Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

fenomenósu , agt Sinònimos e contràrios ispantosu, meravigliosu, stravanau.

fenòmenu , nm Definitzione in física e in natura, css. cosa chi acontesset: dónnia novidade o efetu físicu chi podet èssere in calecuna manera osservau; si narat fintzes coment’e cosa de ispantu Tradutziones Frantzesu phénomène Ingresu wonder Ispagnolu fenómeno Italianu fenòmeno Tedescu Phänomen, Wunderding.

fènos , nm pl Definitzione genia de male: is gremes (dioctophyna renalis) de s'afenadura de is canes e a bortas de su cristianu puru Sinònimos e contràrios fermes, piperedhas, tilingiones Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu strongylose Ingresu strongylosis Ispagnolu estrongilosis Italianu strongilòsi Tedescu Strongylosis.

fenósu , agt Definitzione nau de logu, chi dhue ponet o faet fenu meda, logu bonu po fàere fenu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

fènta , avb: fentas, fentra Sinònimos e contràrios benas, fena, fintzamentas, finces, intas Frases si fit postu fenta bentu fritu ◊ sos annos càmbiant fentra sas pedras ◊ si no fio istadu goi istropiadu che fio essidu fentra in su corru de sa furca a mi chilcare faina ◊ li rispondheit chi, si agataiat su sidhadu, si ndhe lu podiat fentra leare Tradutziones Frantzesu même, encore Ingresu even Ispagnolu hasta, incluso Italianu persino Tedescu sogar.

fentallícu fantallícu

fentàna , nf: fontana, vantana Definitzione apertura e serru in su muru de un'aposentu, a mesania de s'artària, po intrare ària e lughe / min. fentanedhu (braconitu); intrare in sa f. = passendi in sa fentana; fentana a punta de mitra = cun arcu a punta; sa pedra de sa f. = groníssia (itl. davanzale) Sinònimos e contràrios balcone, bentana, fenesta Frases mammai at serrau bèni is fentanas ◊ pro amare a tie isto a fruscitos suta a sa fentana (Z.Deriu)◊ Deus serrat una fentana e… ndi oberit un’antra!◊ sa bighina puru si acerat a sa fentana a iscultare ◊ seus a fentanas obertas po sa basca ◊ un'aposentu de domu bogàt fentana a foras, s'àteru a pratza Terminologia iscientìfica dmo Ètimu spn. ventana Tradutziones Frantzesu fenêtre Ingresu window Ispagnolu ventana Italianu finèstra Tedescu Fenster.

fentanéri , agt, nm Definitzione chi o chie istat meda imbraconadu, incarau in sa fentana abbaidandho.

fèntas fènta

fentomàdu , pps, agt: fontomadu Definitzione de fentomare; chi dhu numenant meda, chi at parau fama / torrare su fentomau = torrai a su connotu Sinònimos e contràrios famadu, nodidu / cdh. funtumatu Frases binu fontomadu su de Olíana! ◊ catzadore fentomadu, cussu: coglit sa perdija a su bolu! Tradutziones Frantzesu renommé Ingresu renowned Ispagnolu renombrado, afamado Italianu rinomato Tedescu berühmt.

fentomàre , vrb: fontomare Definitzione nàrrere su númene de unu, de una cosa, in su chistionu o iscriendho; portare a ispantu a unu, o una cosa / fontomare a ccn. che Perónnia in sa missa (su ltn. 'per omnia' in s'idea de sa gente est diventau una persona!)= zúghere a fontomu meda a ccn., che a 'Perónnia' in totu sas missas in latinu Sinònimos e contràrios arranomonai, arremonae, funtaminare, mantovare, mentomare, nemonai Frases como ti ammento e ti fentomo ◊ ti cherio preguntare si as intesu fentomare un'ae chi allatat sos fizos (F.A.Calvia)◊ Ulisse so, de Laerte su fizu, pro sas trassas connotu e fentomadu ◊ fimus gai a chistionu e mi est cumbinadu de fontomare a Fulanu Ètimu itl. mentovare Tradutziones Frantzesu citer Ingresu to mention Ispagnolu citar, mencionar Italianu citare Tedescu nennen.

fentómu , nm: fontomu, funtomu Definitzione su nàrrere o iscríere su númene de unu o de una cosa, pruschetotu bantandhodhu Sinònimos e contràrios arrenòmini, lumininzu, mentovu Frases a fentomu lu connoschia ◊ de cussu no si ndh'at mancu piús fentomu ◊ no lu connosco mancu a fentomu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu citation, renommée Ingresu mention, fame Ispagnolu citación (f), fama Italianu citazióne, fama Tedescu Erwähnung, Ruhm, Ruf.

fèntra fènta

fèntza , prep: fentzas Sinònimos e contràrios chentza Frases est unu piciochedhu fentz'e conoscimentu ◊ sa bècia fuat abarrada fentzas de fanuga de lana ◊ tui as a guadangiai fentzas de ti fadiai.

