ghinísta , nf Definitzione a logos su ghidhostre; a logos est sa tiriabburda, una calidade de martigusa Sinònimos e contràrios castagnarza 2. iscralea, ghinista e férula frorita semenaiant de luche sas vadhes Terminologia iscientìfica mt.
ghinítu , nm: ghitinu Definitzione genia de bobboi minudu chi si atacat in dossu (de is animales e de sa gente, mescamente ue dhue at pilu), a suspire sàmbene Sinònimos e contràrios guteja, gutighina, mandioledha, mindia, mundhítzia, peogu, pidúciu Frases in costas e in chitu so prenu de ghinitu ◊ mi apo a prestare su dinare pro nos catzare sídiu e gana e puru ghinitu e púliche Terminologia iscientìfica crp.
ghínna ghígna
ghinniperàgliu , nm Definitzione
logu inue creschet meda su tzinníbiri, padente de tzinníbiri
Sinònimos e contràrios
tzinnivuràrgiu
Tradutziones
Frantzesu
genévrière
Ingresu
juniper orchard
Ispagnolu
enebral
Italianu
ginepréto
Tedescu
mit Wacholder bewachsenes Gelände.
ghinnípere gheníperu
ghinnulàre ghindhulàre
ghínta , nf Definitzione leada o betada de bratzos a chintzu / zogare a g. = a s’istrumpa Sinònimos e contràrios ghintada Frases ite ispramma in su mentres: provocadu ant cussos tristos versos odiosos de ghintas un'inferru isperrumadu (A.Serra).
ghintàda , nf: chintada* Definitzione leada, betada de bratzos a chintzu, comente si faet giogandho a istrumpas Sinònimos e contràrios ghinta.
ghintàre , vrb: chintare* Definitzione pigare a chintzu coment'e giogandho a istrumpas Frases su zigante li at postu marrania e l'at ghintadu che astore cun su grodhe.
ghintinàre , vrb: agghentinare Definitzione connòschere, assimbigiare a sa bentina Sinònimos e contràrios abbentinnare*, aerae / marcai, signare.
ghintínu ghentínnu
ghinucèra genughèra
ghinúciu , nm: grenucu Definitzione s'annoigadórgiu mannu de sa camba, a s'ala de ananti, tra s'ossu de sa còscia e sa cannedha de sa camba, a paris de sa néschia Sinònimos e contràrios benucru, denucru, fenucru 1, genugu* Frases aviat piutu tres dies e in su lavore sa zente afungavat a ghinúcios.
ghinzía ghinghía
ghío , nm: ghiu Definitzione sèmene, chiu, ma nau in su sensu de ladamíngiu, porcheria e in cobertantza fintzes burdu Sinònimos e contràrios cascasina, ledàmine / buldu, scioncu Frases mi abbizo su pantalone totu prenu de ghio: cacau fipo cacau, ma paura no ndhe tenio! 2. àsiu ndh'as isseperta isseperta, como chi bi at in mesu àteru ghiu!…(N.Daga)
ghionàrzu , nm Sinònimos e contràrios ghione Frases su ghionarzu picat sa pandhela pro fàchere s'inghíriu.
ghiòne , nm: ghioni Definitzione
su cabadhante chi aperit sa currera de is cuadhos; genia de pandhera; a logos est su canàrgiu / su ghione imperiale = sa pandhera de s'imperadore
Sinònimos e contràrios
ghiadore,
ghionarzu
/
pignoni
Ètimu
spn.
guión
Tradutziones
Frantzesu
étendard
Ingresu
starter,
standard
Ispagnolu
guión
Italianu
colui che apre la córsa dei cavalli,
stendardo
Tedescu
Reiter der ein Pferderennen beginnt,
Standarte,
Banner.
ghípa , nf, nm: ghipu Definitzione su èssere prexaos, alligros Sinònimos e contràrios cuntentesa, prégiu | ctr. triltura Maneras de nàrrere csn: èssere o istare a pala ghipa = a conca arta e petorras ifora; èssere in ghipas de… = in s'idea de… Frases in família e in bighinadu, in tzilleri e in crésia, in su dolu e in sa ghipa sa limba est manizu fitianu (A.Deplano)◊ su fizu chi at tentu est sa ghipa sua.
ghipàdu , pps, agt: ghipau Definitzione de ghipare; chi est prexau, cuntentu (a bortas fintzes po barrosia, cun presumu) Sinònimos e contràrios allegru, prexau 2. candho as a èssere ghipadu, ammèntadi de mene! ◊ Bachisedhu est ghipadu mannu, cuntentu che Pasca ◊ s'ómine depet fàchere ghipada sa muzere chi si at cojuvadu.
ghipàre , vrb Definitzione prnl., èssere alligru, prexau, su si prexare Sinònimos e contràrios allegrare, cuntentai Frases tziu Cuchina no ndhe istabat prus in sa beste de s'allegria e si li sunt fatos sos ocros lúchidos de cantu fit ghipau (S.Spiggia)◊ beneitu su Segnore Deus tuo, chi si ndh’est ghipadu de tene!◊ ti ndhe ses ghipadu de fàchere su giustu Ètimu srd.