziraónia Ètimu itl. ferza.

fèrtza 1 fèrce

fertzíre , vrb Definitzione atripare, iscúdere a fertza Sinònimos e contràrios afuetai, irfoetare, prammetai, trillai Frases fertzi su cadhu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouetter Ingresu to lash Ispagnolu azotar Italianu sferzare Tedescu peitschen.

férula félura

ferulagasàri , nf Definitzione feruledha de àinu, de casu, una calidade de feurra Sinònimos e contràrios ciciriopis, feruledhagàsina, feurrabburda, feurredha, fraudha Frases at atzapatu un'istérrita de feruledha casari e una mola de tuntunnu fríghidu Terminologia iscientìfica rba, Thapsia garganica Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu thapsia Ingresu thapsia Ispagnolu tapsia Italianu tàpsia Tedescu eine Steckenkrautsorte.

ferulamàscrina , nf Definitzione folla de Santu Nicolau, genia de feurra: su frore, biancu, assimbígiat a su frore de sa pistinaga areste, ma est a bombè (su de sa pistinaga est ladu e comente sicat si serrat a cara a pitzu) Sinònimos e contràrios feruloni, feurratzu, follaspartosa, tumbaruvémina Terminologia iscientìfica rba, Magydaris pastinacea Ètimu srd.

ferulàrju, ferulàrzu , nm: feurràrgiu, feurraxu Definitzione logu de feurra meda Ètimu srd.

ferulàtu , agt: fiurratzu Definitzione chi est in colore de su truncu de sa feurra (orrubiasta candho est sicada) Sinònimos e contràrios múgiu Frases su macioni fiurratzu bendint a noi arrialis… Terminologia iscientìfica clr Ètimu ltn. ferulaceus Tradutziones Frantzesu gris foncé Ingresu dark grey Ispagnolu gris marengo Italianu grìgio scuro Tedescu dunkelgrau.

ferulèdha faurrèdha

feruledhagàsina , nf Definitzione feruledha de àinu, de casu, una calidade de feurra Sinònimos e contràrios ciciriopis, ferulagasari, feurrabburda, feurredha, fraudha Terminologia iscientìfica rba, Thapsia garganica Ètimu srd.