A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fétu fédu

fetulíu fedulíu

feturósu , agt Definitzione chi est contivigiau, fatu bene, cun incuru Frases càstia chi podis ligi e curregi sa cummédia, aici dha potzu donai a is piciochedhus unu paghedhu prus feturosa (L.Serpi).

fétzi féti

féu , agt Definitzione chi no faet praxere a dhu castiare, chi no praghet de bisura, a sa vista; segundhu de ite si narat (es. cumportamentu, unu fàere), malu, pagu bonu, chi no deghet / min. feonzu, feotu Sinònimos e contràrios légiu / malu | ctr. bellu, elmosu / bonu, dechile Frases est feu che orcu in gianna, che rana iscacada ◊ est fea che su fritu e su fàmine ◊ est feu e lanzu che sa molte 2. est feu a chircare tzertas chistiones in su mortu ◊ cosa fea, lampu, a istare chentza su netzessàriu! ◊ si cantat unu póveru li est feu, si cantat unu ricu li est onore! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu laid Ingresu ugly Ispagnolu feo Italianu brutto Tedescu häßlich.

feudàle , agt Definitzione chi est de o pertocat is féudos, is feudatàrios, su feudalésimu.

feudalésimu , nm Definitzione genia de sistema políticu e económicu de unu tempus chi teniat a fundhamentu coment'e unu cuntratu tra su rei, chi giaiat su féudu, e is feudatàrios chi dhu possediant e dh'amministraiant giurandho de serbire su rei.

feudatàriu , nm Definitzione chie teniat féudu, féudos Sinònimos e contràrios barone.

féudu , nm Definitzione parte de unu regnu giada a is feudatàrios chi dha possediant e dh'amministraiant Frases sa Sardinna sos Aragonesos l'ant dividida in prus de chentu féudos, candho si ndhe sunt aposentados e fatos meres.

feúlla , nf: freudha Sinònimos e contràrios faurra, férula* Frases sant'Antoni si est postu in camminu cun su porcedhu e unu bàculi de feulla.

feúra , nf Definitzione su èssere lègios, su èssere légiu de unu, de una cosa, su no èssere bellu de bíere, su no pràghere a sa vista Sinònimos e contràrios feidúdine, legesa, legiori | ctr. bellesa Frases pòvera conca: gríglios e luguras si sunt giambados in mughedhu sutzu, morte pedrale e órridas feuras (P.Casu)◊ disvèlandhe sa feura pro avitare rios de piantu! ◊ bellesa e feura sunt duas cosas diferentes meda! Ètimu spn. feura Tradutziones Frantzesu laideur Ingresu uglyness Ispagnolu fealdad Italianu bruttézza Tedescu Häßlichkeit.

feúrra, féurra faúrra

feurrabbúrda , nf Definitzione feruledha de àinu, de casu, una calidade de feurra Sinònimos e contràrios ciciriopis, ferulagasari, feruledhagàsina, feurredha, fraudha Terminologia iscientìfica rba, Thapsia garganica Ètimu srd.

feurràciu , agt: feurratzu 1 Definitzione nau de ccn., chi est briosu, sanu e forte mancari béciu, o de ebrúgiu, de erba, chi est bella, créscia meda; nau de cosa de papare chi faet coment'e prupa grussa, chi est tuvuda, passada, asciuta che linna de feurra Sinònimos e contràrios arrudu, ferruatzu, losanu | ctr. allacanadu, malandhadu Frases est unu becitedhu feurratzu, forti che ollastu ◊ est feurràcia cust'arruca, própriu bella! Tradutziones Frantzesu guilleret Ingresu lively Ispagnolu avispado, ágil Italianu arzillo Tedescu rüstig.

feurràrgiu ferulàrju

feurràtzu , nm: forratzu 2 Definitzione feruledha de coloras, folla de Santu Nicolau, genia de feurra: su frore, biancu, assimbígiat a su frore de sa pistinaga areste, ma est a bombè; antunnu o cugumedhu de férula, codrolinu bonu chi faet in sa feurra: si narat fintzes de totu su codrolinu Sinònimos e contràrios ferulamàscrina, feruloni, follaspartosa, tumbaruvémina / antunna, corrobinu Frases est totu isprapedhau parit unu feurratzu! 2. in tempus de feurratzos ndhe agataio e dhos bendhio pro pagos sodhos ◊ in su tempus no dhi ammancat cordolinu forratzu e túvara de mudregu Terminologia iscientìfica rba, atn, Magydaris pastinacea / Pleurotus eryngii var. ferulae Ètimu srd.

feurràtzu 1 feurràciu

feurràxu ferulàrju

feurrèdha , nf: fiurredha Definitzione feruledha de àinu, de casu, una calidade de feurra; su matessi númene dhu narant fintzes a su lauguadhinu o cicuta feurredha Sinònimos e contràrios ciciriopis, ferulagasari, feruledhagàsina, feurrabburda, fraudha / bidhuri Terminologia iscientìfica rba, Thapsia garganica Tradutziones Frantzesu thapsia Ingresu thapsia Ispagnolu tapsia Italianu tàpsia Tedescu eine Steckenkrautsorte.

fèxa fèche