A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ghirlàndha , nf: grigliandha, grillandha 1 Definitzione corona manna de frores Sinònimos e contràrios gilandra 1 Frases bidesi una grillandha de violas Ètimu itl. ghirlanda.

ghiròe, ghiròne, ghiròni ghilòne

ghironàdu ghirionàdu

ghirónzu , nm Sinònimos e contràrios ghirada, recuia, torrada Frases isse viet sa morte coment'e unu tramudonzu, unu ghironzu a bidha Ètimu srd.

ghírra , nf: chirra* Definitzione logu ammontau, genia de acorru, po dhue pònnere angiones o crabitos abbandha de is mamas / giúghere mala ghirra = promítiri mali, cumentzai a fai a biri de èssi malus Sinònimos e contràrios adile, àrula, cerina Sambenados e Provèrbios smb: Ghirra Terminologia iscientìfica pst.

ghirrisonàu , agt: agghirrisonau Definitzione fatu a crispione, totu intrau apare, trobedhau Sinònimos e contràrios abberrisonadu, crabionosu, trobojadu Frases pessamentos ghirrisonaos ghíghinant e contipizant sos mermos de su corpus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrouillé Ingresu tangled Ispagnolu enredado, enmarañado Italianu intricato Tedescu verworren, verwickelt.

ghirrisòne , nm, agt Definitzione crispione, cambu de linna totu abberrisonadu, ispinosu, arrasposu, male fatu; nau de ccn., gherristu? Sinònimos e contràrios arrasolu, barasone, barrasolu, càlamu, carrasprone, cribionatzu, ghirghisone, rasitu, raspisone, tupisone Frases sos ghirrisones de tiria ne sont iscinne briscos e mudados de grogu 2. cudhu nurache est totu iscalabrau ca ómines ghirrisones che ndhe ant ghetau sa midade Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu broussailles Ingresu brushwood Ispagnolu zarzal Italianu sterpame Tedescu Gestrüpp.

ghírta , nf Definitzione murrúngiu mannu fatu a boghes, e a bortas fintzes a cropos Sinònimos e contràrios aciociada, aciocu, atachizu, bria, certu / abbétia, reota, tricata.

ghirtalédhu , agt Definitzione chi dhi praghet a brigare Sinònimos e contràrios briànciu, brigantinu, reoteri, ténchinu Terminologia iscientìfica ntl.

ghírtalu , agt, nm Definitzione chi est sèmpere brigandho, chi tenet una manera de fàere pagu bona, chi est fatu a sa grussera, arestosu, chi est totu bestiu male Sinònimos e contràrios briànciu, brigantinu, reoteri, ténchinu / mecianu / scurumu Frases sa bidha no los cheret custos ghírtalos ◊ si brias ca lu cheres tue ses unu ghírtalu, si brias ca ti ant intzullau àteros ses unu tzullu! Tradutziones Frantzesu récalcitrant, litigieux Ingresu quarrelsome (man) Ispagnolu pendenciero Italianu riottóso, litigióso Tedescu zänkisch.

ghírtalu 1, ghírtzari, ghírtzaru , nm Definitzione una genia de erba che a sa letítera (una calidade, Lathyrus latifolius) Terminologia iscientìfica rba, Vicia villosa.

ghirtàre , vrb Sinònimos e contràrios briare, certai.

ghírtzoru , nm Sinònimos e contràrios basolugadhinu, faiseta 1, pabasolu, pisibisi, pisu 3 Terminologia iscientìfica rba, Vicia sativa Tradutziones Frantzesu vesce Ingresu vetch Ispagnolu veza, garrobilla Italianu véccia nera Tedescu Saatwicke.

ghíru , nm Definitzione genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in su petus e in su gúturu Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinchidhi, brinci, chilisi, cridhi, dhodhi, grisoni, grisoti, iscalzurúgiu, petiruju, princiotu, tintillu, tradhera, tzichi Terminologia iscientìfica pzn.

ghíru 1 ghíri 1

ghísa , nf Definitzione calidade de ferru chi giughet prus carbóniu (ma dipendhet de comente est trebballau puru), prus tostau ma prus fàcile a si orrugare atrotigandhodhu Terminologia iscientìfica mtl.

ghísa 1 , nf, nm: gisa, ghisu 1 Definitzione coment'e…, de sa matessi manera de… Sinònimos e contràrios disa, manera, zisa Frases andhaiat a ghisu de tzintzigorru ◊ li picat unu tochedhu de coro a ghisa de si che l'essiret de petorras! ◊ mi at nuscatu e at intesu s’arrastu a ghisa de cane de catza ◊ si dh'at posta in tzugu a ghisu de issarpa Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu manière, façon Ingresu manner Ispagnolu guisa Italianu guisa Tedescu Art, Weise.

ghisàda , nf Definitzione bagna fata po cundhire macarrones cun petza segada a piticu, fríssia unu pagu, e cun is tamatas segadas a orrugos Sinònimos e contràrios ghisadu* Terminologia iscientìfica mng.

ghisàdu , pps, agt, nm: ghisatu, ghisau Definitzione de ghisare; ammesturau, nau de una genia de papare fatu cun petza a cassola; cundhimentu puru, bagna, fatu cun petza Sinònimos e contràrios cansola, ghisada Frases at fatu macarrones cun ghisadu de petza de procu ◊ po ghisau coxinas tui etotu su mangiucu chi ti tenit in pei 2. cun late e sàmbene ghisadu a sos viadores dadu Sambenados e Provèrbios smb: Ghisau Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu ragoût, fricassée Ingresu sauce, stew, fricassee Ispagnolu guisado Italianu intìngolo, spezzatino, fricassèa Tedescu Soße, Ragout, Frikassee.

ghisài, ghisàre , vrb Definitzione aprontare papares; in cobertantza, cumbinare o imbentare un’ingannu Sinònimos e contràrios cochinare / trassai 2. sirena, ses cambiada: ghísami, edducas, su fele! Ètimu ctl., spn. guisar Tradutziones Frantzesu cuisiner Ingresu to cook Ispagnolu cocinar Italianu cucinare Tedescu kochen, anzetteln.