A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

fenàtzu , nm Definitzione fenu malu, míseru, fintzes s'istula, su sede chi abbarrat in sa terra apustis seidau su laore Ètimu srd.

fenàulu fenàile

fenenàdu , agt: venenadu* Definitzione chi portat ferenu, ma nau po dispràxiu meda, arrennegau po ccn. cosa 2. est fenenadu ca no at tentu su chi cheriat.

fenenàre felenài

fenénu fanéu

fenèsta , nf: fonesta, frenesta, fronesta Definitzione apertura prus che àteru pitica, a mesania de s'artària, in su muru de un'aposentu po pigare ària e lughe; genia de armàdiu in su muru a pònnere cosa / min. franistedhu; f. a punta de miza = cun sa parte de subra a punta Sinònimos e contràrios balcone, bentana / acajolu, colomberi Frases bidhas de domos serradas, giannas e frenestas tuponadas ◊ toca, torradí a incarai me in sa fonesta!◊ isculta in sa fronesta candho sonant is campanas! 2. est crobiandhe chi dae su franistedhu intret su sole 3. si bollis a filla mia, faidí is domus ma chi siant cun is fronestas a punta de miza! Terminologia iscientìfica dmo Ètimu ltn. fenestra.

fènga , nf: fèngia, èngia, venza Definitzione genia de sentidu chi si provat coment'e de ódiu e arrennegu o tzacu contr'a s'àteru, fintzes cosa chi si faet a dispetu Sinònimos e contràrios angóniu, belosia, imbidiosia, ódia, sagna 1 Frases no tenzedas fenga! ◊ est genti disisperada chi bivit cun su coru caugau, prenu de fèngia ◊ dhas iscudint a terra apetighendudedhas cun fèngia ◊ su coru mau e sa fèngia faint cosas malefitziosas! ◊ s'antziana badhàt in d-una manera de fai fèngia a is giòvunas ◊ tirriosa, parit chi mi dhu fàciat a fenga! ◊ dae sa fenga mi tia èssere leadu a iscavanadas cun sas manos mias etotu! Ètimu ctl. venja Tradutziones Frantzesu haine, envie Ingresu hate, envy, grudge Ispagnolu odio, rencor, envidia Italianu òdio, rancóre, invìdia Tedescu Haß, Groll, Neid.

fengài , vrb: vengai Definitzione su si pagare de un'ofesa Sinònimos e contràrios bindicare, svengai, vinghitare.

fengànti , agt Sinònimos e contràrios fengassionosu, vangantziosu.

fengassionósu , agt, nm Definitzione chi o chie sentit tírria po calecuna ofesa chi dhi ant fatu e cricat de si ndhe pagare Sinònimos e contràrios avangativu, fenganti, svengamentosu vangantziosu Ètimu srd.

fengativósu , agt, nm Sinònimos e contràrios fengassionosu, vangantziosu.

fengatziòne , nf Definitzione cosa chi si faet o chi si narat a crepu o a dispetu, po dispràxere a s'àteru Sinònimos e contràrios dibbetu, vangàntzia Ètimu srd.

fèngia fènga

fengiósu, fengósu , agt: vengiosu Definitzione chi sentit fenga, chi ndhe tenet ódiu de s'àteru Sinònimos e contràrios belosu, imbidiosu, odiosu, sangiosu Frases ti dhu torro a nàrrere cale est su bonu: a rispetare s'àteru, a no èssere ingullionarzu, a no èssere fengosu ◊ cussas funt bucàcias e fengiosas ◊ e no siast fengiosa cun connau tuu! Tradutziones Frantzesu envieux Ingresu envious Ispagnolu envidioso Italianu invidióso Tedescu neidisch (di=auf+Akk.).

feniàlla faniàlla

fenichédhu , nm Definitzione min. de fenu, fenu piticu, míseru.

fénicu , agt Definitzione nau de un'àcidu: àcidu f.

feníle, feníli , nm Definitzione logu inue si chistit su fenu Sinònimos e contràrios fennera Terminologia iscientìfica msg Tradutziones Frantzesu fenil, grange à foin Ingresu hayloft Ispagnolu pajar, henil Italianu fienile Tedescu Heuscheune.

fennèra , nf Definitzione logu inue si chistit su fenu Sinònimos e contràrios fenile Ètimu srd.

fenomenàle , agt Sinònimos e contràrios ispantosu, meravigliosu, stravanau.