Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

grú , nf Definitzione genia de màchina po artzare, iscarrigare e carrigare pesos mannos.

grúa , nf: grue, grui Definitzione genia de pigione cun cambas longas e tzugu longu; màchina po artzare e carrigare o iscarrigare pesos mannos, mescamente in is portos de mare, ma fintzes in trebballos mannos Sinònimos e contràrios arrui 1, grughe 1, gruni Frases funt gruis veras carcaxadas de su stori 2. restaia ispantada a bídere cudha labia manna prena de late supesada dae su bratzu de una grua ◊ in bidha si cumintzabant a bíere grues de ferru fachendhe fràvicas Terminologia iscientìfica pzn, grus grus Ètimu ltn. grue(m) Tradutziones Frantzesu grue Ingresu crane Ispagnolu grulla, grúa Italianu gru Tedescu Kranich.

gruài , iscl: agguai*, guai Definitzione intima chi si faet proibbendho o ammeletzandho calecuna cosa, o fintzes solu pentzandho a unu dannu chi ndhe podet bènnere Frases inue ndh'at, guai!, ómines fatos bai, malos pro issos, pro àtere peste ◊ guai de sa pedhi tua! ◊ guai de su chi no trabballat! ◊ mih ca no ti depes furriare po peruna cosa, gruai, ca portat male! ◊ guai a nois si faghimus gai: arruinados semus!

gruaníssa , nf Definitzione oru chi essit de prus totu a inghíriu de sa teulada, de sa rundha; pedra de sa fentana; genia de cordone de linna chi si ponet totu a inghíriu de unu retratu, de una pintura Sinònimos e contràrios cuarnícia, curnisa*, groníssia.

grúche , nf: cruche*, gruge, grughe, grugi, gruxe, gruxi, ruche Definitzione orrugos de cosa (mescamente linna, ma fintzes solu síngias iscritas) postos unu a istúturu cun s’àteru, unu tempus po dhue incravare is cundennaos a morte; singiale e símbulu de martirizu, de suferéntzia, de comente ant incravau a Cristos; s'àtera bandha de una muneda; foedhandho de matas, su tretu inue su truncu si frochidhat e ispartzit in duos o prus cambos mannos / min. gruxita Sinònimos e contràrios cdh. gruci | ctr. grastu Maneras de nàrrere csn: fai o faisí su signali de sa gruxi = sinnare o sinnàresi; in tempus de fai sa gruxi = in d-unu sinnu; pòniri a unu in gruxi = pònnerelu in dificurtade manna, fàgherelu istare sufrindhe; gruxis de bias o de camminus = gruches, rughes, forchidhaduras de caminu, tretu ue abbojant duos caminos, duas carrelas (o si cumpartit su caminu, sa carrela); fai gruxis = istare chentza manigare; fai a gruxis o crastus = ischitindhe, seberare una de sas duas alas de sa moneda; èssiri sentza gruxis e sentza crastus = chentza unu sodhu; nudu che gruche = iscufusu, nudu chei sa bia; a grughes e a crastos = a dortu e a rugadis; secare in gruche = (caminendhe) segare in curtzu, andhare a rugadura Frases zuchiat una gruche de brunzu apicata a una veta "tricolore" ◊ at zurau a manos a gruge 2. su picu est istau sa gruche in sa vida de su tribbagliante ◊ tristos, iscurtzos e nudos che gruche, chene chenare si ndhe sunt corcaos Tradutziones Frantzesu croix Ingresu cross Ispagnolu cruz Italianu cróce Tedescu Kreuz.

grúches , nf Definitzione grughes de bias o de camminos chi si atóbiant Sinònimos e contràrios gruxeri, pitzarxu Tradutziones Frantzesu carrefour Ingresu crossroads Ispagnolu encrucijada Italianu crocevìa Tedescu Kreuzung.

gruciàdu , agt Definitzione chi est a conca e a ischina incrubada a cara a denanti Sinònimos e contràrios ancrucadu, imbassiadu, incruau, indúlliu, ingruxadu Frases sas tzapitadoras istant oras e oras gruciadas iservendhe su laore ◊ andho, gruciadu: ma ue ti agatas, o bellesa, tue? Tradutziones Frantzesu penché, courbé Ingresu bowed Ispagnolu agachado Italianu chino Tedescu gebeugt.

gruciòri , nm Sinònimos e contràrios druciori*, drucura.

grúe grúa

grufaría , nf: crofaria* Definitzione sótziu de cunfrades, de cunsorres Sinònimos e contràrios germandadi.

grufassòni , nf: crufassoni* Definitzione gente meda chi camminat totu impare in acumpangiamentu a ccn. Sinònimos e contràrios acumpagnamentu, brefessioni, poltiscione.

grufínu gorfínu

grúge, grúghe grúche

grúghe 1 , nf Definitzione genia de pigione mannu Sinònimos e contràrios arrui 1, grua*, gruni Terminologia iscientìfica pzn Tradutziones Frantzesu grue Ingresu crane Ispagnolu grulla Italianu gru Tedescu Kranich.

grúgi grúche

grúglia , nf Definitzione genia de moneda antiga Sinònimos e contràrios carrainari Ètimu itl.p grolla.

grúgliu , nm Sinònimos e contràrios lógiu* Terminologia iscientìfica rba.

grugugliòni, grugullòni , nm: gruguzone 1, gruguzoni, grulloni, gurgugione, gurgulloni Definitzione babbaurru de trigu, bobboi pitichedhu, chi ponet in su trigu incungiau e dh'istampat, totu Sinònimos e contràrios alguzone, ilguzone, orguloni, suzone / cdh. giulgudhoni Terminologia iscientìfica crp, calandra granaria Ètimu ltn. gurgulione(m) Tradutziones Frantzesu charançon, puceron Ingresu weevil Ispagnolu gorgojo, cuco Italianu punteruòlo del grano o calandra, gorgoglióne Tedescu Kornwurm, Kornkäfer, Kornkrebs.

grugúllu, grugúrgiu gorgúzu

gruguzòne , nm: gurguzone Definitzione genia de forma de casu minoredhedha fata (de late bàchinu) coment’e una pira: giughet unu tenaghe inue si dhi ponet un’orrugu de codriola po dh'apicare Sinònimos e contràrios casigiolu Frases inibe límpidu, inibe gruguzone, prusciutu, cassu, sartitza, durches, donzi gràscia de Deus! Terminologia iscientìfica csu.