A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

guadràpa , nf Definitzione genia de cobertedha totu a figuras chi si betat in pitzu de sa sedha a is cadhos.

guàdu , nm Definitzione genia de erba, bona po tínghere a asulu cotu Terminologia iscientìfica rba, Isatis tinctoria Tradutziones Frantzesu guède Ingresu woad Ispagnolu glasto Italianu èrba guado Tedescu Färberwaid.

guài! gruài

gualàngiu guadàngiu 1

gualanzàre , vrb: guarangiai Sinònimos e contràrios badagnae, balanzare, codangiare, gadangiai*.

gualànzu , nm Definitzione torracontu o benefíciu chi si ndhe tenet de calecuna cosa, mescamente de un’ispesa, de unu trebballu Sinònimos e contràrios badagnu, gadagnu*, gagnu, lucru, profetu, torracontu | ctr. galtu, ispesa, példua Frases ndhe apesi bellu frutu e gualanzu.

guàldia , nf: guàrdia Definitzione persona posta, mescamente a impiegu, po castiare calecuna cosa o logu Sinònimos e contràrios bàrdia* Frases agitóriu, agitóriu, sa guàrdia!

guàle, guàli , agt: aguale*, iguale, oguale, uguale Definitzione chi est de calidades, forma e mannària che a s'àteru, chi no dhue at diferéntzia tra unu e àteru Sinònimos e contràrios cabale, chepare / cdh. gali Frases custos colores sunt guales ◊ chie est guale a tie in sa poténtzia?

guàli 1 , nm Definitzione laore treulau male, treulau ma no deunudotu Frases su bentu ndi at pigau sa palla: est abarrau su guali e su padreri (D.Erriu).

guànte , nm, nf: guantu Definitzione trastu chi s'imbestit in manos po su fritu o fintzes po no tocare cosa a manu límpia / min. guantinu = condò Sinònimos e contràrios cdh. gantu Frases su guante s'intrat in sa manu ◊ oe mancu sas manos s'infundhent ca v'at guantes de plàstica ◊ no portau guantus e tirendi sa funi mi fia iscroxau totu ◊ fiat una signora totu apomporissada, cun d-una pedhi de margiani ingiriada in su tzugu, a guantus e capellinu ◊ mi at tocadu sa manu chene si ndhe bogare sa guante Terminologia iscientìfica bst Ètimu spn., itl. guanto Tradutziones Frantzesu gant Ingresu glove Ispagnolu guante Italianu guanto Tedescu Handschuh.

guantèra , nf Definitzione istúgiu o fintzes una genia de safata po pònnere is guantos; a logos est istrégiu tundhu e cupudu coment’e supera po dhue cundhire is macarrones o pònnere unu papare cotu Sinònimos e contràrios supera / cdh. gantera 2. su pisci e sa pècia si serbenta in d-una guantera, sa birdura, sa patata a budhiu e su fasoledhu in d-una guantera o in d-unu pratu laru Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. guantiera.

guantéri , nm Definitzione maistu chi faet guantos.

guàntu guànte

guàpu , agt, nm: cuapu* Definitzione chi tenet coràgiu, forte, fintzes galanu; chi o chie si credet meda Sinònimos e contràrios atreviu, coragiosu / balentone, bantageri, barrosu, brafanteri, brafanti, fanfarroni, spageri, sprodhenti Frases candu circas protetori poderosu e meda guapu, circa a Perdu piscadori! 2. cussu est sempri fendi su guapu ◊ est guapu e morit pedidori. Terminologia iscientìfica ntl

guarangiài gualanzàre

guaràngiu guadàngiu 1

guardabbràtzu , nm: guardaratzu Definitzione genia de màniga de tela o pedhe chi s'imbestit in bratzos fintzes a su cuidu, messandho a manu Sinònimos e contràrios manaxili, manghitu Frases is messadoris a manu tocat chi portint guardaratzus de tela.

guardabbúscu , nm Definitzione persona posta a giare atentzione a is padentes, a contivigiare su boscu Terminologia iscientìfica prf.

guardadòri , agt Definitzione chi istat castiandho, giaendho atentzione a calecuna cosa a manera chi no tèngiat male Sinònimos e contràrios badrianu, bardiadore, castiadore, miradori Frases àngiulu miu guardadori, ti at mandau su Signori po guardai s'ànima mia! Tradutziones Frantzesu gardien Ingresu guardian Ispagnolu guardia, guardián Italianu custòde Tedescu Schutz…, verwahrend.

guardafílu , nm Definitzione chie giaet atentzione o contivígiat is línias de sa currente elétrica Terminologia iscientìfica prf.