grúta , nf Definitzione genia de buidu mannu in is orrocas chi s'est fatu desesi, o fintzes fatu apostadamente in s'antigóriu po pònnere su mortu Sinònimos e contràrios aruta, pèlcia, péntuma Frases a su montricu dhi nant Tuvixedhu ca est totu istuvionau a grutas ◊ brotaiat un'abba dae una gruta ◊ in Canegortoe in Finiscolle v'at una gruta profundha Ètimu itl. grotta.
grutajólu , agt, nm Sinònimos e contràrios conchedhaju, grutaju Ètimu srd.
grutàju , agt, nm Definitzione chi o chie istat (o istaiat) in is grutas, o in domo mala che una gruta, oe nau mescamente a disprétziu a gente pagu educada, de malu fàere Sinònimos e contràrios conchedhaju, grutajolu Ètimu srd.
grutichèdha , nf Definitzione min. de gruta.
gruxài , vrb Definitzione fàere passadas lestras, coment'e po bòllere bíere o fàere totugantu impresse impresse, chentza si tratènnere a dhu fàere bene Sinònimos e contràrios aggrucare Ètimu srd.
gruxàre grusàre
gruxàu , pps, nm Definitzione de gruxai; genia de muneda antiga Ètimu itl. crociato.
grúxe grúche
gruxéri , nm: agruxeri Definitzione
tretu inue si atóbiant duas orrugas, duos camminos; dhu narant puru a is arcos de sa navada de una crésia candho si atóbiant a grughe, a is bratzos de una crésia; in sa mola, est su telàrgiu ue si apicat su mojolu
Sinònimos e contràrios
cassiadorju,
gruches,
ingruxeri,
pitzarxu
Frases
at ghetau su bandu me is gruxeris de is arrugas ◊ andai a is gruxeris de is bias e invitai a totus a sa coja! ◊ po ti nci torrai a bidha tua ti acumpàngiu fintzas a su gruxeri
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
carrefour,
croisillon
Ingresu
crossroads,
cross
Ispagnolu
encrucijada,
bóveda de crucería
Italianu
crocevìa,
crocìcchio,
crocièra della chièsa
Tedescu
Kreuzung,
Kreuzgewölbe.
grúxi grúche
gruxièra , nf Definitzione cosa posta a grughe, fintzes istedhos, punciones de linna a grughe in su casidhu Sinònimos e contràrios rughera.
gruxíta , nf Definitzione min. de gruxi, rughe minore Sinònimos e contràrios rughítula.
gruzíta grozíta
guadambídha , nf Definitzione bobboi chi curret lestru lestru a dónnia parte in pitzu de s'abba (a logos dhi narant bandhidu soldadu) Sinònimos e contràrios andaciana, culifúrriu, dantzana, giogantzinu, gioguana, pischeri Terminologia iscientìfica crp, hydrometra stagnorum.
guadangiài gadangiài
guadàngiu gadàgnu
guadàngiu 1 , nm: badàngiu 1, gualàngiu, guaràngiu Definitzione linna de ias, genia de linna chi faet a cannàile longu e si che artzat a is matas Sinònimos e contràrios bidebbianca, erbagràbina, ligadorja 1, mamaesida, mamasilva, mammelinna, sfundhabingiadas Terminologia iscientìfica rbl, Lonicera implexa Ètimu itl. guadagno.
guadanzài gadangiài