A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ghirghílliu , nm Definitzione errisu a meda, a boghe arta, tzérriu Sinònimos e contràrios iscacagliada, iscacàgliu, iscacaratzu, iscracanzu, iscracaxu / irghéliu Frases sos ghirghíllios de cuntentesa parent grinnicos de cadhu ◊ ghetat ghirghíllios chi paret chi lu punghet su muscone! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclat de rire, rire, ricanement Ingresu sneering Ispagnolu carcajada Italianu risata, sghignazzata Tedescu schallendes Gelächter.

ghirghinísa , nf Definitzione linnighedha fine sicada, orrugos de linna fine Sinònimos e contràrios chimuza, pampuzia, pimpisa.

ghirghinzàre , vrb Sinònimos e contràrios pistae, strecae Frases s'orzu si ghirghinzavat pro che li catzare sa rista.

ghirghisòne , nm Definitzione cambu de linna totu arrasposu, ispinosu, male fatu, crispione; fintzes is pigionatzos chi bogat su truncu de is matas Sinònimos e contràrios arrasolu, barasone, barrasolu, càlamu, cribionatzu, ghirrisone, istupu, raspisone, tupisone / pigionatzu.

ghirghizòne , nm Sinònimos e contràrios cherchizone*.

ghíri , nm Definitzione genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in su petus e in su gúturu Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinchidhi, brinci, chilisi*, dhodhi, iscalzurúgiu, petiruju, princiotu, tintillu, tradhera, tzichi Frases su ghiri iscraxuarrúbiu candu trabballu in bíngia totu sa dí dhu pàsciu ◊ cussu ghiri in càbbia no podit bolai Terminologia iscientìfica pzn.

ghíri 1 , nm: ghiru 1 Sinònimos e contràrios sorigàrgia Terminologia iscientìfica anar, glis glis melonii.

ghiriàmene , nm Definitzione parte de sa serradura de una genna Sinònimos e contràrios barcioni, ferrisciale, passadore 1 Ètimu srd.

ghiriàre , vrb Definitzione imbarare, serrare un'apertura (coment'e girandhodha) Sinònimos e contràrios serrai, tambare Frases ghíria vene sa gianna chi no apo de mi cancarare de su fritu! (A.Pau) 2. sa vita si li fit iscanzanne che barcone ghiriatu pro su tempus malu.

ghirièlle , nm: chirielle Definitzione genia de caragànciu o ziziu grogo de sa calidade mala, unu pagu pudéscia, prus manna de sa calidade chi si papat: faet una sitzia manna, de unu bellu colore grogo; dhu narant fintzes a su lisandru Sinònimos e contràrios cacarànciu, chinièllere / alisandru, apiuguadharu, arrosàdulu, liriandru, lisau, lisiardu, maceroni, orrusadu Terminologia iscientìfica rba.

ghirighíta chighirighítu

ghirighítu , nm Definitzione preugu, ghinitu Frases mamma at picau su pètene fine e cumintzau at a m'ispriducare: no ant tardau a falare sos primos ghirighitos.

ghirigóri , nm Definitzione genia de móvia o fintzes de línia chi andhat de una parte a s'àtera, a biraorba Sinònimos e contràrios biabbólica, bicuessa, biraorba, scéscia, tortixu Frases ghirigoris de froca falendhe Tradutziones Frantzesu zigzag Ingresu zigzag Ispagnolu zigzag Italianu zig-zag Tedescu Zickzack, zickzack, im Zickzack.

ghiríle , nm Definitzione pinniga de bestimentu Frases fit murghèndhesi su ghirile de sa tzancheta ca la zuchiat tiritiri 2. su coro meu est chentza ghiriles.

ghiríle 1 , nm Definitzione ghiradorzu, bighinau, is tretos a inghíriu de sa o de is domos Frases l'ant fata vona sa cassola a lis nàrrere sos contos: ndh'ant cenu totu su ghirile e ndhe ant ispartu sa nova fintzas in Campidanu! (T.Ziranu)

ghiríllu , nm Sinònimos e contràrios grígliaru, grígliu* Frases su ghirillu iscrillitat.

ghirionàdu , agt: agghirionatu, ghironadu Definitzione chi est fatu a ghirones, a pinnigas; chi est postu a inghíriu Sinònimos e contràrios inghiriadu 2. su palcu est inserradu a laru, totu a fúrriu ghirionadu de lughes e de colores Ètimu srd.

ghirísu ghilísu

ghiritòni , nm Sinònimos e contràrios àdhara, cadhajoni, dhàdhara, gradhajone, ladhagione.

ghiríu , nm Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinci, chilisi*, ghiri, iscalzurúgiu, tintillu.