A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ferionài , vrb: avelionai Definitzione èssere a dellírios Sinònimos e contràrios fadhotai, ilbarionare, istantariare Ètimu srd.

feriòni , nm: avarioni, barione, varione* Definitzione cosa chi unu narat chentza mancu ischire ite est naendho, coment'e candho foedhat dormiu, cun sa callentura o àteru deasi Sinònimos e contràrios ischíssiu Frases ses a ferionis o iscibudhendidí?!

feríre , vrb Definitzione tocare, fàere male ma no iscudendho cun calecuna aina: si narat, difatis, de is mortos chi tocant is bios… Sinònimos e contràrios colpare, fèrrere Frases no bos poto ferire ca sezis preghendhe a Nostra Segnora.

feritója , nf Definitzione genia de apertura istrinta in is muros, mescamente in òperas de difesa Sinònimos e contràrios archibbusera, colombera.

ferítza , nf: Definitzione genia de sentidu chi si provat tenendho piedade, lastimandho a unu / feritza mia! = coro ’e mamma!, coro meu!; ite feritza! = ita làstima!, ita dannu! Sinònimos e contràrios apiadamentu, dolentia, dolu, làstima, piaidade Frases cal'est sa bella chi girat armada e chena feritza conchistendhe a cantos mirat? ◊ si cheres chi eo ti crea chi tenes de me feritza, beta a terra arcu e fritza e cussa bendha ti lea! (M.Madao)◊ isse si tucat e leat su bolu, dae s'aera s'imbolat che raju chena tènnere feritza e ne timore ◊ mi feris chena feritza e ne dolu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu compassion Ingresu simpathy Ispagnolu compasión Italianu compassióne Tedescu Mitleid.

feritzédhu! , agt Definitzione min. de feritzu, foedhu chi narant lastimandho a ccn.: sceradedhu!, siscuredhu!, mischinu! Sinònimos e contràrios scedau! siscuru!

feritzósu , agt Definitzione chi tenet o sentit feritza Sinònimos e contràrios afrescionosu, cumpassivu, lastimosu, piadosu, piaidadosu Frases est ora, devo andhare, gighèndhemi… solu su feritzosu adiu de amigos (C.Demartis) Sambenados e Provèrbios prb: a méigu feritzosu piae púdida Ètimu ttrs. Tradutziones Frantzesu compatissant Ingresu pitiful Ispagnolu compasivo Italianu compassionévole Tedescu mitleidig.

ferítzu! , iscl Sinònimos e contràrios biau!, siscuru!, iscedau! Ètimu ttrs. feritzi.

feríu ferídu

ferivéri , avb Definitzione ferendho, atzapulandho candho a unu logu candho a s'àteru, a s'atumba atumba de unu logu a s'àteru Sinònimos e contràrios atapatapa, fertulavértula, periberi, stumbistumbi, veliveli Frases feriveri che ànimas in pena Bachisedhu e Pepinu ant emigradu ◊ sos camionistas andhant feriveri, de unu logu a s'àteru ◊ est imbriagu e bandat feriveri de unu muru a s'àteru ◊ anchi bandit atzàpula atzàpula e feriveri! ◊ su bentu feriveri dhos poltet! Ètimu srd.

ferivógu , nm: ferrifogu Definitzione genia de aina po bogare ischintídhias Sinònimos e contràrios bativogu, catzavogu, fogheri Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu briquet Ingresu flint-lock Ispagnolu eslabón Italianu acciarino Tedescu Feueranzünder.

férja , nf Sinònimos e contràrios iférias, traba.

fèrma , nf: flemma Definitzione ispudu, isprugadura chi si ndhe bogat de is prumones tussindho Sinònimos e contràrios carralciada, iscaràsciu, sdarràsciu.

fermàlliu , nm: fremmàgliu, frimmallu Definitzione prendha a ispilla de púnghere in bestimentu, genia de ispilla a poderare calecuna cosa Sinònimos e contràrios bròscia, ghermallu Frases sa zente si ponet in corbata cun frimmallu de oro ◊ gighet in tuju una bella collana de oro e in petus fremmàglios delicados Terminologia iscientìfica ans, prd Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu broche, boucle, fermoir Ingresu clasp Ispagnolu broche Italianu fermàglio Tedescu Vorstecknadel, Brosche.

fèrme , nm: belme, èlmene, verme* Definitzione greme, bobboi minudedhu e longhitu chi faet mescamente in sa cosa guasta, ma fintzes su chi ponet a su casu fatu; crista de materiale (ferru, linna) chi abbarrat in cosas filetadas / genias de ferme: de corru (cosche), de linna (zannarolu), solitàriu (alisanzedhas), síricu (su chi faet sa seda) Sinònimos e contràrios lolloi, merme, solde, tilingione Terminologia iscientìfica crp.

fermentàrzu, fermentàzu , nm: frammentalzu, frammentarzu, frammentazu, frementalzu, fremmentarzu, frommentarzu Definitzione pane lassau cruo, fatu aghedare, de ammodhigare in abba tébia po fàere s’impastu de un'àtera cota Sinònimos e contràrios ammentarzu, chimentarzu, fermentorzu, fermentu, madria 2. sas laras tuas parent frammentarzu daghi est totu isperradu imbischidendhe (P.Senes)◊ custu frammentarzu 'e sos ammentos chi tenet in cheghentu su passadu cheret manuidu e contivizadu! (S.Are) Terminologia iscientìfica pne Ètimu ltn. fermentum + arium Tradutziones Frantzesu levure Ingresu yeast Ispagnolu levadura Italianu lièvito Tedescu Hefe, Germ (austr.).

fermentórzu , nm Sinònimos e contràrios fermentarzu, fermentu Frases su fermentorzu no dhu negat nisciunus, candho si dimandhat.

ferméntu , nm: formentu, framentu, frammentu, frementu, fromentu, frommentu, frumentu, frummentu Definitzione pane lassau cruo, fatu aghedare, de ammodhigare in abba tébia po fàere s’impastu de un'àtera cota / candu acutzat sa figu, formentu a mindigu! = in tempus caente bi cheret pagu frommentarzu pro fàghere pesare su pane Sinònimos e contràrios ammentarzu, chimentarzu, fermentarzu, fermentorzu, madria, premmentu Frases po fai su pani, su mericedhu innantis si poniat su frammentu, s'incràs a chitzi si callentàt s'àcua cundia de sali e si faiat s'impastadura de sa farra in sa scivedha ◊ dhi at ghetau unu lómburu de fromentu: dèu nau chi at a axedai! Ètimu ltn. fermentum Tradutziones Frantzesu levure Ingresu ferment Ispagnolu levadura Italianu lièvito Tedescu Hefe, Germ (austr.).

fermesílicu , nm: fermisílicu Definitzione su greme chi faet sa seda Sinònimos e contràrios sílicu Terminologia iscientìfica crp, bombyx mori Tradutziones Frantzesu ver à soie Ingresu silkworm Ispagnolu gusano de seda Italianu baco da séta Tedescu Seidenraupe, Seidenwurm.

fermichédhu , nm Definitzione min. de ferme, greme piticu.