fiagadòre, fiagadòri , agt, nm: fracadore, fragadori Definitzione chi o chie est sèmpere fraga fraga, pigandho arrancu; fintzes chi dhi essit fragu (es. melone o àteru deasi) Sinònimos e contràrios fiaghinu, fracheri, nuscadore / fiagosu Ètimu srd.
fiagadúra , nf Definitzione su fragare Sinònimos e contràrios fiagamentu Ètimu srd.
fiagaméntu , nm Definitzione
su fragare
Sinònimos e contràrios
fiagadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
action de flairer
Ingresu
smelling
Ispagnolu
olfateo
Italianu
odoraménto
Tedescu
Riechen.
fiagàre , vrb: fracare,
fragai,
fragare Definitzione
pigare fragu, is fragos, arrancu; in cobertantza, cricare ccn. cosa; bogare o lassare andhare fragu
Sinònimos e contràrios
acarigai,
annajare,
annàsere,
arrancai 1,
arrastai,
fraghigiai,
nuscai
Maneras de nàrrere
csn:
andai fraga fraga = furitendu, arrotza arrotza, chirchendhe a s'airada, che cane in catza (ma nau de is piciocos chi currint aundi dhui at piciocas); cosa chi fragat = una chistione pro un'àtera, zenia de iscusa, de iscóbiu; fragai che pubusa = èssere púdidu a tzutzu
Frases
su cane giraiat fiaghendhe su rastu e s'aera ◊ fiat fraghendi in dogna logu a càrigas obertas che cani de cassa ◊ mi ant dadu unu fiore pro mi lu fiagare
2.
sannoris a crobbata e a cicia arrólliant de contonada in contonada, cichendu, fraghendu…
3.
mi praxint custas arrosas ca frangant ◊ custa cosa fragat de casu ◊ est aici brutu chi fragat de aillargu
4.
custa est cosa chi fragat, gopai: no est po sa saludi ma po fai càncua farrassa manna chi funt circhendu!
Ètimu
ltn.
fragrare
Tradutziones
Frantzesu
flairer
Ingresu
to smell,
to exhale
Ispagnolu
oler,
olfatear,
oler
Italianu
fiutare,
odorare,
emanare odóre
Tedescu
riechen.
fiaghínu , nm, agt Definitzione
su pigare dónnia arranchighedhu; chi o chie est sèmpere fraga fraga e pigat dónnia arrancu, o fintzes unu chi cricat féminas
Sinònimos e contràrios
fiagadore,
fiagosu
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
curieux,
coureur (de filles,
de jupons)
Ingresu
hyperosmia,
curious,
ladies'man
Ispagnolu
hiperosmia,
curioso,
mujeriego
Italianu
iperosmìa,
curióso,
donnaiòlo
Tedescu
Hyperosmie,
Neugierige,
neugierig,
Schürzenjäger,
weibertoll.
fiagòre , nm Definitzione fragu malu, púdidu Sinònimos e contràrios pudescioi Ètimu srd.
fiàla , nf Definitzione genia de istugighedhu o ampudhitedha de imbidru, serrau deunudotu, cun meighina o àteru aintru.
fiàma , nf: fiamma,
frama,
framma Definitzione
fogu tenendho, fràmula; bandheredha longa e istrinta chi si ponet in pitzu de is àrbures de su naviu; sa parte segante de una lepa / èssere totu fogu e frama (nadu de unu fàghere, de abbitúdine) = no bastai ni birdi e ni sicau, isperditziai sa cosa, imperaidha chentza de régula
Sinònimos e contràrios
fiaca 1,
fiara,
fràmbula,
gliama,
pampa
Frases
bi fit sa framma de una candhela ◊ forsis, a sa calura chi tenias, brujendhe in sas fiamas ti creias ◊ sa chimuzia sica, si l’atzendhes, petzi faghet frama, una tenta, e no abbarrat nudha
3.
candho sa fiama est bene tirada, si tribàgliat chin sa lima pro l'ilgrussare e li dare una fromma galana
Sambenados e Provèrbios
smb:
Fiammas
Ètimu
ltn.
flamma
Tradutziones
Frantzesu
flamme
Ingresu
flame
Ispagnolu
llama
Italianu
fiamma
Tedescu
Flamme,
Wimpel.
fiamàche , agt Definitzione nau de su fogu, chi est a fràmula, faendho fràmula, inchesu Frases su sole a s'arvéschia est ruju che unu focu fiamache (I.Camarda).
fiamarída , nf: fiammarida,
framarida,
frammarida Definitzione
fogu tenendho a meda chi faet unu sonu a tzacurradas mescamente candho abbruxat matedu friscu, cun fràmula arta meda; in calecunu logu frammarida dhu narant a su panarighe
Sinònimos e contràrios
cadharida,
fracarida,
pampada
/
panarighe
Frases
framaridas de fogu mi essint dae pes! ◊ sas framaridas si ndhe intendhiant a bidha, de cantu fit andhendhe su fogu in logu de malesa ◊ bidiaimus sas framaridas a dedie dae tesu: conta tue ca ndhe fit brusiendhe de bene de cosa, cussu fogu!…
Ètimu
ctl.
flamarida
Tradutziones
Frantzesu
flambée,
jet de flammes
Ingresu
burst of flame
Ispagnolu
llamarada
Italianu
fiammata,
vampata
Tedescu
Aufflammen.
fiàmbre , avb Definitzione a f. = fritu / petza arrustia papada a fiambre = manigada frita Ètimu spn. fiambre.
fiàmma fiàma
fiammarída fiamarída
fiamòre , nm: framori Definitzione
sentidu delicau e forte de istima; genia de arrancu o de abbentada de fragu chi essit a calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
amore,
ardúriu
/
fiadu 1
Maneras de nàrrere
csn:
èssere in fiamores = èssere indiosau; bènnere in fiamore = bènnere in more, nadu de animales
Frases
sos fiamores de sa pitzinnia
2.
su fiore isparghet su fiamore sou totu a inghíriu ◊ at próidu e dae sa terra paret chi pighet un'agru fiamore, fiagu de tempus chi andhat sempre ◊ cun fiamore a boghe manna isclamo: Segnore, ti pedo amore pro custu mundhu! (G.Porcheddu)
3.
sas sues pro bènnere in fiamore no istant abbaidendhe sas istajones
4.
dh'apu nau, dèu, ca cussa portat calincunu framori mau, su s'intendi mali!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
amour
Ingresu
falling in love
Ispagnolu
enamoramiento
Italianu
innamoraménto
Tedescu
Sichverlieben.
fiancàda , nf Definitzione is costaos de totu una bandha de calecuna cosa Sinònimos e contràrios costazera.
fiancàglia , nf Definitzione sa petza de is fiancos de is animales pangaos Sinònimos e contràrios coltazu, fianchéglia, fiancale / ttrs. fiancàgliura Ètimu srd.
fiancài , vrb Definitzione afortigare is fiancos de arcos e bòvidas.
fiancàle , nm Definitzione su costàgiu, su fiancu de s'animale bochitu po petza Sinònimos e contràrios coltazu, fiancàglia, fianchile Frases sa peta bona est sa de su fiancale Terminologia iscientìfica crn.
fiancàrbu , agt Definitzione si narat de cuadhu o de boe chi portat mància de colore biancu in su fiancu Ètimu srd.
fianchéglia, fianchíglia , nf Sinònimos e contràrios fiancàglia, fiancale, fianchile Ètimu srd.