A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fenúcru 1 , nm Definitzione s'annoigadórgiu mannu de sa camba, a sa parte de ananti, tra s'ossu de sa còscia e sa cannedha de sa camba, in mesania (apalas, sa néschia) Sinònimos e contràrios denucru, genugu*, ghinúciu Frases a bellesa in sas tancas solianas su mese de maju, cun s'erva a fenucru! (P.Marchi) Terminologia iscientìfica crn.

fenudràinu , nm Definitzione genia de erba chi faet a fundhos mannos, acambaos meda e chi no sicant mai deunudotu (parte si ndhe sicat e parte nono), giughet su cambu prenu e forte totu nodos, cun fogighedha in cada nodu, e in punta est ispratu: fenudranu? A logos su fenudràinu est su pastudrèmini; dhue at logu chi in calecuna manera dhu narant po sede pistau, trigu treulau: is cuadhus cun is ferrus truncànt su lióngiu de su séidu àrridu, cun pagus fúrrius torrendi totu a fenu tràinu (S.Praxolu) Terminologia iscientìfica rba.

fenudràni , nm Definitzione genia de erba cun arraighinas unu pagu che a su pastudrèmini Terminologia iscientìfica rba, Phleum arenarium.

fenudrànu , nm Terminologia iscientìfica rba, Ammophila arenaria ssp. arundinacea.

fenugàu , nm Definitzione genia de ricamu Frases sestànt su cabessu e is fràngias de su burtuleto e dhus froriant in parícius modos: a ispiga de trigu, a fenugau e a limonedhos.

fenuggrégu , nm Definitzione genia de erba chi si sèmenat po fenu Sinònimos e contràrios pisumolentinu Terminologia iscientìfica rbzc, Trigonella foenum-graecum Tradutziones Frantzesu fenugrec Ingresu fenugreek Ispagnolu alholva Italianu fièno grèco Tedescu echter Bockshornklee.

fenúgiu, fenúgu fenúciu

fenujànis , nm: frenuganis Definitzione fenuju cunfetu, sa canna chi faet su fenugu areste e fintzes su sèmene (matafalua) Frases su frenuganis est bonu a lu pònnere in s'abba de s'olia de cufetu ◊ su sèmene de su frenuganis lu ponent a fàghere sos anicinos, a cufetare sartitza Terminologia iscientìfica rbr.

fenujédhu , nm Definitzione fenugu areste, nau deosi própiu ca faet meda prus piticu de su chi si prantat Terminologia iscientìfica rba, Foeniculum vulgare.

fenúju fenúciu

fenuleperínu , nm Sinònimos e contràrios erbaleperina, erbamustatzuda, erbastulada Terminologia iscientìfica rba, Vulpia geniculata, V. ligustica Ètimu srd.

fenumúrru , nm Definitzione genia de avena areste Sinònimos e contràrios aena, aenamurra, anàile, arvenarzu, enàrgiu, fenàile, fenapu, fenarza, filianu, oguena Terminologia iscientìfica rba, Avena sterilis Ètimu srd.

fenúngu fenúciu

feonzédhu , agt Definitzione chi est unu pagu feu, legiatzu Sinònimos e contràrios feonzu, feotu.

feónzu , agt Definitzione chi est unu pagu feu, légiu Sinònimos e contràrios feonzedhu, feotu Ètimu srd.

feótu , agt Sinònimos e contràrios feonzu.

fèra , nf: vera Definitzione totu is animales de sartu chi creschent desesi, arestes, de dónnia genia; animale areste mannu de tímere Maneras de nàrrere csn: assoladu che fera = solu deunudotu, sentza de cumpàngios nudha; fera russa = animales arestes mannos; feras de canali = su fedu de su capidógliu Frases in custa catza mortale so una fera inzerriada ◊ sas feras sunt bene afufadas e no essint a pizu ◊ sos canes ant pesadu sa fera ◊ sunt unos contra a sos àteros a zisa de sas feras piús arestes ◊ cussu est solu che fera ◊ si sunt intanados che a sas feras Sambenados e Provèrbios smb: Fera Tradutziones Frantzesu faune sauvage Ingresu wildlife Ispagnolu fauna Italianu fàuna selvàtica, selvaggina Tedescu Wild.

feràle , agt Definitzione de sa fera, chi pertocat sa fera, is animales Sinònimos e contràrios animalinu Tradutziones Frantzesu féroce Ingresu feral Ispagnolu ferino Italianu ferino Tedescu tierisch.

fèrce , nf: fèrcia 1, fertza 1, flècia, frècia 1, fretza Definitzione coment'e una pértiga (de linna o de àteru) fata a punta de iscúdere atesu, o fintzes un'iscrita, disegnu, po inditare cosa, pruschetotu sa parte a ue andhare; agúgia de arrellórgiu / partes de sa fèrcia: sa punta, sa taca (ue arreschet a sa corda) Sinònimos e contràrios astile, britza, frícia Frases sas fretzas de su lellozu inditant una sas oras, s'àtera sos minutos ◊ sa fretza de campanile dha zirat su bentu ◊ sa fertza marcat male is oras Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu flèche Ingresu harrow Ispagnolu flecha Italianu fréccia Tedescu Pfeil, Zeiger.

fércia , nf: frécia 3 Definitzione fílighe fémina Sambenados e Provèrbios smb: Fercia.