A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

feminèdha , nf Definitzione min. de fémina; nau cun tzacu, fémina mala, metzana; nau de ómine, chi est a su contràriu, mascuvémina, chi tenet cumportamentos de fémina.

feminèlla , nf Definitzione pigionatzos chi bogat sa bide.

feminéri feminàri

feminínu , agt Definitzione de fémina, chi pertocat sa o est de fémina / sèdere a cabadhu a sa feminina = che is féminas, cun is cambas ambas duas a una parte Sinònimos e contràrios | ctr. omininu Ètimu ltn. femininus Tradutziones Frantzesu féminin Ingresu female Ispagnolu femenino Italianu femminile Tedescu weiblich.

feminítu , agt Definitzione bragheti alligru, chi andhat meda a féminas; nau de matas (ma fintzes de bíngia), chi batit meda, chi càrrigat, produet frutu meda Sinònimos e contràrios ebbaresu, feminari, luscheri Frases devet èssere a vida cundennadu s'ómine feminitu e traitore! ◊ su feminitu e s'imbreagone perdent su sanu sentimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu luxurieux Ingresu lewd Ispagnolu lujurioso Italianu lussurióso Tedescu weibertoll.

feminíu , nm Definitzione chedha de féminas, féminas meda Sinònimos e contràrios feminalla Ètimu srd.

féminu , nm Definitzione fémina etotu, comente narant is sennaresos (in Sènnori costumant a fàere a mascu is númenes chi in aterue faent a fémina e deosi narant su féminu/sos féminos) Sinònimos e contràrios fémina*.

fémmia fémina

femmiàrxu feminàlla

fémmina fémina

femminàrgiu, femminàrxu, femminàxu feminàju

femminàzu feminàlla

fèna , avb, prep, cng: fenas, fina, finas, fines Definitzione foedhu chi narant po fàere a cumprèndhere chi sa cosa lompet a unu certu puntu o est de una manera a prus de totu s'àteru / finas chi… = (anti fatu, nau, circau, e gai) fintzas a lòmpiri aundi boliant; f. si… = cng. cuncessiva (+ vrb. indicativu), mancari… Sinònimos e contràrios benas, fenta, fentzamentas, finces, intas Frases su coro de su pulíticu totu si che supullit e si pro pagu l'ingullit digirit fenas su ferru (A.D.Migheli)◊ che ndhe at fenas tropu ◊ de sa natura ndhe godo s'incantu finas si a tènnere rispostas no binco (I.Porchedhu)◊ finas me is intragnas, po s'ispantu, mi est móvia sa criatura ◊ est fines mesu iscúlciu e pagu ammantau ◊ finas a como semus andhados bene ◊ no bi pensei piús fen'a candho no comintzei a bisare…◊ su rizolu sighiat fena a bojare unu riu 2. finas chi mi l'ant fata a si pàschere su cunzadu, ca lu tenia bardiadu! ◊ cussa cosa l’as zuta a su moe moe finas chi ti ch’est ruta! ◊ fàmine finas a còghere no est fàmine de mòrrere ◊ cherzo custu e finas cussu ◊ finas a domo no nos frimmamus in logu ◊ ti mandho, ricu mare, finas a umbe ses lítera de amore 3. sos pisedhos li cheriant bene, a su mastru, finas si a boltas lis daiat calchi colpu ◊ finas si che fit atesu, sa gherra pesaiat subra de tota sa bidha Ètimu ltn. finis Tradutziones Frantzesu jusqu'à, même Ingresu even Ispagnolu hasta Italianu persino, fino Tedescu sogar, bis.

fèna 1 , nf: abena*, vena 1 Sinònimos e contràrios saina Frases cun s'orzu e cun sa fena ant fatu sa birra Terminologia iscientìfica rbzc, Avena sativa, Sorghum bicolor.

fenàile, fenàlliu , nm: fenàulu Definitzione abena agreste, fenu púdiu o murru: genia de erba areste chi assimbígiat a s’avena, ma podet fàere a fundu mannu cun cambos meda e artos Sinònimos e contràrios aena, aenamurra, anàile, arvenarzu, enàrgiu, fenapu, fenarza, fenumurru, filianu, oguena Terminologia iscientìfica rba, Avena barbata, A. fatua, A. sterilis Ètimu srd.

fenàlzu , nm, nf: fenarja, fenarju Definitzione logu de fenu, de erba Ètimu ltn. fenarius, -a. Tradutziones Frantzesu pré Ingresu meadow Ispagnolu prado Italianu prato Tedescu Wiese.

fenàpu , nm Definitzione genia de avena areste Sinònimos e contràrios aena, aenamurra, anàile, arvenarzu, enàrgiu, fenàile, fenarza, fenumurru, filianu, oguena Terminologia iscientìfica rbr, Avena sterilis Ètimu srd.

fenàrja, fenàrju fenàlzu

fenàrza, fenàrzu , nf, nm: frenalza, frenalzu Definitzione abena agreste, fenu púdiu o murru: genia de erba areste chi assimbígiat a s’avena, ma podet fàere a fundu mannu cun cambos meda e artos Sinònimos e contràrios aena, aenamurra, anàile, arvenarzu, enàrgiu, fenàile, fenapu, fenumurru, filianu, oguena Terminologia iscientìfica rbr.

fènas fèna