fentzamèntas , cng: finamenta, finamentas, finamente, finamenti, finamentra, finamentras, finamentzas, fintzamentas, fintzamente, fintzamenti Definitzione foedhu chi giaet s'idea de àteru puru, de calecuna cosa in prus; si narat cun sa cng. chi o cun s'avb. candho/candu po fàere a cumprèndhere chi unu fàere sighit e lompet a unu certu puntu Sinònimos e contràrios benas, fena, fenta, finces, infintzamente, intas, povintzas, sennamenta Frases su sèmene de su crabuvigu finamentas in sa roca atichit ◊ como finamentras su màndhigu lu bendhent belle e prontu ◊ ponzendhe aficu a su tribàgliu est diventadu finamentra ricu ◊ de tui mi ndi arregordu fintzamenti durmiu 2. comintzat a giogare a caltas finamenta chi est reséssidu a che torrare su chi aiat ispesu ◊ no si sunt abbizados de nudha finamentas a candho est bénnidu su dilúviu ◊ a s'èssere umanu nisciunu si est permissu de lu cumpudare finamenta a fundhu ◊ finamente a nos morre demus èssere comares ◊ est aturau totu sa noti finamenti chi iat orbésciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jusqu'à Ingresu even Ispagnolu hasta Italianu finanche, fino Tedescu sogar, bis.

fèntzas fèntza

fénu , nm Definitzione totu s'erba sicada (ma fintzes solu lómpia, faendho su frore, su sèmene), pruschetotu sa chi si chistit po giare a papare a su bestiàmene: si podet nàrrere fintzes de unu solu cambu de erba sicau (e deosi si funt duos si faet su pl. fenos: is fenos bollet fintzes nàrrere campos, tancas, logos diferentes lassaos a fenu)/ f. bonu o erba de f. = (Anthoxanthum aristatum) erba chi daet unu fragu bellu a su f.; f. o erba de impagliadas, pro fàghere fundhos de cradeas = Sparganium emersum, Sparganium simplex; f. de impagliadas, de spàdula, f. (o folla) de stoja = buda (Typha angustifolia, T. latifolia); f. àvrinu o erba de perda = Brachypodium pinnatum Maneras de nàrrere csn: èssere a f. = nau de s’erba (o fintzas de unu logu), èssiri lassau po fai fenu, èssiri giai sicau, tostau che fenu; balla (a logos fintzas "pala") de f. = fenu passau in màchina (de imballare) e acapiau a istrintu; pane, pizu de f. = fenu imballau aici comenti si pratzit a solu candu s'iscàpiat sa balla; istrexu de fenu = palinas, canistedhus Frases s'erva birde de deris como est fenu ◊ s'erva frisca pro me est fenu, fritzas su lizu doradu! ◊ custos duos funt coment'e su fogu acanta de su fenu! Sambenados e Provèrbios smb: (De)fenu, (De)ffenu, Fenu Terminologia iscientìfica rba, rbzc Ètimu ltn. fenum Tradutziones Frantzesu foin Ingresu hay Ispagnolu heno Italianu fièno Tedescu Heu.

fenúciu , nm: fenucru, fenúgiu, fenugu, fenuju, fenungu, finúciu, finucru, finugu, frenucu, frenugu, frinucu Definitzione duas calidades de erba: una chi faet desesi (fenugu aresti o fenuxedhu, frinucu de sartu, a tupighedha, a mola), a fundhighedhos fines chi essint in atóngiu de s’arraighina chi abbarrat bia annu cun annu (e fintzes in is nodos de su frenuganis o canna de fenugu de s'annu innanti), bonu mescamente po ebrúgiu, cotu, de sabore forte; s'àtera (fenuju tataresu, druche, o frinucu de ortu o furisteri), chi si prantat po birdura e faet a conca manna, cun is fògias ingrussadas acanta a s’arraighina a paris a terra o fintzes unu pagu carragiau: ambas calidades chimint e faent su frore ispratu a paracu / genias de erba assimbigiadas a su fenugu areste: fenugu forti, argu o marigosu = Foeniculum vulgare ssp. piperitum; fenugu de mari o erba de santu Perdu = Chrithmum maritimum; fenugu de àcua = erba velenosa de fàere mòrrere, turgusone 1 (Oenanthe crocata); fenugu de margiani = sichiria (Ridolfia segetum) Maneras de nàrrere csn: fàghere, fai a ferru fenugu = a sa biscaina, acomenti essit essit, arrogai, distrúiri totu; cricare a ferru fenugu = chircare a perda furriada, totu bene a s'atenta; frenugu de còscia = infetu a sas ràndhulas de ímbenas Frases sas féminas ant batidu unu mànigu de frenugu ◊ si fustus cenaus cun pani, casu martzu e fenugu ◊ su minestrone chin su finucru agreste fit una cosa de drillíriu 2. cussus funt fendi a ferru fenugu: no lassant ne bidri e ne sicau Terminologia iscientìfica rbz, rbzc, Foeniculum vulgare, F. vulgare ssp. vulgare var. dulce Ètimu ltn. fenuc(u)lu(m) Tradutziones Frantzesu fenouil Ingresu fennel Ispagnolu hinojo Italianu finòcchio Tedescu zwei verschiedene Arten von Fenchel.

fenucràgliu, fenucràrju , nm: frinucarju Definitzione logu de fenugu, inue dhue faet meda su fenugu areste Ètimu srd.

fenúcru fenúciu